Són canvis que poden semblar menors, que es fan discretament, però es van acumulant sense pausa —l'estratègia de la pluja fina, que acaba per abeurar a través de la insistència— amb el resultat de l’afebliment de la posició del català a les institucions controlades pel PP amb el suport de Vox. I no es tracta només del conegut cas de l’Ajuntament de Calvià —que a l’inici del mandat la majoria dels dos partits va canviar el reglament per fer del castellà també llengua vehicular—, sinó que passa al principal consistori de les Illes, l’Ajuntament de Palma, i a la segona institució en volum i pes polític de les Balears, el Consell de Mallorca. I tot això deixant a banda, per descomptat, els canvis prou coneguts que ha imposat el Govern en educació, com l’elecció de la llengua en ensenyament o el pla voluntari d’introduir als centres el castellà que l’Obra Cultural Balear ha definit com la «segregació lingüística» a les escoles.
Val a dir que la situació política a l’Ajuntament de Palma i al Consell és diferent. A la institució insular, el PP i Vox arribaren a un acord de coalició el juny de 2023 i així la continuen governant a hores d'ara, a pesar que el partit ultra, seguint les ordres de Madrid, va trencar el juliol de l’any passat el pacte amb el PP a les Balears. Al consistori de la capital, en canvi, el PP no va voler fer un pacte de coalició amb els ultres, sinó únicament de «governabilitat», és a dir, que li donessin suport extern a canvi d’acords programàtics, i finalment Vox ho acceptà.
Al Consell, el portaveu de Més per Mallorca, Jaume Alzamora, denunciava recentment l’últim cas —segons recollia el dBalears.cat— d’intent de debilitar la situació del català a la institució. En concret, denunciava que es volia imposar l’eliminació del requisit de català en quatre places laborals, en concret a la Fundació Mallorca Turisme: tres d’auxiliar administratiu i una d’especialista en dades. Alzamora acusà el PP de vulnerar «la legislació vigent». Per ventura per l’advertència legal de Més, finalment el PP no acceptà canviar la norma i el català continua essent requisit per accedir a les quatre places esmentades.
Ara bé, el portaveu sobiranista recordava que d’ençà que governa la institució, la coalició PP-Vox ha minvat «en més del 60% la partida destinada a política lingüística», també «ha suprimit la direcció insular» que s’encarregava d’aquest àmbit, «ha reduït les ajudes a les entitats que fomenten i promocionen l’ús de la llengua catalana» i, entre altres coses, ha elaborat i projectat «vídeos en castellà a la recent gal·la de l’esport, organitzada pel Consell», quan la norma obliga a fer-ho en català.
Aquesta pluja discreta de canvis que van debilitant la posició institucional del català també es deixa notar a l’Ajuntament de Palma. En aquest cas, la Plataforma per la Llengua ha denunciat que el batlle, Jaime Martínez, del PP, afebleix la presència «del català a l’àmbit institucional» per comptar, així, amb el suport extern de Vox. Posa d’exemple «la supressió del requisit lingüístic en la convocatòria de places (laborals) a l'Empresa Funerària Municipal, a la Societat Municipal d'Aparcaments i Projectes i a l'Empresa Municipal de Transports». En la mateixa línia, el consistori va introduir el castellà en «els Premis (literaris) Ciutat de Palma» i «ha desmantellat el servei de dinamització lingüística». El responsable tècnic de la Plataforma, Dídac Alcalà, va intervenir en l’últim plenari de l’ajuntament i denuncià —tal com reflectia el diari citat— que «els del bilingüisme cordial només exigeixen saber castellà», en referència al PP, a pesar que havien «assegurat inicialment que la llengua no seria un element de confrontació». Però «aquestes promeses no s'han complit» i el català «és objecte d'atacs reiterats per part de l'executiu municipal».