La política valenciana acaba dʼentrar en un territori ignot. La imprevisibilitat és absoluta. Ni la presidència de la Generalitat ni lʼalcaldia de València, els dos càrrecs institucionals més significatius, no tenen, ara com ara, un propietari clar. I no és probable que els problemes que afecten respectivament Carlos Mazón i María José Català sʼesvaisquen a curt o mitjà termini. Més aviat tot el contrari: els seus maldecaps empitjoraran amb el pas del temps.
Dʼuna banda, Mazón, que governa en minoria des de lʼespantada de Vox del juliol passat, encara no ha pogut aprovar —ni tan sols presentar— els pressupostos de 2025. A més, aquest dilluns, de visita a Brussel·les, tenia notícia de lʼúltima —i duríssima— interlocutòria de la jutgessa dʼinstrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, per la qual imputa qui era consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i qui era secretari autonòmic dʼEmergències, Emilio Argüeso. Els acusa dʼhaver enviat massa tard el missatge dʼalerta a la població amb motiu de la fatídica dana del 29 dʼoctubre, que va segar la vida de 225 persones i, presumiblement, de les tres que continuen desaparegudes.
De lʼaltra banda, Català, en plenes Falles, ha vist com la seua estabilitat queda reduïda a cendres. Lʼequip de govern era un got de plàstic, i dos dels quatre regidors de Vox, la parella formada per Juan Manuel Badenas i Cecilia Herrero, dos masclets que lʼhan fet saltar pels aires així que han volgut.
«Hem governat en minoria i podem fer-ho de nou», ha afirmat lʼalcaldessa de València en conèixer el pas al grup de no adscrits de Badenas —expulsat del partit, dijous de la setmana passada, per un presumpte cas de corrupció— i dʼHerrero, la seua parella i també regidora. Davant la premsa, aquesta comunicava aquest dilluns la seua baixa a la formació ultra i es mostrava desafiant: «Faré el que em dicten la meua llibertat de consciència, drets, principis i valors; tinc un compromís adquirit amb els valencians i no els abandonaré... Totes les opcions estan obertes, lʼaritmètica és la que és».
Català perd la majoria absoluta i passa a liderar un govern amb 13 regidors del PP i 2 de Vox, un per sota dels 16 que sumen Compromís i PSPV
Per bé que ningú no preveu una moció de censura de Compromís i el PSPV-PSOE amb els vots a favor dels dos díscols, que sʼintegraran al grup de no adscrits, el ben cert és que Català perd la majoria absoluta i passa a liderar un govern amb 13 regidors del PP i 2 de Vox, per sota dels 16 que sumen Compromís (9) i PSPV (7). Per tant, els dos vots dels trànsfugues esdevenen clau. Sense ells, tràmits tan importants com lʼaprovació dels pressupostos, les modificacions de crèdit o les decisions urbanístiques de pes no tiraran endavant. En tots els casos és necessària la majoria absoluta del ple.
El ressentiment que acumulen Badenas i Herrero no és qualsevol cosa. I no només contra Català, també contra Vox. No els ho posaran fàcil. Amb la primera, el catedràtic Badenas ja xocà obertament en la seua etapa com a rector de la Universitat Internacional de València (VIU), quan lʼaleshores consellera Català, en plena crisi econòmica i financera, va decidir privatitzar-la.
Retrobar-se amb ell al consistori fou un autèntic drama. Aquella experiència negativa i el perfil de Badenas, als antípodes de la correcció política, li feien presagiar un mandat complex. No debades Català va tractar de governar en solitari fins que va comprovar com era de complicat en una ciutat tan gran com València. A penes va poder mantenir aquest propòsit quatre mesos. El pacte segellat al Saló de Vidre consistorial lʼoctubre de 2023 —amb mediació prèvia de Montse Lluís, de la direcció estatal de Vox— era la viva imatge dʼun acord forçat, sense una voluntat real de cooperació. Ni tan sols van fondreʼs en lʼabraçada protocol·lària.
Lʼopció dʼuna moció de censura, però, és quimèrica. Ni Compromís ni PSPV no pensen seure a parlar amb el tàndem en qüestió. Retornar dʼaquesta manera al poder municipal seria un desprestigi que es neguen a assumir. A més, el Pacte Antitransfuguisme és sever en casos com aquests. Caldria que els lletrats municipals precisaren si els edils no adscrits Badenas i Herrero, en haver desenvolupat tasques de govern durant el mandat en curs, estan en condicions de donar suport a una iniciativa dʼaquestes característiques o si, per contra, lʼesquerra hauria de reunir algun suport addicional.
Més enllà dʼuna moció que tothom descarta, és obvi que Català ha perdut la majoria. La seua derrota en una eventual moció de confiança —ja lʼha reclamada el portaveu socialista, Borja Sanjuan— evidenciaria que únicament manté la fidelitat de 15 regidors. Una minoria absoluta.
El canvi de paradigma a lʼAjuntament repercuteix, i de quina manera, en lʼequació autonòmica. Així, els moviments perquè Català relleve Mazón com a solució dʼurgència si la situació del president valencià es complica encara més —per exemple, a partir dʼalguna revelació sobre el seu parador en la vesprada del 29 d’octubre— es frenaran en sec.
La via Català per rellevar a curt o mitjà termini Mazón queda interceptada, bloquejada, inactiva
El gran avalador de la jugada, lʼeurodiputat valencià Esteban González Pons, haurà de prioritzar ara la necessitat peremptòria de retenir el consistori. La possibilitat dʼactivar un relleu imminent —en favor, per exemple, del portaveu popular, Juan Carlos Caballero, a fi que gaudisca del rodatge suficient amb vista als comicis locals de 2027— sembla quedar avortada. Ni Vox a les Corts es mostrava receptiu a investir presidenta Català ni el PP, a lʼAjuntament, té prou vots per promoure una nova investidura.
Dʼalguna manera, la via Català queda interceptada, bloquejada, inactiva. Una gran notícia per a Mazón i el seu entorn, ja que ella és lʼúnica diputada de les Corts amb pes polític suficient per a succeir-lo en la presidència de la Generalitat. La relació entre ells, però, ja és mínima. A penes han compartit cap moment després de la dana, malgrat que les pedanies del sud de València van ser de les zones més afectades. Per a Mazón i els seus seria desagradable perdre la presidència, però aquest dolor es redoblaria si la beneficiària fora Català.
Amb tot, els problemes sobrevinguts de Català no impliquen que Mazón tinga via lliure fins a 2027. Ni de bon tros. Simplement, que caldria buscar un nom alternatiu. A Vox agraden lʼinexpert Alejo Font de Mora i lʼantic rusista Vicente Betoret, noms que al PP ningú no es planteja; en qualsevol cas, podrien acceptar una eixida dʼemergència com la que representaria Alfredo Castelló, vicepresident primer de les Corts, o Juanfran Pérez Llorca, actual síndic parlamentari dels populars. Lʼalternativa seria anar a unes eleccions a les Corts anticipades que sobretot beneficiarien Vox i Compromís i que deixarien Català i el PP del cap i casal (si ella, efectivament, aspirara a la presidència de la Generalitat) en una posició complexa, perquè caldria investir un nou alcalde o alcaldessa abans dels comicis locals de 2027.
Un embolic considerable que transita en paral·lel a la decisió dʼAlberto Núñez Feijóo i del mateix González Pons de traslladar a Madrid el congrés del Partit Popular Europeu (PPE) que havia de celebrar-se a València a lʼabril, al més que probable ajornament del congrés ordinari que el PPCV havia de celebrar entre juny i juliol per a revalidar el poder intern de Mazón o designar-ne un nou president o presidenta i a la profusió dʼactes que Francisco Camps està duent a terme per agrupacions de tot el País Valencià —amb centenars dʼassistents— de la mà del seu llibre Reenfocando España i el col·lectiu Foro Pedro Agramunt, del qual és insigne membre.
Definitivament, doncs, Català entra en la dimensió Mazón. La de la indefinició. La de no saber molt bé com podrà tirar endavant, sense la certesa de poder aprovar els pressupostos següents i pendent de dos edils que no li desitgen cap bé. La de no tenir clar de què serà candidata ni quan. Sense la llosa, això sí, de la instrucció judicial de la dana del 29 dʼoctubre. Aquest malson només afecta Mazón.