La data de començament d’una obra pot semblar una dada aleatòria. Però és el mateix Ramon Muntaner, en el pròleg de la Crònica, qui marca amb precisió aquest inici després de la visió d’un «prohom vell vestit de blanc»: «Lo qual llibre jo comensé al Xvè dia de mayg de la encarnacion de nostre senyor Déu Jhesucrist mil CCCXXV». Set segles després, els dies 15 i 16 de maig, exactament 700 anys des de l’inici de la redacció, la Facultat de Filologia de la Universitat de València acull un congrés amb «filòlegs i historiadors que han excel·lit en la recerca de la vida i l’obra de Ramon Muntaner i del món que va viure».
La iniciativa compta amb el suport de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i l’Ajuntament de Peralada. Tot, amb la col·laboració d’El Celler de Can Roca, que, a tall de curiositat, participa en la cloenda amb una degustació de vi piment seguint la recepta d’Arnau de Vilanova.
Ramon Muntaner és una figura excepcional de la cultura compartida pels territoris de llengua catalana. Nascut en una família benestant de Peralada, l’any 1265, va servir a la corona, participà en diversos fets d’armes i feu de gestor polític en diversos indrets, entre ells la ciutat de València. Va morir a Eivissa, l’any 1336. Abans, però, quan ja tenia més de seixanta anys, va posar per escrit les vivències i experiències personals però també col·lectives, passades pel seu filtre, en una de les quatre grans cròniques històriques en llengua catalana. Material n'hi havia de sobres: gran aventurer, abans de qualsevol altra consideració, Muntaner participa en destacats fets d’armes servint amb Roger de Llúria o Roger de Flor, però també viu de primera mà els grans fets polítics de l’època. La Crònica, de fet, abasta un llarg període, de monarquies com les de Jaume I o Pere el Gran, fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó, el Benigne, l’últim rei que coneix.
Els experts adverteixen que Muntaner no és un historiador objectiu, metòdic i rigorós, sinó més aviat un «descriptor»
Amb tot, els experts adverteixen que Muntaner no és un historiador objectiu, metòdic i rigorós, sinó més aviat un «descriptor» que escriu deixant-se portar per la devoció incondicional que sent per la dinastia catalanoaragonesa, no sols pel rei d’Aragó, sinó també pels de Mallorca o Sicília. Sempre amb el rei d’Aragó com a guia de la resta de regnes, apologia de la unió i la força que exemplifica amb una de les metàfores més importants de la tradició catalana, la de la mata de jonc: «(...) la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran», escrivia el cronista, en un fragment ja immortal.
Muntaner i el seu temps, a examen
Aquest personatge fascinant i la seua obra mai no han deixat de ser motiu de recerca per part dels investigadors, la qual cosa justifica que, periòdicament, s’haja de fer una nova posada en comú. Amb un panell d’experts ben complet pel que fa al congrés de València, encapçalat per un comitè científic format per Albert Hauf (IEC), Pietro Collettta (Universitat de Palerm), Vicent J. Escartí (UV), Mateu Rodrigo (UV) i Josep Enric Rubio (UV). Mentrestant, Josep Antoni Aguilar (UCV), Ivan Carbonell (UV), Emili Casanova (UV), Sadurní Martí (UdG), Marina Navàs (UV), Xavier Renedo (UdG), Maria Saiz (UV) i Veronica Orazzi (Universitat de Torí), han estat el comitè organitzador de les dues jornades del congrés. Molts d’aquests estudiosos, a més, formen part també del panell d’experts del congrés.
Entre les moltes temàtiques, s’analitzarà el Somni de Muntaner, la distinció entre història i memòria en la Crònica, la presència dels senyors empordanesos al regne de València, el paper dels peraladencs que van estar al servei de la Corona, la contribució gironina a la repoblació al sud del Xúquer, el lèxic popular o l’oralitat en l’obra del cronista. Altres qüestions que s’abordaran són les «emocions del poder» a la Crònica, els sants i relíquies, el retrat que es fa de Ferran de Mallorca o l’enfrontament entre Frederic de Sicília i Felip d’Anjou.
En aquest punt, preguntem a Mateu Rodrigo si encara hi ha moltes coses a descobrir en l’univers Muntaner. «Sempre acaba eixint nova documentació. Jo vaig rastrejar la documentació notarial, però hi havia documents en mal estat que no es podien consultar. En tot cas, sempre hi ha la possibilitat que isquen noves coses en arxius privats o públics», adverteix l’estudiós. I, de tota manera, «Ramon Muntaner s’ho mereix. Tenim datat l’inici de la Crònica, que comença a escriure’s en l’Horta de València, no queda clar en quin punt exacte, però l’efemèride hi és. Estem parlant d’una gran personalitat i, encara que de vegades exagera, un gran patriota», conclou Rodrigo.