Judici 1-O

Els comissaris de Mossos Castellví i Quevedo i els treballadors d'UNIPOST, en 15 frases

El Comissari Manuel Castellví, de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, nega que el Major Trapero rebutgés la coordinació amb Policia i Guàrdia Civil. Els tres treballadors d'Unipost neguen haver vist factures de la Generalitat ni executat cap enviament de cartes de l'1-O abans que confisquessin material a la seva seu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

MANUEL CASTELLVÍ

 

«Els CDR, abans de l’1-O, eren inconnexos entre ells i no tenien cap coordinació»

L’excap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, ManuelCastellví desmenteix, en certa manera, l’afirmació del tinent de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo, que afirmava que el CDR, abans de l’1-O oferien a la gent «tallersde formació teòrica i pràctica per oposar-se i defensar les urnes”.Ha insistit que, abans del referèndum, eren molt diversos, amb gent procedent d’associacions molt diverses i aïllats, sense connexió els uns amb els altres.

 

«Escoles Obertes eren associacions de pares i mares que portaven als seus fills a aquelles escoles i van convocar actes lúdics en els col·legis»

És la definició de Castellví de la plataforma Escoles obertes que va organitzar actes a escoles i instituts els dies previs a l’1 d’octubre.

 

EMILI QUEVEDO

«Forn va fer unes declaracions que no ens van semblar correctes, perquè feia públic que el cos de Mossos es comportaria de la mateixa manera que una jornada electoral normal i no ens semblava que fos el cas de l’1-O».

Emili Quevedo, Comissari de Mossos de la Comissaria General Tècnica de Planificació, explica, a preguntes de la Fiscalia, que l’exconseller d’Interior va donar a entendre públicament que els Mossos actuarien d’una manera concreta que la prefectura de Mossos no havia expressat.

 

«El Major Trapero va expressar la seva reticència a què les tasques de coordinació les assumís un comandament que no fos operatiu»

Segons Quevedo, les reticències de Trapero a la coordinació només tenien a veure amb el fet que fossin assumides per comandaments que no tinguessin a veure amb l’operatiu. D’aquesta manera desmenteix l’opció de Trapero fos contrària a la coordinació amb Guàrdia Civil i Policia Nacional.

 

«L’1-O vam fer treballar 7.850 efectius exclusivament per a l’1-O. En una jornada electoral normal treballen entre 2.500 i 3.500 efectius».

El Comissari Quevedo desmunta, com havia intentat Forn en la seva defensa, la teoria de Fiscalía segons la qual, en unes eleccions ordinàries, s’hi dediquen 11.000 efectius de Mossos exclusivament per als comicis.

 

«Crec que no és adient parlar de dispositiu dMossos i d’un dispositiu de Policia Nacional i un de Guàrdia Civil. Era obvi que hi havia un àmbit de coordinació»

Quevedo contradiu la teoria de la fiscalia segons la qual els Mossos, amb Trapero al capdavant, rebutjaven la coordinació.

 

«Mossos aportava un contingent molt important per aconseguir objectius ambiciosos: la presència de força policial en tots i cadascun dels centres, encara que fora per seguretat ciutadana; quan fos possible, complir el mandat judicial, i tercer, tenir informació veraç i directa del que passava, cosa que permetria als centres de coordinació activar mesures de reforç si calia»

La Fiscalia assenyala amb sarcasme que només es va fer complir el mandat judicial en 24 ocasions.

 

"A Junqueras i al conseller Forn els havíem manifestat preocupació en Mossos per una situació de tensió en el país i vam refermar que els Mossos complirien amb la funció de Policia Judicial".

Segons Quevedo, el Major Trapero va criticar als polítics la situació que s’estava produint. La declaració de Quevedo sembla exculpar Forn i Junqueras i atribuir tota la responsabilitat a Puigdemont. Segons Quevedo, Forn no va parlar; Junqueras va dir que «no trobaríem cap mena de resistència» en els col·legis electorals i Puigdemont va dir que «el Govern tenia un manament que complir, un manament avalat pels resultats electorals i que l’anaven a complir»

 

«La participació de la meva unitat es va centrar en aconseguir el màxim nombre de recursos humans i materials: en aquest dispositiu, per primera vegada, es van activar efectius de d’unitats que no actuen mai -com personal d’Afers interns, Oficines de suport o gabinet-, gent que portaven molt temps sense treballar al carrer o amb uniforme, i això va aportar 800 agents més»

En contra de les tesis de Fiscalia que defensen que Mossos no va contribuir suficientment a l’operatiu de l’1-O, Quevedo defensa que es van sumar recursos humans com si fos un fet extraordinari. I també recursos materials: «Es van haver de llogar vehicles per afegir-los al desplegaments policials».

 

 

ALBERT PLANAS

«No vaig notar cap diferència amb cap enviament dels que feia habitualment la Generalitat».

Albert Planas, cap de producció UNIPOST Cat i Balears en aquell 1-O respon a l’advocada que l’enviament confiscat a la seu d’Unipost a Terrassa els dies previs a l’1-O havia seguit els procediments habituals d’un client com la Generalitat, tot i que no va arribar l’albarà ni les ordres d’enviament del producte i per això estava aturat.

«Jo no vaig veure cap ordre judicial».

Planas insisteix, a preguntes dels advocats de Forn, en el fet que el primer registre en la seu d'Unipost de Terrassa, on es van confiscar presumptament 42.000 cartes de la Generalitat, es va fer sense ordre judicial de cap mena. 

 

FRANCISCO JUAN FUENTES RUIZ

 

«Em va estranyar que no tingués ordre judicial. Em va dir que era agent de la Guàrdia Civil i que no calia una ordre judicial per entrar en una empresa privada».

L’exresponsable de Repartiment d’UNIPOST de Catalunya i Balears, Francisco Juan Fuentes Ruiz, nega que els agents del primer registre de la seu a Terrassa portessin ordre judicial.

 

«Vaig transmetre que començàrem a repartir com abans millor, però, quan vaig constatar que no hi havia nota de lliurament o albarà, ho vam aturar».

Tots els testimonis d’Unipost negaran que hagi sortit una sola carta de la Generalitat per l’1-O de la seva empresa, mentre la fiscalia sembla insinuar que van tramitar alguns enviaments.

Arran d’uns contactes de Fuentes Ruiz amb «un tal Toni», del qual és incapaç de dir-ne el cognom, la fiscal Consuelo Madrigal intenta confondre el testimoni dient si «coneix l’Antoni Molons», llavors cap de Difusió de la Generalitat de Catalunya. El mateix jutge Marchena li recrimina l’acció i Madrigal es deculpa: «Un làpsus meu».

 

 

ANTONIO MANUEL SANTOS

«Mai he parlat amb ningú de la Generalitat».

Antonio Manuel Santos, Director de Repartiment d’Unipost en Barcelona capital i Badalona l’1 d’octubre de 2017, insisteix que ell, com a cap de repartiment, mai parlava amb el client, de la mateixa manera que tampoc veia facturació i tarifes. La Fiscalia està interessada en destacar un e-mail seu que parlava de «saturar» la feina per donar prioritat a l’encàrrec de la Generalitat.

 

«Volia dir que possiblement entraria molta feina de certificats i els hauríem de donar sortida l’endemà». Sobre el mail en concret, Santos argumenta que el va fer perquè el seu superior el va avisar que l’endemà tindrien un encàrrec de certificats d’un volum important, cosa que no era extraordinària en la seva feina.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.