El biòleg, professor de matemàtiques a l’ensenyament mitjà, escriptor —autor de nombrosos assajos sobre biologia, pedagogia i reflexió sobre el menorquinisme polític— i antic dirigent de Més per Menorca —va ser el seu coordinador i diputat del Parlament entre 2011 i 2019— Nel Martí i Llufriu (Ciutadella, 1967) ha presentat recentment l’antologia de l’obra de l’historiador, polític, mestre i intel·lectual Andreu Murillo Tudurí (1930-2007) en els dos volums titulats d’Entre el recobrament de la menorquinitat i la revolta del menorquinisme, editat per Nova Editorial Moll, una exhaustiva anàlisi de la seva producció en la qual, a més, Martí descobreix per al lector la personalitat polifacètica de Murillo, un personatge al qual s’ha definit com «l’home que va reinventar Menorca».
Andreu Murillo va ser mestre, investigador, autor i activista cultural en els vessants més diversos, va ser també secretari de l’Ateneu de Maó i va estar lligat a entitats com l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Obra Cultural Balear i la Societat Arqueològica Lul·liana. Fou cofundador del Partit Socialista de Menorca (PSM) i conseller de Cultura del Consell de Menorca en l’etapa preautonòmica, durant la qual va fer part la comissió de redactors de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, al qual va aportar la famosa coma —«La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears»— que va deixar fixats al text tant el caràcter propi de l’idioma com la seva identificació amb què es parla a la resta de territoris de llengua catalana.
L’obra que presenta Martí té més de 800 pàgines, entre els dos volums, que inclouen un perfil biogràfic, un bon grapat d’escrits inèdits, dibuixos i gravats dels quals fou autor Murillo mateix —ja que aquest era un altre dels seus vessants—, fotografies que reflecteixen la seva trajectòria pública i privada i una relació exhaustiva de tota la seva obra, com a conclusió, que «deixa palesa l’amplitud i la varietat de la seva feina», segons expressà durant la presentació —a l’Ateneu de Maó— el responsable de l’antologia.
Martí explicà que «la idea bàsica» que ha impulsat l’edició sobre Andreu Murillo, que va morir fa divuit anys, ha estat la de «fer accessible la seva obra i el seu pensament amb l’objectiu de facilitar que la gent el conegui», assegurà. L’autor de la iniciativa editorial advertia que és «una antologia i no una obra completa, una selecció de textos, alguns dels quals són inèdits i altres publicats, però en publicacions de molt difícil accés» i la idea, doncs, ha estat que posar a l’abast de tothom tot «material» que permet fer-se «una idea de la trajectòria d’Andreu Murillo com a historiador i com activista cultural».
També destacà que amb aquesta idea d’oferir una visió global de Murillo s’hi inclou la seva obra gràfica, «ell feia gravat i xilografia i també hi ha tots els dibuixos seus», així com nombrosos detalls de la seva biografia, com el seu compromís amb el català en general i específicament a la docència, no debades era mestre; al llibre surt la fotografia de Murillo amb Francesc de Borja Moll i altres menorquins que van assistir a un curs de català que es va fer a Palma: «És molt rellevant perquè és el primer curs que es va fer de català i amb la correspondència es pot veure que ell és qui organitza un poc el curs amb la idea de tenir els primers mestres, entrar en el procés de formació de professorat i promoure el català».
Andreu Murillo reivindicà un nou menorquinisme, lligat a la resta de les illes Balears, si bé preservant la personalitat pròpia, «deixant de banda tòpics històrics o interpretacions interessades». Se’l compara al que fou Josep Melià per a Mallorca, Joan Fuster per a València o Jaume Vicens Vives per a Catalunya. Tot ells homenots que «varen saber aportar una nova canalització al seu entorn més pròxim, partint del passant i situant-se sota la llum del present». Al respecte, va escriure entre 1964 i 1972 Els menorquins, text equivalent a les obres cabdals de Melià, Fuster i Vicens, que no es va publicar mai.
Entre molts altres continguts, estudis i reflexions, a les pàgines d’Entre el recobrament de la menorquinitat i la revolta del menorquinisme Martí acosta al lector a la interpretació que fa Murillo de la conquesta medieval de Menorca, de la idealització de la dominació britànica, de la pervivència del català tot i els entrebancs, dels intents frustrats per a aconseguir un règim d’autogovern, de la peculiar situació de Menorca a la Guerra Civil, de la caiguda generalitzada en el provincianisme, de les complicades relacions amb la resta de les Illes o el paper que Menorca —«la més marginada de les perifèries», com ell escrivia— havia de jugar en un règim autonòmic balear... El moviment obrer, l’ensenyament o les festes populars són altres temàtiques que Murillo també va abordar.