—De veritat les ciències estan en perill?
—L’origen del problema rau en un requeriment del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports al Departament d'Educació i Formació Professional on se’ls commina a ajustar la llei educativa catalana a la llei estatal. El cas és que la llei estatal de l’any 2008 ja estipulava que les ciències s’havien de fusionar. Catalunya, tanmateix, no les va fusionar i mai no hi hagué problema pel fet de tenir les ciències separades. Així i tot, ara, amb el PSOE al Govern espanyol i amb el PSC a la Generalitat, el Govern espanyol ha requerit a la Generalitat fusionar les assignatures.
De resultes d’aquest requeriment, s’han de fusionar diverses assignatures, entre els quals física i química, d'una banda, i biologia i ciències ambientals i geografia, d'una altra banda. La intenció del Departament era passar de tenir tres hores de física i tres hores de química a passar a tres hores d'una única assignatura de física i química. I el mateix amb biologia, geologia i ciències ambientals.
Al gener, a la vista de les protestes, Educacióva afegir una hora més. Siga com siga, això implica una pèrdua molt forta de contingut científic en primer de batxillerat i, per tant, una pèrdua en la preparació de cara al segon de batxillerat.
—Des del Departament d’Educació, de fet, es diu que hi ha poc marge per canviar les coses, perquè és un mandat d’una llei estatal superior. Hi ha o no hi ha marge de maniobra?
—Nosaltres entenem que sí que n'hi ha. Des de 2008 a Catalunya, tot i el que deia la llei, les assignatures científiques han estat separades. Si hi ha un problema legal per mantenir aquesta situació, i alhora hi ha un clam de la societat civil per mantenir les coses com estan ara, el que han de fer els polítics és resoldre aquesta situació. Perquè la didàctica i la pedagogia tenen molt clar que cal aquesta diferenciació. Hi ha un consens absolut entre la comunitat científica sobre la necessitat de mantenir les coses com han estat fins ara, sense reducció horària. De fet, pensem que no hauria de ser difícil, perquè al Parlament el gruix de diputats estan d’acord amb el nostre plantejament.
Aquesta mateixa problemàtica es va donar fa un temps amb les assignatures de literatura castellana i literatura catalana i, aleshores, es va produir una gran mobilització. De resultes d’aquelles protestes, es va replantejar tot plegat.
A la plataforma Ciències en Perill no som polítics, ni gestors públics, sinó professors i professores que estem convençuts que, per dotar de coneixements científics el nostre alumnat, cal que les matèries estiguin separades. La nostra preocupació i la raó per la qual ens mobilitzem són els coneixements científics de l’alumnat.
—Al desembre, el Departament d’Educació va fer una primera proposta per reduir les hores de física i química a tres. A la vista de l’enrenou, al gener plantejà una segona proposta perquè, en lloc de tres, en foren quatre. Per què no us fa el pes aquesta contraproposta?
—En el batxillerat hi ha tres tipologies d’assignatures: les obligatòries, les modalitats i les optatives. El que proposa la consellera és ampliar l’oferta de modalitat en matemàtiques, però no detectem millora en física i química. Per tant, no ens sembla una solució vàlida.
—Dimecres han convocat una gran concentració a la plaça de Sant Jaume. Tenen obertes vies de negociació amb el Departament?
—Amb el Departament d’Educació ens hi hem reunit, però en cap moment no hem percebut que existís una voluntat real de negociar. En cap moment no hem detectat que hi ha una voluntat real d’obrir-se a les nostres peticions. Des de la Plataforma fa molt de temps que treballem perquè s’atenguin les nostres
«El batxillerat ha d'oferir una base sòlida de coneixements i competències. Cal que les assignatures estiguin dimensionades»
reivindicacions. Volem que es prenguen mesures com les que es van prendre en el cas de la literatura. Aleshores, en dos dies el Departament d’Educació va assegurar que la literatura era una línia vermella per a ells. La fusió de les assignatures científiques també hauria de ser una línia vermella.
El conjunt de les matèries del batxillerat han d'oferir una base sòlida de coneixements i competències. Per a fer-ho, és important que les matèries estiguin ben dimensionades, i que el seu currículum i la seua dedicació horària siguin coherents i realistes.
—La consellera ha proposat reforçar ciències a través de les optatives. Tampoc no us fa el pes, això?
—No, no ens fa el pes per diverses raons. La primera raó és que les assignatures optatives no són d’obligada oferta a tots els centres. Els centres les ofereixen en funció de la seua decisió i de les seues capacitats. Per tant, ací ja es crearia una primera diferenciació entre centres.
D’una altra banda, pot passar que hi haja alumnes que, en funció de l’assessorament que reben, agafen aquestes assignatures o no. Aleshores, l’alumnat arribarà preparat de forma diferent al batxillerat, amb el greuge que això genera.
I encara hi ha un tercer argument: si tu estàs fent una assignatura d’ampliació és evident que no la pots fer alhora que la matèria com a tal.
Amb aquesta aposta per les optatives que es fa el Departament, d’altra banda, caldria fer un currículum nou, la qual cosa suposaria pensar les noves optatives i els continguts que han de contenir. Així doncs, en definitiva el que passaria seria que es generarien moltes diferències i inequitats entre centres.
—De qui han rebut el suport fins ara?
—El professorat no estem sols en aquesta reivindicació, ni de bon tros. Les filials de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans ens ha donat suport, i també les facultats de ciències de les universitats.
«El Departament d'Educació menteix quan diu que augmenta el còmput global de ciències»
L’associació d’universitats públiques de Catalunya també va emetre un comunicat on posava el crit en el cel. També hem rebut el suport del Col·legi d’Infermers, els sindicats educatius... Tenim 185 centre públics que s’hi han adherit.
Hi ha, per tant, molt de suport a la nostra reivindicació. I és per això que el Departament insisteix molt als mitjans que hi ha un increment d'hores científiques. Però això és fals, perquè les assignatures abans estaven separades. El Departament d’Educació o bé fa trampes o bé dona unes explicacions a mitges. És mentida, com diuen, que augmenti el còmput global de ciències.
—Més enllà de la lletra xicoteta, de què és símptoma el que està passant amb les assignatures de ciències?
—Fa la impressió que hi ha una mica de desafecció per mantenir un batxillerat robust. Sembla que anem cap a un batxillerat menys robust del que teníem abans. Em refereixo a un batxillerat on els continguts estaven molt més definits. Volen esborrar de continguts algunes parts del batxillerat, fer-lo una mica més fàcil.
—Hi ha, en l’educació, un debat molt encès a propòsit de si s’està donant més prioritat a les competències que no als continguts. Diria que aquesta reducció de les hores de ciència s’incardina en aquesta lògica de buidar de continguts l’ensenyament?
«Ara que proliferen les teories pseudocièntifiques i el negacionisme, és més important que mai oferirs coneixements científics sòlids i de qualitat»
—Personalment, no vull posicionar-me al voltant d’aquesta polèmica. Al remat, tenir competències consisteix a ser capaç d’aplicar continguts en situacions diverses. El que és evident és que sense continguts no poden haver-hi competències. Una cosa i l’altra van lligades.
—Si es confirma aquesta reducció horària, correm el risc d’afeblir els coneixements i les vocacions científiques a Catalunya, un territori on, d’altra banda, hi ha una preocupació molt estesa sobre el nivell de l’alumnat?
—La reducció horària, si es produeix, suposarà una estocada molt forta a l’educació científica a Catalunya. Això es deixarà notar sobretot a la universitat. De fet, ja hi ha molts professors universitaris que comenten que, d’ençà de la pandèmia, s’ha registrat una disminució dels sabers. Els cursos zero, on s’ensenyen coneixements que s’haurien d’haver assolit en segon de batxillerat, s'han de recomanar cada volta més, a la vista de la davallada del nivell científic de l’alumnat.
—Què espereu de la concentració de demà a la plaça de Sant Jaume?
—Esperem que hi hagi força gent i que els responsables públics entenguin que açò no és cosa de quatre professors d’institut, sinó que hi ha una preocupació real per la qüestió.
—Tenen esperança que la concentració servisca per reobrir el diàleg amb el Departament d’Educació?
—Sí, esperem que ho sigui, pel bé de tots i, sobretot, de l’alumnat. En l'actual context social, en què proliferen les teories pseudocientífiques i el negacionisme, és més important que mai oferir uns coneixements científics sòlids i de qualitat.