La Biennal d’Arquitectura de Venècia, que s’inaugura aquest 10 de maig, se centra enguany en la intel·ligència en qualsevol de les seves formes (amb el títol Intelligens. Natural. Artificial. Collective), i l’Institut Ramon Llull (IRL), l’encarregat d’enviar un representant de la cultura catalana a l’esdeveniment, ha optat per un projecte centrat en «l’aigua com a element imprescindible de qualsevol ecosistema». Segons Pere Almeda, director de l’IRL, l’aigua és un dels «elements clau en la gestió de la nostra vida, en la gestió de les emergències climàtiques que vivim i en les que vindran». Calia, per tant, «centrar tota la nostra intel·ligència en el repte de l’aigua» perquè, si no, «no ens en sortirem».
El projecte presentat per l’IRL es diu «Parlaments d’aigua» i és una proposta conjunta de tres arquitectes: Eva Franch i Gilabert (arquitecta i professora a l’Acadèmia d’Arts i Disseny de Praga, la UMPRUM) i els dos membres de l’estudi d’arquitectura i recerca TKK, Mireia Luzárraga (professora a Columbia, EUA) i Alejandro Muiño —tots dos guanyadors d’un FAD 2023 i el Design Vanguard 2024.
«Parlaments d’aigua» estarà ubicat al Docks Cantiere Cucchini, unes antigues drassanes situades al barri venecià de Castello. Tindrà dues parts diferents, totes dues cobertes per un teixit tensat que donarà a l’espai «una atmosfera acuosa», segons va explicar en roda de premsa de presentació del projecte Alejandro Muiño.
A l’entrada hi ha paraules relacionades amb el problema de l’aigua, algunes de les quals són les que recull un dels productes generats per aquest projecte, el llibre 100 paraules per a l’aigua: Un vocabulari, que s’ha editat gràcies al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’IRL, i tindrà una versió anglesa editada per Lars Müller Publishers. Com diu Eva Franch, possiblement aquest llibre serà el testimoni que quedarà del projecte «Parlaments d’aigua» d’aquí a trenta anys perquè és una obra que inclou neologismes i noves definicions de paraules relacionades amb el tema. Mireia Luzárraga explica com va nàixer: «Vam veure que necessitàvem un nou vocabulari i hem convidat cent arquitectes i filòsofs al voltant del món a produir un nou vocabulari per a l’aigua». Hi ha participació també d’activistes i científics d’Occident i d’altres cultures que reflexionen amb noves paraules o noves accepcions per a vells mots. Entre els col·laboradors, els arquitectes destaquen Stacy Alaimo, Chan Carson, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, etc.
Després d’aquestes paraules, la primera part del projecte català inclourà unes peces audiovisuals que explicaran la recerca prèvia que s’ha fet per desenvolupar després la segona àrea de l’exposició, set instal·lacions o prototips especulatius que responen a les set problemàtiques que els arquitectes han copsat a partir de diverses trobades pel territori català, valencià i balear.
En paraules d’Eva Franch: «Una exposició amb aquests set tòtems, aquestes set escultures, cadascun d’ells molt diferent dels altres, perquè no són tot maquetes, no són tot solucions ni són tot problemàtiques».
Els tres arquitectes es van reunir, en diferents taules multidisciplinàries, amb arquitectes, científics, pagesos i activistes de Mallorca (a l’Institut d’Estudis Baleàrics), València (Col·legi d’Arquitectes), a Barcelona (COAC), a Girona (Bòlit Centre d’Art Contemporani), a Ponent (La Panera de Lleida) i a les Terres de l’Ebre (Lo Pati d’Amposta) per tal de «generar discussions i nous enfocaments sobre el paper de l’aigua», explica Muiño. «Vam intentar posar en comú, per exemple, un enginyer encarregat de moure l’aigua pel territori amb un pagès, amb un biòleg i amb un arquitecte, que tenen altres idees i necessitats».
Entre les instal·lacions n'hi ha una, «Comunitat d’aqüífers», inspirada en les comunitats que s’han creat a Mallorca arran dels aqüífers subterranis que comparteixen diversos municipis amb diferents usos, des de l’agricultura al turisme.
Un altre es diu «Denominació de Destinació» i vol fer reflexionar sobre el destí que espera a l’aigua que passa per un lloc i als productes que es creen gràcies a ella. Eva Franch explica d’on va sortir la idea: «El primer taller va ser a les Terres de Lleida i el que deien els pagesos i els experts no tenia a veure només amb la pregunta «d’on ve l’aigua», sinó també on van les coses que produïm amb aquestes aigües». Afegeix Franch que, «quan caminem per un paisatge que està regat amb gota a gota o a manta, no sabem on van tots els productes que s’hi produeixen. La pera de Lleida pot viatjar 20.000 km fins a Nova Zelanda o Japó», s’exclama. A més, «cal recordar que avui els grans tenidors de pisos són també grans tenidors de terres conreades; això es manifesta en les terres que cultivem i amb l’ús que se’n fa de l’aigua, que és un bé escàs». L’aigua també va a les butxaques de grans empreses.
Una altra de les instal·lacions de «Parlaments d’aigua» va sortir a València, després de les greus inundacions de l’octubre i «hi havia algunes històries dures». El prototip generat d’aquesta trobada es diu «Portes hídriques». Segons Franch, surten de la reflexió que les portes dels negocis, que obligatòriament s’han d’obrir enfora —«pensant que els perills sempre venen de dins»— es van convertir en aquest cas en portes que no es podien obrir per la pressió de l’aigua i esdevenien «trampes mortals». La instal·lació, per tant, «convida a repensar els estàndards tècnics, les polítiques urbanístiques i les estratègies de gestió del risc d’inundació».
Les altres instal·lacions són «Pyrineucus-Eco-Hydrator», «Aigües del món», «Saló de sediments» i «Fonts de dades».
El projecte «Parlaments d’aigua» ha estat elegit entre altres candidatures per un jurat format per Maria Buhigas (arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona), Judit Carrera (directora del CCCB), Guim Costa (director del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-COAC), Marina Otero (arquitecta) i Eva Serrats (co-comissària de l’anterior proposta de la cultura catalana a la Biennal, el 2023). També han tingut vot Pau Bajet i Tomeu Ramis, dos membres del comitè organitzador del Congrés Internacional d’Arquitectura, que se celebrarà a Barcelona el 2026. D’aquesta manera, s’assegura una continuïtat del projecte l’any vinent en el marc d’aquest esdeveniment que organitza la Unió Internacional d’Arquitectes.