Durant els anys vuitanta, la diada de Sant Jordi era, a més d’una jornada festiva, un dia de reivindicació. La Rambla feia d’escenari de manifestacions per reivindicar la llengua, que solien acabar amb càrregues policials, ferits i destrosses. Enguany, un grup de joves vinculats al teixit associatiu de Barcelona, amb el suport de les entitats per la llengua —ANC, Òmnium i Plataforma— i d’associacions i sindicats, han decidit recuperar aquesta iniciativa.
—Per què decideixen recuperar la reivindicació per la llengua en la diada de Sant Jordi?
—Per tota la situació que vivim. Per les dades de l’última Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) i els atacs que es viuen als diversos territoris dels Països Catalans hem cregut que era important aprofitar la diada per fer una reivindicació a la capital de la necessitat de parlar i aprendre la llengua. Perquè parlar i aprendre la llengua són dos vessants del mateix dret lingüístic que és vulnerat.
A les persones nouvingudes se’ls vulnera aquest dret per culpa de tenir un Consorci de Normalització Lingüística infrafinançat, amb una plataforma que no funciona correctament i tràmits burocràtics que fan que sigui molt difícil aprendre el català per a les persones que volen aprendre la llengua.
—Quins són els principals reclams de la manifestació?
—Demanem deu coses a l’Ajuntament de Barcelona. El decàleg sencer es pot trobar a la pàgina web. En primer lloc, li demanem que garanteixi que tots els serveis municipals, incloent-hi centres cívics, esportius, socials i d’acollida, el català sigui la llengua vehicular, que això és només complir la llei. En segon lloc, que garanteixi l'accés a aprendre la llengua a través del Consorci de Normalització Lingüística, del qual l’Ajuntament forma part, com la Generalitat. I també que actuï de forma ferma i preventiva davant les vulneracions del català en àmbits com la salut i la restauració.
—Aviat es farà pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les escoles. Com s’esperen que sigui i, si no és favorable, quina hauria de ser la reacció del Govern i de la societat?
—La iniciativa Sant Jordi per la Llengua neix per denunciar aquest seguit d’atacs que rep el català en tots els àmbits, també en l’educatiu, i la sentència del Constitucional suposa un atac directe al dret del català. Després de quinze anys de sentències negatives, el model d’immersió ja ha estat limitat en moltes escoles. La sentència del Constitucional no és més que el resultat d’una tendència espanyolitzadora de l’escola que contravé el model que defensa el Parlament i la ciutadania, i que contravé els principis internacionals en l'àmbit de protecció de llengües minoritàries.
L’Estat espanyol és signant de la Carta dels drets lingüístics i té diverses obligacions, entre les quals hi ha la defensa de la llengua. Si la sentència és com es preveu que sigui, la resposta hauria de ser determinada i el més transversal possible, és a dir d’entitats, sindicats i del Govern.
—En el manifest de la plataforma feu referència a l’impacte sobre la cultura i el dret a l’habitatge que tenen les polítiques que promouen l’especulació immobiliària i el turisme. Preteneu també que altres lluites socials es facin seva la lluita per la llengua?
—Exacte. La voluntat de la iniciativa és connectar la defensa de la llengua amb les altres lluites socials, perquè tot forma part de la mateixa lluita. Volem una Barcelona pensada per les seves veïnes, una ciutat on es generin comunitats i es preservi el dret a viure a la ciutat. I la llengua, igual que l’habitatge o el transport, és essencial per a això. Per això hem intentat que les diverses lluites socials es facin seva la defensa de la llengua i a l’inrevés.
—Com valoren que enguany Salvador Illa celebri Sant Jordi també a Madrid visitant la ciutat el dia 26 per fer un diàleg amb l’escriptor Javier Cercas?
—Forma part d’aquesta lògica de desnacionalització, de no posar el centre la llengua i la cultura pròpies, sinó de posar el focus on no toca. És inacceptable. Sant Jordi és una tradició molt pròpia del país, i això és un gest per intentar treure el que hi ha d’identitat catalana de la festa de Sant Jordi. També per la persona que ha escollit per a conversar. Podria haver escollit un lingüista espanyol que defensi l’ús del català, que n’hi ha, però ha escollit un escriptor que ha atacat els drets culturals i nacionals de Catalunya.
—Quines expectatives tenen de demà?
—Esperem que sigui un punt d’inflexió. Volem omplir de reivindicació la diada de Sant Jordi i llençar un missatge a la societat i a l’Administració: la situació és greu i s’ha de prendre mesures urgents i valentes.
—Les manifestacions de l’11 de Setembre són cada vegada menys multitudinàries. Creuen que s’haurien de generar dates de reivindicació noves, que potser per Sant Jordi la població es mobilitzarà?
—Nosaltres tenim un objectiu: que surti gent al carrer. Entre que no surti ningú i que surtin mil persones organitzades als carrers de Barcelona, ens quedem amb les mil. I si poden ser cinc mil, millor.