Entrevista a Elena Martínez

"Defensar Madrid és defensar Catalunya. La fraternitat entre pobles ens farà vencedors"

Elena Martínez va néixer a Madrid l’any 1979, on es va llicenciar en Sociologia. Des de fa gairebé 20 anys és militant d’Izquierda Castellana. Així mateix, participa en diferents espais a favor dels processos constituents republicans, tot impulsant consultes populars en barris de Madrid. Ha format part de la coordinadora 25S -precedent del 15-M- i l’any 2012 va participar en l’iniciativa Rodea el Congreso, acció promoguda, entre més, per la coordinadora esmentada. Precisament, per l’acció davant el Congrés dels Diputats de 2012 va ser jutjada juntament amb vuit persones en l’Audiència Nacional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Què proposa Izquierda Castellana?

-Izquierda Castellana som una organització d’esquerres. Per tant, defensem la justícia social i la igualtat per davant de tot. Un altre dels pilars és el castellanisme. Reivindiquem la tradició i els valors de la Revolució de les Comunitats de Castella i per això ens anomenem comuneros. Lluitem per la unió de Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja i Madrid, i celebrem el 23 d'abril com a diada nacional en record de la derrota de Villalar (1521). Tenim el republicanisme com a projecte de país. Els valors del socialisme, el feminisme i l’antifeixisme ens serveixen per recuperar el fil roig i morat de l’esperit comunero.

-Quina representació té actualment Izquierda Castellana?

-Izquierda Castellana no és un partit polític sinó un moviment assembleari amb presència arreu de Castella. Ens dediquem a treballar conjuntament amb plataformes de defensa dels serveis públics. Ens pots trobar en vagues donant suport als treballadors d’una empresa o aturant un desnonament. Ens trobareu al costat de la gent, de la classe treballadora. Per exemple, som molt actius amb les marxes de la dignitat o el moviment feminista perquè creiem que són oportunitats clau per lluitar pels drets manllevats i prendre partit del moviment popular castellà. El nostre objectiu és la ruptura amb el règim del 78, precisament, per garantir tots aquests drets que a dia d’avui són en risc.

-Quines entitats madrilenyes s’han adherit a la manifestació del 16 de març a Madrid organitzada per Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural?

-Desgraciadament, no hi seran els partits d’esquerres més grans. Podem no  s’hi ha sumat. Tanmateix, sí que ho han fet una vintena d’organitzacions de l’esquerra madrilenya arrelada als moviments socials del 15-M com ara Rodea el Congreso i Coordinadora 25S. També hi seran presents els sindicats obrers com la CGT Educació i el col·lectiu que s’encarrega de fer consultes sobre república i monarquia a les universitats espanyoles, Referéndum UAM. També hi serem nosaltres, Izquierda Castellana. Tots creiem que no hi ha democràcia sense el dret a l’autodeterminació.

-Malgrat que oficialment Podemos no s’hi ha afegit, creu que les bases es decidiran a assistir-hi?

-Sí, absolutament. Sovint, els partits no poden adoptar segons quin posicionament per por a perdre rèdit electoral. Podemos i Izquierda Unida han estat molt valents i fins a un cert punt és comprensible, però crec que és l’hora de fer un pas endavant perquè la repressió al poble català ens afecta a tots. A més, som republicans. La catalana no és la república d’Izquierda Castellana ni de Podemos, però és una república. I avui es persegueix als catalans, però demà podem ser nosaltres les víctimes. Anhelem el mateix que els catalans, una república per a totes.

-Quants castellans aniran a la manifestació del dissabte 16 a Madrid en favor del dret a l’autodeterminació?

-Mira, des de Valladolid sortirà un autobús. També en sortiran des de Segòvia, Conca i Guadalajara. Esperem que sigui un èxit multitudinari. Cada cop més gent s’està adonant que el cas català és una oportunitat. Potser no ho estan fent a la velocitat que voldríem, però s’estan produint avenços significatius. Dissabte en serà una prova, ja ho veureu. El procés ho ha destapat tot, des de les misèries d’un Estat que es fa fonedís per la corrupció fins a les pràctiques autoritàries d’un règim franquista que encara és viu. Si els catalans marxen, els que restem aquí haurem de patir el Borbó. Qui sap si després de Catalunya en vindrà una altre. En tot cas, no ho podem desaprofitar.

-Quina percepció es té de la causa catalana a Madrid?

-Els poders fàctics han jugat amb el joc de les identitats i han tractat de vendre un Madrid afí al règim que no es correspon amb la realitat. El Madrid real és el dels madrilenys que lluiten pels drets socials arrabassats i la dignitat. Amb el cas català ha passat el mateix. Han creat un relat fictici recolzat en els mitjans de comunicació espanyols més tendenciosos. No obstant, l’1-O va acabar amb la mentida. Es va veure com persones pacífiques eren atonyinades pel simple fet d’exercir el dret bàsic de votar. Aquell dia vam sortir a la porta del Sol per protestar contra el desnonament democràtic contra el catalans. Hi ha un Madrid corte, però també un Madrid pueblo. És fonamental de fer visible que hi ha un altre Madrid. Aquest no és el de Vox, és el del no pasarán. El Madrid republicà. El que opta pel diàleg i no per la imposició.

-I ara amb el judici?

-Ha estat molt important l’impacte que ha tingut perquè s’ha televisat. Gràcies a això, s’ha posat fi al bloqueig comunicatiu d'ençà de l’1 d’octubre. La gent s’està adonant que no són delinqüents, que no han robat, que no han fet mal a ningú.

-Des d’Izquierda Castellana entenen que Podemos es negui a sumar-se a la manifestació de dissabte?

-Ens agradaria molt que s’hi afegissin. Som conscients que molta gent de Podemos hi anirà. De fet, estem segurs que el Madrid antifeixista sortirà al carrer perquè saben que la repressió catalana també afecta els madrilenys. Un Estat que prohibeix votar no funciona. Si, a més, apallissa àvies per fer-ho, vol dir que està podrit. El que està fent l’Estat és atropellar el poble català germà.

-Preveuen una manifestació també de madrilenys pel 16 de març?

-Madrid serà molt partícip aquest dissabte. El no pasarán se sent identificat amb la causa catalana perquè és purament democràtica i republicana. Però no només Madrid, la capital espanyola serà el punt d’unió de sobiranistes d’arreu, com ara Galícia, Andalusia i el País Basc.

-Considera que el Madrid real són les 45.000 persones que es van aplegar a Colón tot demanant eleccions immediates i l’aplicació del 155 a Catalunya?

-Val a dir que va ser una crida a nivell nacional. Per tant, hi havia gent de totes les parts del regne. La pretensió de la manifestació de Colón era la d’alimentar la cultura de la imposició i el retrocés. El Madrid que envolta el Congrés, feminista i del 15-M és ben diferent perquè mira al futur des d’una òptica de progrés.

-Si l’esquerra espanyola no s’involucra més en la causa catalana és per por a no treure’n rèdit electoral?

-És evident que una de les raons és de caire electoralista. Per aquesta raó, em pregunto fins a quin punt l’esquerra té un projecte. La problemàtica rau en les lògiques electorals que s’han imposat. Arribo a la conclusió que les esquerres espanyoles són més espanyoles que d’esquerres. Per tant, quan es cau en el parany de l’espanyolisme, res no avança. L’espanyolisme no té cap tipus de voluntat de modernitzar la societat, no entén la reforma ni el diàleg, està totalment vinculat a la dreta. La màxima expressió de l’espanyolisme més ranci el vam veure durant els dies d’octubre de 2017 a Catalunya. La corona al cap i la porra a les mans. Fora d’això, res més a oferir.

-Vostè ha esmentat en altres entrevistes que el procés català pot ser una valuosa oportunitat per l’esquerra espanyola. No ho veuen així a Podemos?

-El procés ha significat la principal crisi pel règim des de la Transició. Els republicans dels diferents pobles d’Espanya ho hem d’entendre com una oportunitat per fer saltar el rei. República o Monarquia. Si els catalans estan tan a prop d’aconseguir-ho, per què nosaltres no hem de poder? És l’escletxa per forçar una ruptura amb el règim i començar amb els processos constituents.

Catalunya ha evidenciat que els partits van darrere de la gent i no al davant. I és la ciutadania qui té la clau. Els catalans han començat a estirar i estirar, i han estat a punt de tombar el règim. Proposem estirar tots junts, catalans, bascos, andalusos, castellans, gallecs.... Al final, segur que caurà.

-Sovint, l’esquerra espanyola acusa el moviment independentista d’haver despertat el feixisme. Ho comparteix?

-El feixisme mai no ha dormit, sinó que reposava amb un ull obert. Perduren els vells costums del franquisme. I ara topem amb la realitat, amb la normalització de Vox i la banalització del franquisme. Vox són els fills naturals del règim del 78. Per fer front a la bèstia, insisteixo, el republicanisme ha de sumar forces. Fraternitat i agermanament entre els republicans espanyols i catalans.

-El procés d’independència de Catalunya és la principal amenaça al règim del 78?

-Des de la Transició, el sobiranisme ha estat el major repte per al règim. I no ha acabat, tot just comença. S’està forjant una consciència que els trifachitos són autoritaris i masclistes. El procés el culminarem, tots junts, enderrocant el règim.

-Creu que el retrocés en drets democràtics a Catalunya es percep amb preocupació

a la resta de l’Estat espanyol?

-S’han evidenciat les pobres costures del règim i la necessitat de remodelar un Estat que es fa vell. Durant l’1-O, els estomacats van ser els catalans, però podrien haver estat els bascos o els gallecs. Més endavant, també ens poden colpejar per qualsevol altra reivindicació, com per exemple la demanda de major inversió en la sanitat pública. La brutalitat els tornarà en contra perquè no tenen res a oferir a la societat més enllà de la unitat d’Espanya.

-Per l’esquerra espanyola, el republicanisme català és una amenaça o un aliat?

-Està deixant de ser un contrincant per passar a ser un aliat. Per la mateixa raó d’abans: perquè suposa un nou horitzó.

-Per què creu que no es materialitzen els acords entre el republicanisme català i l’espanyol?

-Defensar Madrid és defensar Catalunya. Hem d’incidir en aquesta idea perquè la fraternitat entre pobles ens farà vencedors. El franquisme va crear l’espanyolisme per fomentar l’enfrontament entre pobles. Proposem a totes les forces republicanes de l’Estat treballar des del marc nacional de cada nació, però a partir de l’unitat d’acció.

-Ha fet alguna cosa malament el republicanisme català?

-Crec que han estat, a voltes, una mica ingenus. No han tingut en compte el caràcter autoritari de l’Estat. El procés ha estat tan pacífic i democràtic que la repressió a cop de porra no se l’esperaven. Sovint, també han establert falsos paral·lelismes amb Escòcia tot creient que l’Estat espanyol reaccionaria com el Regne Unit, i això és molt creure. També s’ha confiat massa en la UE. L’altre dia vam veure com al Parlament Europeu vetaven Carles Puigdemont i permetien una conferència de Vox.

-Unidos Podemos ha estat l’única formació d’àmbit estatal que s’ha posicionat a favor del dret a decidir. Tanmateix, arran de la polèmica del xalet de Pablo Iglesias i les disputes internes hi ha descontentament amb la formació lila?

-La classe popular mobilitzada s’ha trobat amb un topall. Els qui van confiar-hi estan veient que la il·lusió del 15-M s’ha convertit en un miratge. S’ha palesat un descontentament de les bases amb la direcció del partit perquè no s’ha fet cas a las demandes de la gent. Tampoc s’ha valorat prou el motor, que és la gent i està al carrer. Passa el mateix amb la manifestació de dissabte: las bases hi aniran però el partit no s’ha volgut afegir oficialment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.