El pas de Todos los ángeles alzaron el vuelo per València, una ciutat que La Zaranda ha visitat amb almenys una desena de muntatges, i on tenen un públic fidel, arriba en el context d’una trajectòria que va arribant a poc a poc al mig segle i que va ser mereixedora, en l’any 2010, del Premi Nacional de Teatre. «Cada nova obra és sempre una celebració, per continuar vius sobre l’escenari, per haver pogut mantenir les nostres formes expressives. Hem fet el teatre que realment se’ns revelava. Potser no el que haguérem volgut, però això sempre és un motiu per continuar», explica el dramaturg Eusebio Calonge.
El text està dedicat a la memòria de Laura Gómez-Lacueva, una de les actrius de La Zaranda que, dissortadament, va morir. Ella va treballar amb Calonge el text, amb idea d’interpretar un dels personatges. El decés ho va impedir. I l’obra, escrita fa quatre anys, es deixà en el calaix durant un temps com a mostra de respecte. Mentrestant, la companyia ha anat representant Manual para armar un sueño, una obra encara en cartellera i que acabarà en Palma (Mallorca) el seu recorregut a l’Estat espanyol. Passat un temps, La Zaranda ha decidit reprendre Todos los ángeles alzaron el vuelo «com una manera de tenir present la nostra companya».
En aquesta nova obra, en una certa tradició picaresca actualitzada, extraient humor i poètica de la sordidesa, desfilen per l’escenari prostitutes, proxenetes, drogoaddictes i traficants de pa sucat amb oli, personatges en els marges, condemnats a un destí incert i condicionat que no poden sortejar. Rols interpretats per Francisco Sánchez (actor i director), Gaspar Campuzano, Enrique Bustos, Ingrid Magrinyá i Natalia Martínez, els quals escenifiquen un text de Calonge que no busca rebolcar-se en el maleïtisme ni poetitzar la misèria, sinó «fer parlar als personatges», com puntualitza el mateix dramaturg.
«Aquests personatges no tenen aquesta capacitat poètica, perquè en el carrer això no es dona. Poden tenir la saviesa, i el que fem és deixar-nos habitar per uns personatges que són forces vives. La poètica procedeix de la conjunció de l’obra, que és el que dignifica qualsevol personatge, qualsevol ésser humà», alerta Calonge, qui deixa obertes en el text portes a l’esperança. «L’art sempre és una esperança, és quelcom que ens fa transcendir. L’esperança per a La Zaranda està a mostrar l’esperit transcendent que té l’home, no una solució d’optimisme, perquè seria mentir», afegeix.
Pel que fa al procés que donat lloc a Todos los ángeles alzaron el vuelo, des del text a la representació, Calonge aclareix que l’escriptura «ha d’entrar en confrontació amb el que passa a l’escenari. Les troballes que es donaven sobre l’escenari em feren recompondre molt el text. El que em va agradar és que les imatges teatrals que sorgien del treball dels actors estaven molt per sobre del text. I crec que ha quedat un treball teatral molt, molt potent. L’elenc, amb les noves incorporacions, Natalia i Ingrid com a actriu i ballarina, ha aconseguit una cohesió molt bona. Ha estat molt bonic veure el que passava sobre l’escenari en funció de les situacions que marcava el text», explica Calonge.
Un muntatge, en qualsevol cas, amb el qual la companyia es retroba amb el seu públic a València, «un lloc on sempre hem tingut un públic molt atent. D’això em vaig adonar amb la desgràcia de la dana, per la gent a la qual havia de preguntar com estava, la quantitat d’amics i grans amics del teatre i la poesia que tenim allí». «La Zaranda no té un públic majoritari, però té el millor. El que fa perdurar el teatre i el fa avançar com a art és tenir el públic ben orientat, obert a un llenguatge d’intensitat i creació artística. Hi ha altre tipus de teatre que compleixen la funció de distracció i oci. Però el teatre de creació, i ací incloc La Zaranda, està fet per despertar unes altres coses. No vull dir amb això que no siga entretingut. Entretindre’s és també preguntar-se, trobar un sentit», conclou.
Todos los ángeles alzaron el vuelo es podrà veure els dies 3 i 4 al Teatre el Musical.