El monument feixista de Palma situat la plaça de la Feixina, el segon més gran de tot l'Estat rere del que hi ha al Valle de los Caídos, a Madrid, podria assolir el màxim grau de protecció legal i, definitivament, fer impossible esbucar-lo, tal com demana l’esquerra i Memòria de Mallorca, l’entitat memorialista que ha lluitat des de fa anys per destruir-lo, infructuosament.
El batlle de Palma, Jaime Martínez, del PP —i que governa amb el suport extern de Vox— ordenà l’inici del procés previst per les normes per atorgar al record franquista la màxima protecció, l’anomenada A1, i així ho ha aprovat la Gerència d’Urbanisme, la passa inicial de tot el procés.
Ara haurà de ser la Junta de Govern i, després, el plenari els que validin la intenció de la batllia, però, atès que els vots del PP i de Vox se sobren per fer-ho, no hi ha dubte que així serà.
«El que feim és complir les sentències judicials, no hi ha més que això», justifica Martínez. L’esquerra no ho veu igual. Tant el PSOE com Més per Mallorca i Podem han protestat. Igual que ho fa fet Memòria de Mallorca.
A pesar del que diu l’alcalde, no és una qüestió judicial sinó política: l’acord de governabilitat signat el 2023 entre les dues formacions de dreta preveu la protecció del monument franquista i així ho executen ara. A desgrat de l’evidència, Martínez insisteix que «l’any 2022 el Tribunal Suprem ratificà la declaració com a bé catalogat» del monument que havia decidit abans el Consell de Mallorca. Per això ara l’Ajuntament considera que està legalment obligat a incloure el monument en el catàleg municipal de béns protegits. Assevera així mateix que el PP, al contrari del PSOE —«que és especialista a no voler complir sentències judicials»— compleix les normes legals.
Aquest monument es va erigir —en teoria sufragat per les aportacions populars— durant la dècada de 1940 per recordar els joves mariners falangistes —flechas, segons se’ls anomenava—, morts en l’enfonsament del creuer franquista Baleares, durant la Guerra Civil. El 1948 el mateix Francisco Franco es desplaçà a Palma per inaugurar el monument, el qual, segons consta a l’acte de l’Ajuntament de Palma amb què s’inicià el procés de construcció, serviria per lloar el nou règim dictatorial.
Durant el mandat 2007-2011 de l’Ajuntament de Palma, amb majoria del PSOE, Bloc (PSM, Esquerra Unida, Els Verds i ERC) i Unió Mallorquina, el monument fou «reinterpretat», llevant-li tota la simbologia feixista i deixant-lo —amb una placa— com un record a totes les víctimes del conflicte i en favor de la pau i la llibertat.
Quan el 2015 l’esquerra —PSOE, Podem i Més per Mallorca— tornà a tenir la majoria de l’Ajuntament, rectificà la decisió anterior i anuncià que esbucaria el monument. Tot seguit, la dreta s’hi oposà i també s’organitzaren els veïnats per impedir-ho. La principal associació conservacionista del patrimoni, ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) s’oposà igualment a la pretensió d'esbucar el monument adduint que tenia valors arquitectònics i històrics i que la «reinterpretació» l’havia deixat sense càrrega ideològica.
Memòria de Mallorca, pel seu costat, intentà que es portés a terme la destrucció del monument, així com l’esquerra ho havia promès. Però els partits esperaren i esperaren, i arribà el punt que la qüestió acabà als tribunals. I aleshores fou massa tard per decidir una actuació executiva.
La justícia considerà preventivament que no es podia esbucar fins que s’esgotàs tot el procés legal. Finalment, el 2022 el Tribunal Suprem no admeté a tràmit el recurs de cassació interposat per Memòria contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Balears favorable a la protecció, per una qüestió formal.
El 2023 el Consell de Mallorca, amb majoria de PP i Vox, va incloure el monument en la llista de béns catalogats.
Ara, la intenció de l’Ajuntament de Palma seria el punt final del procés per atorgar-li la màxima protecció legal possible.
Per a Més «Palma perd, Vox guanya i el PP pretén convertir en etern el monument de la dictadura, aquesta decisió suposa un atac directe a la Memòria Democràtica i un gest ideològic que blanqueja el franquisme i tot el que representa», i afegeix el partit sobiranista que «el que fa el PP és protegir el monument mentre ignora a les més de 150.000 víctimes del franquisme a tot l’Estat i als 6.000 represaliats a Mallorca».
El PSOE considera que «el batlle no està al costat de les víctimes, fa costat a aquells que imposaren una dictadura que va durar quaranta anys», i d’aquesta manera els conservadors demostren «la connivència amb Vox», ja que, a parer seu, «el PP segueix cada un dels postulats dels ultres, els fa seus».
ARCA ha recordat que «no té simbologia franquista», que ara —d'ençà de la «reinterpretació»— «és un clam per la pau i contra les dictadures» i que «probablement hi ha molt pocs monuments (arreu del món) que superin al 100% un test de drets humans, criteris ecològics, justícia social o d’igualtat entre homes i dones. El pas de la història deixa sempre la seva empremta en els elements patrimonials i ens ajuda a conèixer, entendre (el passat) i a no repetir errors».
No és un argument vàlid per a Memòriade Mallorca que ha demanat que s’inclogui el monument de la plaça de la Feixina dins del catàleg estatal de simbologia franquista: «Per més que es pretengui disfressar de democràtic o justificar com un element protegible, continua sent un monument franquista que vulnera la memòria democràtica del nostre poble i ofèn la dignitat dels milers de víctimes civils innocents».
Vicenç Vidal, diputat de Sumar Més, ha presentat al Congrés una proposició no de llei perquè es debati i voti sobre la possibilitat de demolir el monument perquè «és un símbol franquista que el PP i Vox volen mantenir en el centre de la ciutat» de Palma.