Ara fa trenta anys, el 15 de maig de 1995, començà a navegar Vilaweb. A lʼoceà de la xarxa hi havia poques naus i aquest era el primer mitjà de comunicació en català concebut de manera íntegrament digital.
Un vaixell amb dos capitans, Vicent Partal i Assumpció Maresma, que havien coincidit a la redacció dʼEL TEMPS. El setmanari ja havia estrenat una edició en línia que és considerada la primera incursió a internet dʼun mitjà a lʼEstat espanyol. Després vindrien les dʼEl Periódico de Catalunya, La Vanguardia i tantíssimes altres. A diferència de tots els seus competidors, Vilaweb va nàixer des de la xarxa. El nadiu digital en català per excel·lència.
Amb motiu dʼaquesta efemèride, i fins al 18 de juliol, lʼOctubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) acull una exposició retrospectiva que aprofita per retre homenatge a les víctimes de la dana. Una de les dues sales està dedicada a les conseqüències de la barrancada que ha trasbalsat el País Valencià.
De fet, el títol de lʼexposició, «De lʼ11M a Mazón: trenta anys contra la desinformació», condensa molt bé el seu esperit. Tres dècades de periodisme compromès que connecten els atemptats als trens de rodalia de Madrid, amb lʼintent del Govern espanyol del Partit Popular dʼatribuir-los a ETA, i les manifestacions per a exigir la dimissió de Carlos Mazón per la seua incompareixença en els moments decisius de la dana, quan tot just estaven morint 228 persones.
El 29 dʼoctubre
En aquest sentit, la mostra fa una repassada a les imatges, tant de vídeo com fotogràfiques, de la tragèdia viscuda el 29 dʼoctubre de 2024 i les jornades posteriors. Instantànies captades, en la majoria dels casos, pel reporter gràfic Prats i Camps, i entrevistes amb familiars de les víctimes a càrrec dʼEsperança Camps i Laura Escartí, les dues periodistes de la redacció valenciana de Vilaweb.
Un racó de la mostra està dedicat al darrer projecte dʼaquest diari, la col·lecció Vilaweb Llibres, bastida a través dʼinvestigacions dels periodistes de la casa. El primer exemplar, Tres dies dʼagost —signat per Josep Nualart Casulleras— narra lʼaparició i desaparició de Carles Puigdemont a Barcelona coincidint amb la investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat de Catalunya. El segon volum, Els morts de Mazón, anirà a càrrec dʼEsperança Camps, i se centrarà en els dies més convulsos que recorda el País Valencià.
A més, la passejada per lʼexposició ofereix la possibilitat de fotografiar-se en un photocall ben particular. La imatge de fons correspon a una de les manifestacions que han exigit la dimissió de Carlos Mazón després de la dana, i el visitant pot aparèixer davant la pancarta que així ho reclama.
Ara que tinc trenta anys
En els panells de la mostra apareixen alguns dels referents intel·lectuals i periodístics que guien Vilaweb. Des de Joan Fuster i la seua dita «No faces de la teua ignorància un argument», que encapçala cada dia el diari, fins a lʼenyorat Ramon Barnils, «el gran referent de Vilaweb per la concepció sobre la manera de ser i dʼactuar del periodista, per la visió dels Països Catalans i per la idea dʼobrir-se al món», tot passant per figures internacionals històriques la periodista italiana Oriana Fallaci, lʼescriptor Albert Camus i el seu Manifest contra la censura, de lʼany 1939, i de més actuals, com ara la periodista russa Ana Politkóvskaia, assassinada pocs dies després de reunir-se amb Vilaweb a Barcelona, o Julian Assange i Edward Snowden, per «haver sotmès a la crítica pública el món dels més poderosos, ple dʼopacitat i secretisme».
Un altre apartat de lʼexposició retrospectiva se centra en la necessitat de ser curós amb la llengua, amb Jordi Badia —el cap dʼestil del diari— com a peça clau, i a través de diversos mapes, reflecteix la diversitat dels territoris de parla catalana des de perspectives diverses.
Tot plegat, una celebració de la vida, de tres dècades dʼuna vida periodística molt intensa a la qual encara li queden moltes pàgines per escriure. Pàgines digitals, com des del primer dia, quan això dʼinformar per internet semblava un exercici exòtic i, fins i tot, condemnat al fracàs.