Al pis museu de la Casa Bloc del barri barceloní de Sant Andreu —el mateix que es pot visitar amb guia cada dissabte— s'hi ha instal·lat ja la segona intervenció artística del projecte «Passat/Present», comissariat pel crític d'art i curador Frederic Montornés (Sitges, Garraf, 1963) per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: es tracta de diverses obres de Manolo Laguillo, fotògraf nascut a Madrid el 1953, format a Barcelona en filosofia i filologia germànica, i catedràtic de Belles Arts a la UB fins a l'any passat (1996-2024).
La mateixa Casa Bloc —concebuda com a part del Pla Macià i construïda entre el 1932 i 1936— és el subjecte de les imatges, que són, a la vegada, un estudi sobre l'estructura de l'edifici, les seues virtuts i peculiaritats, alhora que un viatge des de l'exterior a l'interior d'aquest bloc d'habitatges per a obrers. Manolo Laguillo, que ja coneixia bé la Casa Bloc i el projecte que la va impulsar, ha volgut presentar una instal·lació que, en certa manera, ajude també a explicar la complexitat que amaga l'edifici.
L'estructura en essa de la Casa Bloc fa difícil entendre a primera vista la innovació que va suposar en el seu moment —fa gairebé cent anys— aquest edifici ideat pels arquitectes del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana. Aquesta estructura en essa només és visible des d'una posició zenital (amb un Google Maps, per exemple), però l'obra de Laguillo és artística i alhora didàctica sobre aquesta estructura i els seus avantatges.
L'encàrrec de Montornés, per a les obres del projecte «Passat/Present», ha estat la creació d'una instal·lació que ha de ser «subtil», com diu ell. No pot ocupar un espai important, barrar el pas o transformar el patrimoni cultural on s'ubica. El visitant l'ha d'entendre com un element que encaixa amb l'espai. Així ho ha fet Ignasi Aballí al Vinseum de Vilafranca del Penedès —intervenció que es va inaugurar el 2 d'abril— amb discretes marques sobre els vidres.
Un desplegable al menjador
Per adaptar-se al pis model de la Casa Bloc, Laguillo ha instal·lat les fotografies en un leporello —una estructura plegable que mostra les imatges quan es desplega (abans molt comú per a col·leccions de postals d'una ciutat o un país)— que ha situat damunt de l'únic moble del menjador a banda de la taula.
Pel que fa a les imatges, d'esquerra a dreta el zoom es va tancant i passem de l'exterior del bloc a l'interior dels pisos dúplex: primer veiem l'estructura de l'edifici en un pla general, després un detall de les escales que fan de ròtula entre dues cares de l'edifici i, finalment, una petita finestra. Laguillo l'ha titulat Campo/Contracampo.
«La meva peça —ha escrit Laguillo en un text sobre la seua obra— documenta l'estat actual de la Casa Bloc, i intenta que es reflecteixin les característiques d'aquest exemple, únic a Europa, d'habitatge social racionalista, alhora que explica la seva història. Les fotografies des del terrat d'un edifici contigu, més elevat, situat al nord, s'acosten bastant a l'ideal de la fotografia aèria. Permeten entendre la Casa Bloc i la situen entorn de la zona de Barcelona on s'enclava». Aquest «joc de pla/contraplà es presentarà com a desplegable (leporello), forma que també els convé a les altres fotografies des de dalt, als alçats de les deu façanes, a les de les escales i a les de l'habitatge».
El leporello, a més, guarda un paral·lelisme amb l'estructura de essa de la Casa Bloc, que en el seu moment trencava, amb respecte, amb el sistema d'illes tancades que imposava l'estructura de l'Eixample de Cerdà. En el cas de la Casa Bloc, una de les quatre cares de l'illa sempre queda sense façana i, a més, els edificis estan oberts a la planta baixa, de manera que els veïns hi poden entrar al que —en el cas de l'Eixample— quedaria tancat com un interior d'illa.
En qüestió de mesos, les dues primeres fotos de la sèrie seran impreses en teles monumentals que es penjaran —no hi ha una data fixada, però al voltant de l'estiu— al vestíbul del Museu del Disseny, de manera que aquesta instal·lació de la plaça de les Glòries (que coordina també el pis museu de la Casa Bloc) reivindicarà l'edifici del carrer de Torras i Bages des de la seva seu central.
El projecte «Passat/Present» encara ha d'instal·lar altres sis instal·lacions més en els mesos vinents: la valenciana Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976) ho farà el 10 de maig al castell d'Escornalbou (Baix Camp) amb un projecte que es diu «Un fil de veu gebrada»; Patrícia Dauder (Barcelona, 1973) instal·larà «Tamis» al Museu Comarcal de la Noguera el 16 de maig; Paula Bruna (Barcelona, 1978) anirà al Museu del Ter (Osona) el 22 de maig per inaugurar «El rapte de la nimfa»; el col·lectiu cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut), «Una pedra fa castell», al castell de Miravet (Ribera d'Ebre) el 24 de maig; David Bestué (Barcelona, 1980) portarà «La llum» al Museu Hidroelèctric de Capdella (Pallars Jussà) el 31 de maig, i Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), «A conseqüència d'un llamp» al Museu de la Garrotxa, el 6 de juny.