El plenari del Parlament balear va aprovar aquest dimarts passat la convalidació d’un decret llei del Govern que suposarà el desbloqueig de sòl per a construir uns 20.000 habitatges en el terme municipal de Palma. D’acord amb el pacte al qual han arribat PP i Vox al respecte, posteriorment es tramitarà una nova llei que suposarà que a les 24 localitats més grans de les Illes —les que tenen més de 10.000 habitants— es puguin habilitar igualment terrenys per construir edificis residencials, cosa que implicarà la possibilitat de construir en les anomenades àrees de transició, és a dir que es requalificarien urbanísticament parcel·les de sòl rústic que passarien a ser edificable.
Les organitzacions civils i partit d’esquerra ho consideren «un atemptat urbanístic». Mig centenar de persones protestaren davant del Parlament —convocades per diversos grups socials, com el GOB— contra el decret que amaga «el gran pelotazo urbanístic dels darrers cinquanta anys» i que, al seu entendre, suposarà «un nou obstacle» per a l'accés a l'habitatge.
Els partits de l’esquerra parlamentària s’hi han mostrat radicalment contrari i han anunciat que instaran les forces progressistes del Congrés a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la nova normativa. La presidenta del Govern, Marga Prohens, s’hi ha mostrat a favor perquè creu que cal «augmentar l’oferta» de pisos per lluitar contra el problema social d’accés a l’habitatge, cosa que l’esquerra nega. Per exemple, el portaveu i líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, troba que no cal construir més, sinó fer valdre «els 105.000 pisos buits que hi ha a les Balears».
La polèmica política i social se superposa a la turística. El cap de la principal cadena hotelera amb seu a les Illes, la Melià, Gabriel Escarrer, recentment criticava fort ferm el govern de Prohens perquè creu que no ataca l’oferta del lloguer turístic que, a parer seu, és «el responsable de la saturació» i de la manca «d’oferta d’habitatges». Talment, ho manifestà també la principal patronal del sector, la Federació Hotelera de Mallorca. L’associació que defensa els interessos del lloguer vacacional a les Balears, Habtur —Habitatges Turístics— contestà assegurant que són justament els hotelers els responsables del desastre habitacional, perquè són els que han provocat «l’efecte crida» de mà d’obra massiva immigrada per atendre «el seu propi model turístic ultraintensiu» que «ha crescut de manera exagerada», un sistema que, conclou, «no només consumeix recursos i territori, sinó que empobreix els residents mentre concentra els beneficis en mans de pocs» i deixa el mercat immobiliari sense prou oferta per als residents.
Enmig de totes aquestes opinions creuades, una altra veu s’ha apuntat al debat. La del Cercle d’Economia que ha presentat un informe titulat «El creixement poblacional de les Balears: evolució i reptes», centrat sobretot en la relació entre oferta i demanda d’habitatges per als residents.
A partir de les dades publicades per l’INE i l’Ibestat (Institut Balear d’Estadística) l'estudi analitza l’evolució demogràfica de l’arxipèlag i sobre les previsions d’increment per als pròxims quinze anys conclou que, si l’evolució a l’alça segueix essent com els vuit anys anteriors —molt menor als increments registrats anteriorment—, seria necessari construir abans de 2040 entre 93.000 i 230.000 habitatges nous, en funció dels diversos escenaris que el responsable tècnic de l’informe —un catedràtic de la Universitat de Las Palmas, Luis Álvarez León— estableix com a més probables.
L’anàlisi parteix de la base que amb el creixement demogràfic actual s’arribarà als 1,5 milions d’habitants d’aquí a quinze anys. Al respecte cal dir que una previsió anterior de l’INE augurava que les Illes assolirien aquesta xifra tres anys abans, el 2037. El 2024 tenien 1,23 milions de residents de dret, tot i que prou més —en un nombre ignot— són els de fet.
A desgrat d’aquest tipus d’informes que van en línia amb el que defensa el Govern, l’esquerra argumenta que abans de construir de bell de nou —i en especial en zones de terreny rústic— el que cal és posar en valor de mercat els 105.000 habitatges buits que hi ha a les Illes, segons el cens immobiliari de l’INE de l’any 2021. En aquesta línia, el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa retreia al Govern dimarts passat que «si volguessin augmentar l’oferta d’habitatges ho farien amb els que estan llestos o que necessiten una rehabilitació mínima; i si consideren que s’ha de fer construccions de nova planta, començarien per aquelles que ja tenen dotacions; això que fan (el decret) no és necessari i respon a un motiu: que un parell es folrin a mans plenes».