Els espectadors amb fills i filles adolescents o en vies de ser-ho esdevenen sacs de boxa durant la contemplació d'Adolescence. Des del minut zero, quan un contingent policial armat com si haguera de desarticular una banda de narcotraficants entra en una casa per detindre Jamie Miller, de tretze anys, acusat d'assassinat. El caos, la por, el pànic i l'estupefacció dels progenitors. El terror de l'acusat. Sols és el principi, perquè a través de la brillant direcció de Philip Barantini (Band of Brothers, Chernobyl, Boiling point), en un únic pla seqüència —sense trucar— ens endinsa en una cadena de procediments que resulten més o menys familiars, però amb la particularitat que l'acusat és una criatura. A qui fan responsable d'un crim horrorós contra una nena de la seua edat.
El pla seqüència en aquest cas no és un procediment manierista, pirotècnic: el rodatge en temps real, seguint els moviments de la càmera, és una (pertorbadora) experiència immersiva, amb una cadència realista que respon als temps de la detenció i tots els seus rituals. Alguns d'aquests, els més íntims, els veurem indirectament, amb delicadesa, a través del rostre d'un actor superdotat com Stephen Graham, creador també de la sèrie juntament amb cada vegada més reputat guionista Jack Thorne. Graham interpreta un pare desbordat, amb raó, pels esdeveniments. I l'efecte d'aquest primer capítol és fer-nos sentir l'alleujament de no estar en aquella pell. Això no ens allibera del vertigen de pensar que ens podríem veure involucrats en una situació semblant.
Aquests dies, la plataforma Filmin, arran de la mort de David Lynch, ha recuperat íntegrament la sèrie Twin Peaks. I revisant-la resultava cridanera la focalització diferent. En el seu mític pilot, Lynch segueix amb la càmera els pares de les víctimes, els progenitors de Laura Palmer. En l'arrancada d'Adolescence, tot i que el protagonista sembla Jamie —compte amb la interpretació del joveníssim Owen Cooper—, la història es focalitza en el pare. Que ens facen viure l'experiència a través dels progenitors del presumpte assassí no és casual. I té a veure amb la impotència adulta per interioritats dels nostres adolescents que se'ns escapen de les mans i l'enteniment.
En el segon dels capítols el focus se centra en els investigadors i en el centre educatiu. Es tracta del segment més virtuós tècnicament, rodat amb centenars d'extres, i, tal vegada, el menys redó en termes narratius, però serveix com a punt per fer avançar l'acció i dotar-nos d'eines interpretatives. Sobretot, hi ha una escena concreta molt reveladora, quan el fill de l'inspector que investiga el cas (un sobri Ashley Walters), i que fa classe en el mateix institut del detingut, li fa veure al seu pare que estan llegint malament les petjades deixades en les xarxes socials pels adolescents implicats. Per dir-ho així, la particular codificació adolescent de les icones amb què valoren una entrada d'Instagram sobrepassa els coneixements policials.
La problemàtica incel
L'escena és cabdal, perquè revela que l'adolescència d'aquestes altures del segle XXI és un laberint inescrutable per als adults. Sempre ho ha estat, però les xarxes socials i els debats de fons, atiats per influenciadors amb zero escrúpols i menys rigor, fan més complex tot plegat. Perquè el paisatge de fons de què parla Adolescence, a més del caos i la violència latent dels centres educatius, exagerada o no, és la problemàtica incel: a grans trets, un terme que defineix els adolescents mascles que se senten rebutjats pel gènere femení. Que parteix de la idea que el 80 % de les xiques es fixen en un 20 % dels xics condemnant els altres a un hipotètic celibat.
D'ací prové una rancúnia i una mala maror provocada i amplificada per teories conspiratòries de ments obtuses que són les mateixes que sostenen que la sèrie criminalitza els adolescents blancs, una manera absurda de desviar l'atenció sobre el que és important. La problemàtica incel, tanmateix, també té unes altres derivades, que en la sèrie no apareixen, com ara el fet que moltes xicotes no vulguen emparellar-se amb xics amb una consciència feminista escassa, per emprar un eufemisme. Un substrat complex, gairebé indescodificable si no t'hi endinses ben a fons. Graham i el seu equip esbudellen un dels vessants d'un conflicte que, al seu torn, genera un brou de violència implícita i explícita. Amb un tercer episodi que és una petita (o gran, ho veurem) obra mestra.
Adolescence ens deixa remoguts durant dies. Amb la terrible sensació que els nostres fills ja no estan segurs quan són a casa amb nosaltres
Aquest segment és un tour de force descomunal entre Jamie i una psicòloga, interpretada per una enlluernadora Erin Doherty, rodat com tots els capítols en un únic pla seqüència. Un portentós episodi que aquests dies ha fet invocar El silenci dels anyells (1991) i les impressionants escenes on compartien pantalla dos monstres absoluts de la interpretació com Anthony Hopkins i Jodie Foster. La comparació artística és agosarada, però no està mal tirada. Recrear aquell ambient ofegós, carregat i imprevisible, sols que amb una prometedora actriu jove i un actor xiquet debutant, és fruit evidentment del talent dels intèrprets i d'un treball d'escriptura i direcció a l'abast de molt pocs. Però més enllà del virtuosisme, si aquesta petita joia transcendirà, és perquè ens fa entendre, o això volem creure, el fons de tot plegat.
I és llavors que podem acompanyar la família en el dolorosíssim capítol final. Aquella immersió en la victimització per part de l'entorn, però, sobretot, en la culpa. La recança per l'herència que han (hem) deixat. I per totes aquelles coses que no saben (sabem) que passen quan l'adolescent tanca la porta de l'habitació i encén l'ordinador.
Perquè, com totes les obres de ficció transcendents, i aquesta ho és, Adolescence ens deixa remoguts durant dies. Amb la terrible sensació que els nostres fills ja no estan segurs quan són a casa amb nosaltres. Que hi ha processos i finestres a l'exterior que no controlem, que no sabem com funcionen; a través de les quals s'escolen els dimonis.
Una por real, tangible, propera. I tot just per això, terriblement pertorbadora.
Adolescence
Creadors: Stephen Graham, Jack Thorne
Repartiment: Stephen Graham, Owen Cooper, Erin Doherty, Ashley Walters
Temporades: 1
Plataforma: Netflix