A Palma només hi ha dos palaus. El del Bisbe i el del Reis de Mallorca —anomenat de l’Almudaina—, tots dos molt a prop, separats per la Seu. La resta de les grans edificacions aristocràtiques de la ciutat mai s’han anomenat palaus. Han estat sempre i són les cases senyorials. Les que tenen els característics patis interiors —que beuen de la tradició arquitectònica àrab i romana— i que són d’estil gòtic, renaixentista o barroc, sovint amb mescles estilístiques fruit de reformes i reconstruccions al llarg dels segles.
El que avui és el centre històric de la capital mallorquina arribà a tenir mig miler d’aquestes cases senyorials. Avui en queden un centenar. D'elles quasi cap segueix en mans de la mateixa família aristocràtica originària. Els costos de manteniment són molt elevats, i per això un bon grapat s’anaren compartimentant i convertint en pisos més moderns. Inicialment per als familiars però indefectiblement acabaren en el mercat immobiliari. A partir dels anys vuitanta del segle passat començà un altre procés per a aquests emblemàtics edificis palmesans, el de la seva conversió en hotels.
En principi foren només casos aïllats. Però així com els diferents booms turístics s’han anat encadenant sobre les Illes en general, Mallorca en particular i Palma més en concret, bona part de les cases senyorials s’han anat convertint en hotels boutique. Aquesta oferta es diferencia de la general, l’estàndard dels grans hotels, perquè són prou més petits —a Palma el més minúscul només té dues places—, sovint amb habitacions diferents les unes de les altres i amb un encant especial. I un preu en consonància.
En l’actual context d’enorme pressió turística, les peticions per convertir aquestes vetustes edificacions senyorials en hotels no paren d’arribar a l’Ajuntament de Palma. A principis del 2023, quan el consistori municipal encara estava en mans de l’esquerra, l’entitat conservacionista ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) alertà que el procés de conversió en apartaments de luxe —sovint per llogar— i hotels estava fent malbé les cases senyorials. Perquè, advertia, rere dels projectes de «modernització» hi havia transformacions radicals que les desfiguraven.
Algunes de les cases senyorials s’han convertit en luxosos pisos per al lloguer. Per a rics, sobretot estrangers, és clar. D’altres en hotels. Uns i altres són negocis que avui, enmig de l'enorme afluència turística que experimenta Palma, són mines d’or per als propietaris, quasi sempre empreses turístiques o immobiliàries especialitzades en l’oferta de gran luxe.
Un cas típic de conversió en oferta de lloguer d’alta gamma és Can Serra de Cavalleria, que s’ofereix com si mantingués quelcom de la seva essència original, la qual data del segle XIV. La immobiliària que el comercialitza diu que «hem mantingut el seu estatus original, des de l’enteixinat i la configuració de l’edifici, les altures dobles i triples, el gran pati, així com la majestuosa escala clàssica». Basta veure les fotos, però, per adonar-se que de la casa senyorial originària el que queda són més reclams comercials que altra cosa per així llogar a preus altíssims els cinc habitatges, que disposen de serveis comuns com l’inevitable spa. El grau de desarrelament de l’oferta actual en relació amb el que era la casa senyorial és tan evident fins al punt que li han posat el nom d'Es Palau —prova del desconeixement de la propietat que aquest apel·latiu és impropi de Mallorca— al pis principal que se suposa que manté «l’esperit» originari. Per cert, que només costa 11.000 euros al mes.
Un dels pocs casos de casa senyorial que resisteix en les mateixes mans des de fa set segles és Can Vivot, ben a prop de l’església de Santa Eulàlia —situada devora la de Cort, on hi ha l’Ajuntament de Palma—, que és la més gran de Palma amb gairebé 6.000 metres quadrats, i que els seus propietaris fan com si sentissin ploure davant les ofertes de vendre-la que reben, que són contínues i, com és bo d’imaginar, prou apreciables.
Una excepció a la norma la representa molt bé Can Cera, situada entre la plaça de Sant Francesc i la de Santa Eulàlia, una casa senyorial del segle XVIII, amb orígens anteriors, que avui és un hotel boutique de 14 habitacions —des de 550 fins a 900 euros la nit—, amb spa —per descomptat—, restaurant i vermuteria.
Dels quasi 90 hotels que hi ha al centre històric de Palma una part important són d’aquesta mena d’oferta. Cases senyorials o bé edificis antics que acaben per servir a la creixent turistificació. De fet, només sis són dels diguem-ne tradicionals, més grans, amb un centenar o més d’habitacions.
El darrer exemple d’immoble antigament aristocràtic que seguirà el mateix camí de conversió és un antic habitatge de la noblesa palmesana ubicat al carrer de la Campana —també en el centre neuràlgic, de vora Cort i Santa Eulàlia—, que aquesta setmana ha rebut el permís d’obres de l’Ajuntament per convertir-se en un futur hotel.
El mateix destí pareix que espera a l’espectacular Can Olesa, del segle XVII, ubicat al carrer Morei —molt a prop dels anteriors—, que és, juntament amb Can Vivot, una de les grans joies arquitectòniques, artístiques, històriques i patrimonials de Palma. Un magnat de la sanitat privada, Víctor Madera —director general de Quirón Salud, amb una fortuna estimada al voltant dels 400 milions—, l’adquirí fa una desena d’anys i tot d’una demanà llicència d’obres de reforma. Fa devers set anys que els operaris hi fan feina. La propietat informà que, en acabar la reforma, s’obriria parcialment i durant alguns dies a la setmana a la ciutadania. Tanmateix, ara fa dues setmanes va transcendir que el propietari ja ha demanat el permís per convertir-la en un altre futur hotel.
ARCA s’ha mostrat totalment en contra de la possibilitat del canvi d’ús per a Can Olesa. Segons raona l’entitat, «hi ha dubtes sobre una sèrie de canvis» del projecte de reforma que no es preveien inicialment. De fet, l’Ajuntament de Palma ha decidit aturar una part de les obres per aquest motiu. L’edifici, com el de Can Vivot, té la màxima protecció legal i, per tant, qualsevol intervenció es mira amb lupa. L’organització conservacionista no vol que s’acabi convertint en un hotel i adverteix que li pot passar el que, de fet, li ha passat a altres d’aquests immobles que s’han venut i els nous propietaris han convertit en establiment turístic: «Suposaria una manca de respecte als elements i valors tipològics i històrics, i també al seu mobiliari que està vinculat a l'immoble».