Disposar de dades és essencial per a la millora i l’optimització de qualsevol institució. També en el cas de la universitat. De fet, ja en la Conferència de Roma del 2020 entre els ministres de l’Espai Europeu d’Educació Superior es va posar de manifest la importància de tenir una fotografia acurada de la realitat universitària.
Tot responent a aquest mandat, la Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa vint universitats de tot l’àmbit lingüístic en català, ha presentat aquest dimecres la seua quarta edició de Via Universitària, un estudi que, a partir de 45.572 enquestes, persegueix tenir una fotografia tan acurada com siga possible de la realitat que viuen les persones que cursen estudis superiors a casa nostra.
Aquests són alguns dels resultats més significatius:
UNA UNIVERSITAT DE CLASSES MITJANES I ALTES
Si alguna cosa no canvia respecte de les edicions anteriors, és una realitat ben tossuda: que els joves procedents de famílies de classe baixa són una excepció en la universitat. No arriba ni a un de cada deu la proporció de matriculats que tenen aquesta procedència social. Per contra, el 29% procedeixen de classes mitjanes i el 62% de classes altes. «La universitat no avança en equitat», lamenten els investigadors que han realitzat l’estudi.
Els resultats també indiquen que, per àrees de coneixement, els estudiants que provenen d’un entorn familiar amb nivell formatiu baix estan més representants en les branques acadèmiques de ciències socials i jurídiques (19,6%), humanitats (19,1%) i salut (14,85). En canvi, tenen una baixa representació en els graus vinculats a ciències i enginyeria. «L’origen social condiciona el fet d’anar o no a la universitat, però també la selecció del grau que es cursa», avisa l’estudi.
LES FAMÍLIES I EL SUPORT ECONÒMIC
Un altre aspecte que no varia respecte dels Via Universitària anteriors és qui és el principal sostenidor financer dels universitaris. Els progenitors són els màxims finançadors de les despeses globals dels estudis, tant dels estudis de grau com en les de màster (49,98% de les despeses). Aquesta font d’ingressos és més important com més recursos d’origen té l’estudiant.
L’estudi també evidència les limitacions del sistema de beques: aquest suport institucional només representa el 13,9% dels ingressos per als estudis. D’una altra banda, l’enquesta apunta a una pujada forta de la importància dels ingressos per treball durant el curs (22,18%) i durant les vacances (7,73%), una proporció que s’incrementa com més baixa és la procedència social de l’estudiant.
MÉS ESTUDIANTS EN HABITATGES COMPARTITS
Sis de cada deu estudiants no han abandonat el niu familiar. És un percentatge similar al de les enquestes anteriors, si bé, hi ha xicotets canvis que poden de manifest problemàtiques socials ben presents. Així, aquesta quarta Via Universitària identifica una lleugera reducció de la importància de l’habitatge amb progenitors, però la proporció d’estudiants que lloguen a soles un habitatge continua sent molt baix. S’incrementa, per contra, la proporció d’estudiants que lloguen un pis de manera compartida amb altres persones. Els joves que acaben vivint en una residència universitària o col·legi major és de només el 3,3%.
«Les dades revelen la importància del lloguer i de l’habitatge en propietat pels estudiants menys afavorits i el risc de progressió acadèmia que les tensions del mercat immobiliari poden suposar per ells i elles i per l’equitat en l’origen social», avisen.
UNA BRETXA DE GÈNERE PERSISTENT
“Ells a les enginyeries i elles a humanitats i ciències de la salut”. Podria ser un resum parcial del que fa molt de temps que passa i continua passant en les universitats públiques: la persistent bretxa de gènere en l’ensenyament superior.
Les xiques s’orienten majoritàriament cap a àmbits d’estudi relacionats amb les cures, les arts i l’ensenyament, mentre que els xics es decanten per estudis vinculats a posicions de poder i presa de decisions, com ara les enginyeries, l’economia i la tecnologia. I això té conseqüències en el mitjà termini, en la mesura que els àmbits més masculinitzats ofereixen millors perspectives laborals, prestigi social i salaris més elevats. Tot plegat perpetua les desigualtats de gènere en el mercat de treball.
LA UNIVERSITAT A DISTÀNCIA HA VINGUT PER QUEDAR-SE
Una de les qüestions més destacades d’aquesta Via Universitària és comprovar com, en relació amb les enquestes anteriors (la primera es va fer el 2024), la universitat no presencial es consolida.
Els estudis presencials continuen sent l’opció favorita dels estudiants més joves. El 89,3% dels qui opten per aquesta modalitat té menys de 26 anys. La universitat a distància, que sol ser una opció complementària per a persones que ja tenen altres estudis o que treballen, ha estat tradicionalment l’opció preferida per a les persones de més edat. Això continua sent cert, però també ho és que el nombre de joves que opten per aquesta via ha crescut de forma significativa. El 28,1% dels qui estudien a distància tenen menys de 26 anys.
Aquest fet, apunta Ramon Llopis, hauria de dur la universitat a obrir una reflexió sobre la necessitat de «flexibilitzar els estudis». «Ens cal explorar formes de flexibilitzar itineraris i horaris», explica aquest sociòleg, el qual, no obstant això, no s’està de valorar la presencialitat. «Hem de revisar tot allò que es pot fer amb menys presencialitat, per assegurar-nos que tenim una presencialitat de més qualitat».
MOBILITAT REDUÏDA
L’informe Via Universitària mostra que la mobilitat internacional entre l’estudiantat universitari ha recuperat nivells superiors als prepandèmics: el 10% dels estudiants participen en programes d’intercanvi acadèmic.
En humanitats, la taxa de mobilitat internacional és del 17%, mentre que en ciències i enginyeries els percentatges se situen en el 7,8% i el 7,4%, respectivament. La principal font de finançament d’aquestes estades són els progenitors.
LA SALUT MENTAL, AL CENTRE
Una de les qüestions que posa en evidència la investigació és la necessitat de posar la salut mental de l’estudiantat al centre. En aquesta onada s’ha preguntat per segon cop consecutiu per les problemàtiques relacionades amb el benestar emocional i la salut mental. En l’anterior edició es va detectar com la pandèmia havia afectat notablement la salut mental dels estudiants, especialment en l’àmbit de l’ansietat i la depressió.
En aquesta quarta edició de Via Universitària es detecta que el 25,9% de l’estudiantat reconeix haver patit ansietat en algun moment. A més, han augmentat els casos certificats amb diagnòstic mèdic.
