«L’art pot ser propaganda i continuar sent art?», es preguntava la periodista, activista i escriptora mexicana Anita Brenner. El cartellista i fotomuntador valencià Josep Renau ho tenia clar: «El cartel carece de esa presencia misteriosa que rodea al cuadro, y en su expresión tan humilde y poco pretenciosa no necesita “posar” para ser obra de arte».
Més enllà d’un exercici estètic i emocional deslligat de la realitat, el sentit utilitari atorga a l’art una funció propagandística i de denúncia ineludible. Si la relació entre art i poder ha estat una constant al llarg de la història, des del primer terç del ...