Els Crítics

Jordi Masó: «Detesto les novel·les solemnes»

Després de sorprendre amb els seus relats, Jordi Masó Rahola debuta en la novel·la amb 'L’hivern a Corfú', publicat per Males Herbes. Com a autor, aposta per la ironia: "dona més veracitat a les històries".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Juganer, murri, intrèpid. El Jordi Masó Rahola escriptor –també és pianista, amb una trajectòria professional farcida de reconeixements– no deixa de sorprendre. Després de presentar diversos reculls de relats i microrelats, de fer-se un nom en el gènere i de captivar per un estil que sona fresc, gens impostat o saberut –Polpa i La biblioteca fantasma en són les dues darreres mostres, també a les Males Herbes–, ara debuta en la novel·la amb L'hivern a Corfú, on segueix les aventures –extravagants– d'en Bertran Bartra, un home gris i amant de la rutina, en un creuer pel Mediterrani.

El pas del conte a la novel·la, explica, ha estat accidental. "L'hivern a Corfú era un conte, però se m'allargava molt i el vaig deixar reposar uns anys. El vaig reprendre un dia que notava que en tornava a tenir ganes i el vaig acabar el 2017", rememora. El protagonista havia de viure aclaparat pel misteri, per l'inconegut de viatjar en un vaixell on es viuen constants situacions còmiques i que és ple de tripulants que es fonen, dia rere dia. Uns personatges excèntrics, però sempre prou magnètics com per provocar-nos un interès exòtic, gairebé inexplicable.

"Aquest viatge –detalla Masó– reclamava un argument amb molts personatges i amb moltes accions". Va haver un moment en què es va adonar que havia de ser una novel·la breu. "L'extensió la dicta la història. Una novel·la breu, de fet, no es diferencia tan d'un conte, no hi ha moltes línies argumentals, hi ha una trama bàsica i un personatge central. Però aquesta em demanava moltes més pàgines i que havien d'entrar molts més conflictes". Al principi, el relat tampoc estava compartimentat en capítols: "vaig pensar a posar-los cap a la meitat del procés, per millorar visualment i per oferir alguns elements estrambòtics".

Jordi Masó, en una imatge promocional. Foto: Cristina Membrive.

Amb aquestes peces, calia omplir un argument simple: el protagonista no troba la gent del dia anterior. "Jo mateix m'anava sorprenent mentre escrivia", afirma l'autor, com a mostra de l'absència de pla preestablert. "Sempre començo amb una idea que m'atrau i llavors la vaig perseguint. En el cas d'aquest llibre, soc un escriptor que no ha anat amb mapa, sinó amb brúixola. És la doble història del narrador que se sorprèn i que queda tant astorat com el propi protagonista".

Un humor afilat i elegant

L'obra, més enllà de sorpreses autoreferencials –sense oblidar un nou "cameo" com a pianista, tal com ja passava als dos llibres anteriors–, és un gran salt endavant en la trajectòria d'una autor avesat al microcosmos, centrat en aquest cas en un creuer. "Tot i això, a mi em mouen les històries, els arguments. No busco la qüestió més simbòlica". I l'humor, sempre el sentit de l'humor, afilat, elegant, deutor d'una ironia constant i sostinguda. "Com a lector, m'agrada molt que un autor em faci riure o somriure. Detesto les novel·les solemnes, o les massa èpiques. Em costen de creure. Em sembla que la ironia dona més veracitat a les històries. Me les crec més".

"En el fons, quan escric treballo com els poetes, miro de cuidar cada paraula –detalla–. Més que la historia que explico, m'interessa com l'explico, sempre he pensat que atrapes més amb una bona frase que amb un bon argument". Potser per això té com a referents autors com Julio Cortázar o Pere Calders, obres de John Banville, Jean Echenoz o Raül Garrigasait, i dels venerats  –"no me'n perdo mai cap llibre", remarca– Jordi Puntí, Josep Maria Fonalleras i Sergi Pàmies.

I potser també per això té una especial predilecció per la metaliteratura, "però sense forçar". "També m'agrada incloure elements fantàstics, evitar el costumisme i el realisme o, en tot cas, incloure el fantàstic en l'element costumista". Marca de la casa d'un autor que no para de créixer i de sumar nous adeptes al seu particular món ple de miralls i descobertes.

L'hivern a Corfú
Jordi Masó Rahola
Males Herbes
182 pàgines.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.