La delegació balear de la UNED organitza per a aquest juny (dies 14 i 15) un curs amb el títol «Mapes: mons reals i imaginaris», amb el qual commemora els set-cents anys del naixement del cartògraf jueu mallorquí Cresques Abraham (Palma, 1325-1387) i els sis-cents cinquanta d’una de les seves dues grans obres, el conegut com l’Atles català, considerat l'obra mestra dels mapes medievals. Va ser un regal del rei Joan I d'Aragó a Carles VI de França, raó per la qual es conserva a la Biblioteca Nacional d’aquell país, a París. Consta de sis pergamins que inclouen una taula d'astronomia, un calendari i la descripció del món llavors conegut, fins a la Gran Murada xinesa. Entre molts altres detalls apareixen miniatures dels Reis Mags, del mític Preste Joan o de la reina de Saba i, per primera vegada, la rosa dels vents.
L’altra obra amb més reconeixement de Cresques fou la Bíblia Farhi, una reproducció del text sagrat amb alguns textos annexos, el més llarg dels quals és un diccionari hebreu-català; consta de 1.056 pàgines i 359 il·lustracions, es considera una de les peces manuscrites medievals més destacades tant per la cal·ligrafia com per les imatges. La va crear —entre 1366 i 1383— per al seu ús personal. Després de la seva mort, l’obra passà per diverses mans fins a acabar en les d’una família d’origen saragossà sefardita, resident a Síria, els Farhi, de la qual pren el nom. L’últim propietari d’aquest llinatge fou el visir otomà d’Acre, Haim Harhi, assassinat el 1818. Després va caure en mans d’un cònsol britànic a Damasc i a principis del segle XX va ser comprada per un ric de Bagdad, David Sassoon, els descendents del qual visqueren en diversos països fins que en algun moment fixaren la seva residència a Anglaterra. Se sap que a finals de la dècada de 1960 la Bíblia feia part de la col·lecció artística privada d’aquesta família, a Letchworth.
Cresques i el seu fill Jafudà són els més coneguts membres de l’anomenada Escola Cartogràfica de Mallorca, que va florir a l’illa durant els segles XIV, XV i XVI i que possiblement inicià les seves activitats a finals del XIII. Amb aquest nom, els historiadors posteriors es varen referir al conjunt d’autors de cartes portolanes (mapes nàutics), predominantment jueus i conversos, que es feren famosos arreu del Mediterrani per la definició i bellesa artística de les seves obres.
El grup mallorquí rivalitzà amb les altres associacions cartogràfiques més famoses del moment, les de Venècia i Gènova. La carta portolana més antiga que s’ha conservat és la Carta Pisana, datada el 1296, mentre que la primera mallorquina de la qual es té coneixement és una mica posterior, de 1339, creada per Angelí Dolcet, al qual s’ha apuntat com el possible introductor de la tècnica a Mallorca a finals del XIII, des de Gènova, d’on seria natural.
La denominació d’Escola Cartogràfica ha estat discutida recentment per alguns historiadors que argumenten que no es tractava d’un grup de científics, geògrafs o astrònoms, sinó més aviat d’una tradició d’artistes nascuts en un grapat de famílies mallorquines, majoritàriament jueves, que durant segles depuraren una tècnica de copiar i decorar els mapes nàutics i manuscrits i que, per tant, foren copistes, pintors i il·luminadors.
En ocasió dels set-cents anys del naixement de Cresques, la UNED analitzarà el vincle amb la cartografia del grup citat que tenia el filòsof mallorquí Ramon Llull, les característiques i les finalitats de la realització de les cartes portolanes; les terres mítiques i imaginàries que s’incloïen en aquestes representacions i, entre altres àmbits d’estudis, així com la literatura i el cinema s'han servit dels mapes per a la recerca de tresors i altres localitzacions. Dirigit per l’historiador medievalista i professor tutor de la UNED a les Balears Antonio Ortega i coordinat pel també professor tutor i periodista Francesc M. Rotger, comptarà també amb la presència de Joana Maria Petrus, doctora en Geografia i professora de la Universitat de les Illes Balears, i del periodista i escriptor Carlos Garrido.