Entrevista

Manfred Weber: ‘‘Viktor Orbán va pel mal camí polític’’

Manfred Weber, candidat del conservador Partit Popular Europeu a les pròximes eleccions europees, considera els populistes de dreta com una amenaça ara que s’inicia la campanya. Però Viktor Orbán ja és per ell mateix un arrauxat populista en les seves files­.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El concepte de llar què significa per a vostè?

– Seguretat. I la serenitat que proporciona el fet d’entendre el teu entorn perquè el coneixes de fa molt de temps. És un sentiment de certesa que aquest és el teu lloc. En una època de canvis tan dràstics, aquest sentiment de pertinença és especialment important per a la gent.

Com a part del seu esforç per esdevenir el candidat del centredretà Partit Popular Europeu (PPE) en les pròximes eleccions al Parlament Europeu han produït una pel·lícula que el mostra a vostè quasi exclusivament en el seu municipi natal de Wildenberg, a Baviera: anant a missa, parlant amb els jubilats i tocant la guitarra en un grup. Quin missatge prova d’enviar als votants de la resta d’Europa, com ara Sicília o Varsòvia?

– El missatge és molt senzill: inclús els polítics europeus com jo mateix sabem on estan les nostres arrels. Sabem quins problemes té la gent i estem orgullosos d’on venim.

Vostè ha passat la majoria de la seva vida professional a Brussel·les. S’ha convertit la capital de la UE en una llar per a vostè?

– No, Brussel·les no és la meva llar. Però jo tinc un fort sentiment que tot el continent és una llar per a mi. És un sentiment que voldria despertar entre els ciutadans europeus: que Europa ens protegeix i ens sosté.

I aquesta idea de llar, pot travessar fronteres així com així ? Per a la majoria de gent, la paraula llar probablement fa referència al seu entorn més immediat i no a tot un continent.

– Jo no n’estaria tan segur. Existeix allò que se’n diu estil de vida europeu. En què es descriuen els nostres fonaments, els valors i les normes que ningú no qüestiona: l’estat de dret, la democràcia, uns mitjans de comunicació independents, l’economia social de mercat i la igualtat entre homes i dones. Totes aquestes coses són vistes essencialment de la mateixa manera tant a Suècia com a la República Txeca.

El risc, però, és que els populistes fan servir el concepte llar per excloure la gent amb arrels estrangeres.

– Aquesta és precisament la diferència entre nosaltres i els agitadors de dretes. Ser bavarès, alemany i europeu... per a gent com Marine Le Pen o Matteo Salvini, són coses contradictòries, però per a mi van de la mà. En conseqüència, els votants poden triar entre dos models radicalment diferents el 26 de maig.

Abans de començar a assenyalar amb el dit, val la pena observar que vostè té agitadors d’aquesta mena en les seves files. Tant la Unió Social Cristiana (CSU) de Baviera, a la qual pertany vostè, com el seu partit germà, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), formen part del grup PPE, igual que el partit FIDESZ de Viktor Orbán, el qual no s’avergonyeix de fer campanya contra els migrants en el seu país d’origen, Hongria.

– Viktor Orbán va pel mal camí polític. En especial quan es tracta de les formes o les qüestions fonamentals sobre l’ordre democràtic, fa gala de similituds amb el cap de la Lega, Salvini, i el líder de Dret i Justícia, Jaroslaw Kaczynski. Jo no avanço en aquesta direcció, ni el PPE tampoc.

Després dels seus atacs contra Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, qui també és membre del PPE, vostè va alertar Orbán que s’estava allunyant a marxes forçades del grup de centredreta. El CDU i el CSU sol·licitaran l’exclusió del Fidesz d’Orbán del PPE?

– Amb els seus comentaris i la seva campanya de cartells, Orbán ha danyat greument el PPE. I per això confio que demanarà disculpes i posarà fi a la campanya dels cartells. A part d’això, no podem tornar a la normalitat com si res hagués passat. Ha assolit un nou nivell; amb una crida a l’ordre no n’hi ha prou. Aviat adoptarem mesures concretes.

Insistim: alguns partits membres del PPE volen sol·licitar l’expulsió del Fidesz al més aviat possible. Compta amb el seu suport a aquesta iniciativa?

-- Les opcions són totes damunt la taula. Ara mateix estem examinant la qüestió des del si del PPE mateix. Caldrà prendre decisions sobre la manera com volem continuar amb Viktor Orbán. Jo presentaré propostes.

Viktor Orbán ha deixat clar en diverses ocasions que no té intenció d’abandonar el PPE, el que és ell.

– Sóc el candidat del PPE i depèn de mi i de l’equip de direcció del PPE definir l’estratègia de la nostra campanya, i no d’Orbán. Es tracta de la percepció política del PPE. El de Viktor Orbán és un plantejament feble. En comptes de defensar d’una manera categòrica els interessos de les seves propostes, s’estima més practicar l’alarmisme.

Personalment, al Parlament Europeu vostè va votar a favor d’un procés per violació de valors bàsics, com l’imperi de la llei, contra Hongria d’acord amb l’Article 7 del tractat de la Unió Europea. Però des de dins de la seva mateixa CSU alguns van decidir no fer-li costat, tot i ser vostè líder parlamentari per al partit. Li falta autoritat?

– Sense la meva decisió de permetre el vot per tirar endavant i votar a favor de l’Estat de dret, no hi hauria hagut majoria. El PPE estava disposat a adoptar mesures importants contra un membre del seu propi grup. Ja m’agradaria veure els socialdemòcrates i els liberals fer el mateix, per exemple, quan es tracta del govern social-liberal de Romania, infestat de corrupció.

Amb tot i això, Orbán té un gran nombre de partidaris dins de la CSU. Un dels seus membres, Hans-Peter Friedrich, un vicepresident del Parlament alemany a Berlín, inclús es va posar de part d’Orbán en el conflicte amb Juncker.

– El PPE és el partit de Konrad Adenauer i Robert Schuman, dels pares fundadors d’Europa, i de Helmut Kohl. Estic agraït que una àmplia majoria doni suport a aquesta mesura, incloent-hi el canceller austríac Sebastian Kurz, per exemple. S’ha produït un canvi fonamental en la gestió d’Orbán. Tot té un límit. Aquest és el nostre missatge.

Per implementar sancions concretes contra Hongria, tanmateix, vostè necessitaria el consentiment de tots els Estats membres de la UE. Necessita la UE instruments més flexibles per fer front als països que giren l’esquena als valors comuns europeus?

– En la UE, dissortadament tenim un problema més urgent defensant els nostres valors comuns. Es tracta de Polònia, Romania, Malta i, sí, Hongria. Ja ho crec que ens falten instruments. Des de la crisi de l’euro, cada any, en el marc del semestre europeu, examinem atentament que les xifres en tots els Estats membres siguin xifres sanejades. Però no tenim un instrument comparable pel que fa als valors, cap mecanisme d’avaluació neutral per determinar si un país compleix amb l’imperi de la llei. I per això presentaré un esborrany per a un tal instrument abans de les eleccions europees.

Què s’imagina?

– Penso en una comissió que pugui determinar d’una manera experta i neutral on hi ha problemes amb l’Estat de dret. Com a president de la Comissió Europea, m’obligaria a mi mateix a presentar casos, on s’han trobat violacions, al Tribunal Europeu de Justícia.

El comissionat responsable del Pressupost Europeu, Günther Oettinger, ha proposat retallar fons de la Unió Europea a països enxampats infringint normes de l’Estat de dret. Creu que és res que valgui la pena estudiar?

– Hem de parlar de sancions. Sense dubte.

La part més censurable de la campanya d’Orbán no són sols els atacs contra el president de la Comissió, Juncker, sinó sobretot el fet que els cartells dedicats a George Soros tinguin aquest rerefons antisemita tan descarat. Què pensen fer al respecte?

– Els esdeveniments arreu d’Europa són impactants. L’antisemitisme ha tornat per la porta gran. Un de cada 20 europeus no té ni idea que va haver-hi una cosa que es diu Holocaust. I per això proposo que tots els nois de les escoles visitin Auschwitz o qualsevol altre camp de concentració com a mínim una vegada en la seva vida escolar. I segona, necessitem una definició comuna d’antisemitisme. Només així podrem treballar per unes lleis europees que, per exemple, obliguin les empreses d’internet a eliminar contingut antisemita de la web. A més a més, a Europol se li hauria d’atorgar un nou mandat que li permetés perseguir amb més facilitat l’antisemitisme d’internet.

I l’arribada de centenars de milers de musulmans a la Unió Europea ha exacerbat l’antisemitisme, tal com els populistes del partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) sostenen?

– Per començar, estem assistint a un ràpid creixement de l’antisemitisme en la dreta. Però també hi ha antisemitisme d’esquerres. Basti recordar que Charlotte Knobloch, cap de l’Associació per la Cultura Israeliana de Munic, fa poc va denunciar al Parlament Europeu el fet del possible antisemitisme dins del Partit Laborista de Jeremy Corbyn. Però el tercer factor és clarament l’àmbit musulmà.

Això és difícilment compatible amb la idea d’un islam europeu.

– Fins ara, el desenvolupament d’un islam europeu arrelat en els nostres valors fundacionals no ha reeixit. Això, però, no hauria de sorprendre ningú, per tal com moltes comunitats musulmanes de la UE continuen finançant-se des de l’estranger o incorporant imams d’altres països. Nosaltres hem de saber d’on venen aquests diners i, si cal, prohibir-ho.

Vostè ha dit que les pròximes eleccions al Parlament Europeu són vitals pel que fa a neutralitzar els populistes. Quina és la magnitud del risc que un potent bloc de dretes paralitzés el Parlament Europeu?

– La idea que els populistes a dreta i esquera poguessin arribar a ser més forts al Parlament Europeu la trobe summament preocupant. El Brexit demostra què passa si se segueixen les respostes simplistes presentades pels populistes. Aquells que escoltin l’AfD i Die Linke acabaran a Berlín en una situació com la que tenim a Londres.

A Gran Bretanya és possible que els votants tinguin l’oportunitat de fer reverir la seva decisió del Brexit. Està vostè a favor d’un segon referèndum?

– M’alegraré de qualsevol cosa que sigui en interès de la claredat a Londres. Un referèndum podria ser un bon camí per resoldre aquest empantanegament. Però és una decisió que han de prendre els britànics, i només ells.

Si la primera ministra Theresa May demana un ajornament del Brexit, cosa que sembla que farà a la fi de març, creu que la UE hauria d’accedir a aquesta sol·licitud?

– Hem estat negociant amb la Gran Bretanya durant quasi tres anys i a penes si hem avançat. Diguem que no em fa gens de gràcia un ajornament sense una meta clara, que només servís per a allargar el caos de Londres. Si no obtenim una declaració clara sobre què hauria de passar exactament durant la pròrroga del Brexit, no donarem el nostre consentiment. Només em puc imaginar una pròrroga, i breu, si la senyora May és capaç de fer que l’acord del Brexit superi el seu pas pel Parlament i després necessita unes quantes setmanes per a la seva implementació tècnica.

Si els britànics volen continuar en la UE passat el final de juny, haurien de participar en les eleccions de maig.

– La participació dels britànics en les eleccions europees per a mi és inconcebible. Com explicar a la gent d’Espanya o d’Alemanya que a una gent que vol abandonar la UE se li doni una darrera oportunitat d’influir en el seu futur. La UE ha de reformar els seus òrgans, limitar la migració, enfrontar-se als reptes presentats per Donald Trump, potser i tot a un conflicte comercial. Atesa aquesta situació, no puc permetre que el drama britànic contagie la resta de la UE i que per rematar impulsi els populistes.

Si vol arribar a president de la Comissió, el resultat de les eleccions ací en el seu estat natal també és important. Si hem de fer cas de les enquestes, aleshores la CSU podria acabar obtenint un resultat encara pitjor, històricament parlant, que els nefasts resultats obtinguts en les europees de 2014. Representa una amenaça per a les seves possibilitats?

– El resultat amb el qual se m’hauria de comparar és el de les darreres eleccions del land de Baviera. És claríssim que el 26 de maig no va només de les europees, sinó que és també qüestió de saber si la CDU i CSU continuaran sent partits d’ampli espectre.

Sr. Weber, gràcies per aquesta entrevista.


Traducció de l’anglès per Francesc Sellés

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.