«Aquest govern no té intenció dʼampliar el sòl industrial, el pla general està perfectament consolidat: al polígon de lʼAltet hi ha un 85% dʼocupació, al de Sant Vicent lʼocupació és del 77% i al del Pla, del 78%», va afirmar lʼedil dʼurbanisme, Òscar Borrell, en el ple dʼOntinyent del mes de març, celebrat la setmana passada. «El pla general està en revisió constant i som exemple de molt bones modificacions arreu de tot el País Valencià», afegia Borrell.
El més polèmic dʼaquests retocs —la modificació del PGOU número 21— fou aprovada per unanimitat lʼany 2023, amb ell a la Regidoria dʼUrbanisme. Malgrat que el 20% del sòl industrial de la població està disponible i malgrat que la llei circumscriu la instal·lació de forns crematoris en aquestes parcel·les, lʼAjuntament dʼOntinyent va preferir requalificar-ne una de sòl terciari, situada a la partida de Casa Balones. La gran beneficiada de la jugada era Funeraria Gramage SL, una empresa familiar que ja gestiona lʼúnic tanatori de la capital de la Vall dʼAlbaida.
Com explicava ahir EL TEMPS, els informes preceptius van obviar lʼexistència dʼun dipòsit dʼaigua potable a només 140 metres de distància. Això va provocar lʼactuació del Seprona, el cos de la Guàrdia Civil que vetlla pel respecte al medi ambient. En constatar la presència del dipòsit —confirmada per la seua titular, lʼempresa mixta Egevasa, depenent de la Diputació de València—, el cos armat va adreçar-se a la Generalitat per tal que redactara un nou informe de sanitat ambiental. En ell, lʼAdministració autonòmica precisa un seguit de mesures correctores necessàries per a lʼexecució del projecte: la construcció dʼun mur més alt, la creació dʼuna barrera forestal en paral·lel a la xemeneia i lʼobligació dʼanalitzar lʼaigua després de les incineracions. Unes mesures que Funeraria Gramage SL està disposada a complir, però que generen incertesa entre els veïns més pròxims i entre alguns que no ho estan tant.
Els crematoris més propers a Ontinyent, on de moment es desplacen les famílies a incinerar els seus éssers estimats, són els de Xàtiva i Alcoi. En el primer cas, el tanatori crematori es troba en el polígon industrial en direcció a Llocnou del Fenollet, i en el segon, junt el cementeri.
A Ontinyent, però, el crematori no estaria enclavat en cap dels tres polígons ni tampoc a la vora del cementeri. La intenció de Funeraria Gramage SL és ampliar el tanatori actual per oferir-ne el servei. Dʼací la modificació urbanística introduïda a través del PGOU per a declarar com a industrial un sòl que no ho era. De fet, el futur crematori, si no mor abans de nàixer, serà una illa de sòl industrial en una megaparcel·la terciària.
I és que, en efecte, la tònica habitual és que els crematoris estiguen en polígons industrials, com a Alzira, Gandia, Dénia, Carlet, Aldaia, Quart de Poblet o Utiel, o als voltants del cementeri, com passa a Torrent i a Cullera. En el cas dʼOntinyent, el tanatori està situat a 1,2 quilòmetres —a peu o en cotxe— del cementeri municipal.
Pressions del sector
El rebuig als crematoris prop de zones sensibles o habitades va més enllà en el cas de Paterna, que lʼany 2019 va modificar el seu PGOU per a prohibir directament la construcció de cap tanatori en les zones residencials de la població. La lluita veinal, oposant-se a la construcció dʼun tanatori al carrer de Santa Rita, va derivar en el vet unànime, de tots els regidors, a lʼedificiació dʼaquests recintes en la zona urbana.
A poca distància dʼallà, a Quart de Poblet, Podem i Esquerra Unida també van oposar-se a la construcció dʼun crematori en el polígon industrial. Hi al·legaven la proximitat a alguns vivendes, però, en aquest cas, es tractava de sòl industrial que no va ser necessari requalificar. La norma estableix un mínim de 200 metres entre els nuclis poblacions o els elements vulnerables. En aquest cas, lʼexistència dʼun skatepark i dʼunes pistes dʼatletisme era el gran inconvenient.
Més al sud, a Torrevella, els intents dʼobrir un tanatori que incloga les funcions de crematori al costat del cementeri es remunten a 2010, però no sʼhan consumat per lʼafecció que podria tenir sobre el Parc Natural de les Llacunes, que es troba a escassos metres.
Les pressions del sector funerari han sigut intenses per tal de modificar la normativa en vigor. Quan el Govern del Botànic va revisar lʼordenament per a la ubicació i funcionament dels crematoris, els empresaris, associats a lʼassociació estatal Panasef, van assegurar que la contaminació generada era innòcua i que calia rebaixar els 200 metres que fixava la llei. Segons la versió de la patronal, si efectivament els crematoris resulten contaminants, no té cap sentit contaminar encara més les àrees industrials.
El País Valencià és la segona autonomia amb més forns crematoris, amb 70, només superada per Andalusia, que lidera de llarg la classificació amb 120. A Catalunya (60) i Madrid (33) nʼhi ha menys que en territori valencià.
La pràctica de la incineració està experimentant un creixement constant. Lʼany 2015, les cremacions se situaven com lʼopció preferida en el 33% dels casos, mentre que ara ja és la via escollida pel 70% de les famílies.
Legislació severa
Potser per això, per lʼincrement exponencial de les incineracions en detriment del soterrar clàssic, la legislació és cada vegada més severa. I ho és en totes les autonomies.
Així, un informe molt detallat elaborat per Paulo Baquero, vocal del Consell Consultiu del Principat dʼAstúries, assenyala que «el sòl apte per a lʼactivitat industrial resultaria el més adequat». Perquè, segons diu, «el crematori no és una indústria a lʼús, però dins es produeix un procés industrial».
A Extremadura, una resolució recent per a la instal·lació dʼun forn crematori al municipi de Villafranca de los Barros recordava que la legislació estatal és estricta i fixa la distància mínima de 200 metres respecte a nuclis poblacionals o espais vulnerables des de la xemeneia del crematori. Si no es respecta aquesta distància, el titular de la instal·lació, amb el vistiplau del consistori local, ha de presentar un pla de dispersió de contaminants de les emissions que espera llançar a lʼatmosfera el forn crematori, amb una especial atenció a la població més vulnerable, és a dir, els infants, les persones dʼedat avançada, les dones embarassades i les persones malaltes, sobretot aquelles que patisquen malalties cròniques o de tipus respiratori. Cal recordar que, en el cas dʼOntinyent, la proximitat del possible crematori a lʼhospital.
Els principals contaminants que han de ser objecte de control per part de lʼAdministració, sempre segons la llei, són els gasos de combustió, lʼàcid clorhídric, les partícules, el mercuri, el carboni orgànic total i les dioxines i els furans. La resolució dʼExtremadura, del 5 de gener dʼenguany, subratlla que «lʼactivitat industrial de cremació és potencialment contaminadora de lʼatmosfera» i, per aquest motiu, explicita que «no han dʼhaver-hi nuclis poblacionals o espais vulnerables en un radi de 200 metres a partir del focus dʼemissió que constitueix la xemeneia del crematori», uns espais vulnerables en què inclou les zones residencials, les residències de la tercera edat, els centres sanitaris i educatius, els parcs infantils o les instal·lacions esportives.
En el cas dʼOntinyent, segons resa lʼinforme de la Generalitat, el nou hospital està situat a 160 metres de distància en línia recta; lʼInstitut dʼEducació Secundària LʼEstació, a 240 metres, el poliesportiu municipal, a 338 metres, i la vivenda més pròxima, a 232 metres.