El 2024 a les Illes es varen denunciar 514 ocupacions d’immobles. L’índex per a cada 100.000 habitants és la més alta de l’Estat, 44, rere de Catalunya, 90, i per davant del País Valencià, 35.
L’esquerra defensa la idea, que es tracta d’un fenomen molt poc important si es relaciona amb el greu problema social de la manca d’habitatges, sobretot si es compara amb el nombre de pisos buits que hi ha a l’arxipèlag, uns 105.000 segons el cens de l’INE de 2001.
El Sindicat de l’Habitatge de Palma —creat el 2023 per defensar el dret de tothom a tenir una residència digna— pensa el mateix i denuncia que l’alarma que aixequen els mitjans de comunicació sobre el particular és exagerada. Per a aquesta organització, el problema de l’ocupació és un altre i prou diferent: l’ús pervers del fenomen que en fan els bancs i altres grans tenidors com els «fons voltor».
Segons denuncia el Sindicat, els propietaris de gran quantitat d’habitatges el que fan actualment, després de l’aprovació de la nova llei estatal, és abaixar els preus dels que estan ocupats. Els ofereixen molt per sota de l'actual mitjana del mercat a la capital balear —que està per sobre dels 4.000 euros el metre quadrat— amb la intenció de vendre’ls ràpidament. «Ja tenim múltiples casos» detectats, asseguren.
Expliquen que és una estratègia de venda per alliberar-se dels pisos ocupats que cada cop usen més aquests grans tenidors. «Es tracta d’un mecanisme utilitzat per vendre cases amb persones okupant-les a preus menors als de mercat», facilitant així que les comprin «petits propietaris», els quals, tot seguit, legalment poden activar els mecanismes «que els permeten desnonar les famílies amb molta més facilitat» del que ho podrien fer tant els bancs com els fons d’inversions.
Per al Sindicat és una «qüestió que en el fons és política». Pensa que «és una pugna de poder entre capitalistes i la classe treballadora pel control d'espais que són necessaris per al desenvolupament de les nostres vides», com són els habitatges.
Adverteix que quan «xerram de petits propietaris» no només «ens referim als que tenen una casa o dues, sinó que legalment significa tenir fins a 10 habitatges», cosa que obre la possibilitat que «els especuladors» siguin els beneficiaris últims del mecanisme de venda que empren els bancs i fons. Més encara és així, assevera l’organització, perquè ja ha detectat que alguns propietaris «reparteixen els pisos entre (diferents) familiars amb la intenció que cap individu superi el nombre màxim i puguin continuar» d’aquesta manera «aprofitant-se» de la norma que permet el desnonament.
El Sindicat troba que «estam davant d’una pràctica inhumana d'ambdues parts», tant del gran tenidor que ven com dels compradors. Assegura que «sovint» es bateja la pràctica com a «vendre casa amb bitxo».
Recorden els activistes que el perfil dels ocupants no és majoritàriament «el que ens volen vendre les empreses d'alarmes, sinó que molt més sovint són famílies amb menors i que guanyen un sou —només un, perquè solen ser famílies monoparentals—, però que aquest no els basta per cobrir les seves necessitats bàsiques i a més haver de pagar lloguers cada vegada més desorbitats».
Finalment, lamenta que si bé «els grans tenidors, bancs, fons voltor, etc.» són la cara més evident de la problemàtica actual amb l'habitatge, demana que també es fixi l’atenció en «l'arrel del problema dins del sistema econòmic capitalista», com és, a parer seu, que es permeti que hi hagi propietaris que usin un habitatge «no per viure-hi, com hauria de ser», sinó que l’usen «per enriquir-se a costa d'altres, quedant-se part del seu sou». En aquest sentit, el Sindicat vol «denunciar que tenim molt normalitzat el fet que hi hagi persones que, pel fet de tenir la propietat d'un mitjà de reproducció com és una casa, literalment visquin del sou d'altres treballadors, beneficiant-se del fet que necessiten un sòtil sota el qual viure, un dret que no tenen cobert».