—Per primera vegada, s'han convocat dues protestes diferents a Barcelona. El Moviment Feminista de Barcelona s’ha desmarcat de la convocatòria unitària i ha convocat una altra marxa per commemorar el Dia Internacional de les Dones. Per què ha passat?
—Em sorprèn molt que els mitjans se centrin a dir que hi ha dues manifestacions a Barcelona. Que una manifestació amb una història de més de cinquanta anys, amb una temàtica molt inclusiva que parla de les cures i de la diversitat, es compari amb una manifestació excloent per a una part de la societat, que no recull les inquietuds de la major part de les dones dissidents de Barcelona i de Catalunya. No hi ha dues manifestacions, hi ha una manifestació unitària que fa més de cinquanta anys que se celebra, que agrupa moltes entitats i associacions.
—Per a qui no conegui les entitats: quina és la diferència entre el Moviment Feminista de Barcelona i Assemblea 8M?
—Per començar, penso que escollir com a nom moviment feminista és una mica ambiciós. Però bé, elles se centren a parlar de l’abolició de la prostitució i de la negació de drets a les persones trans. Nosaltres som un moviment feminista divers que defensa els drets de totes les persones, i, per tant, no entenem un 8M excloent. Per descomptat, estem en contra de l’explotació sexual, igual que de la laboral o social, però proposem una mirada àmplia del 8M, que enguany tracta de com el sistema de cures està al centre de les desigualtats de gènere.
—A què es refereix, ben bé, el concepte de cures en relació amb els reclams feministes?
—Hi ha una sèrie de rols associats a les dones en el sistema d’organització social. És el que s’anomena divisió sexual del treball. Les dones som éssers gestants, per una banda, i, per l’altra, també som socialment les encarregades de les cures, de cuidar, en el sistema de producció. Després de tota la força que s’ha fet des del feminisme per avançar cap a una igualtat de gènere, encara són les dones, avui, les que sostenen la vida més enllà de l’economia. I això suposa una càrrega per a un sector de la població.
S’han de cuidar les criatures, les persones grans, les persones malaltes… Som éssers dependents i interdependents, i això el sistema no ho sosté. Les dones són encarregades socialment de les cures, i la tasca no està reconeguda ni socialment ni econòmicament.
—Com en el cas de les dones migrades que fan de treballadores de la llar, sovint sense contracte?
—Aquest n’és un exemple. Les dones migrades sostenen un tipus de cures, tant en el sistema remunerat, a les residències, hospitals, etc., com en les famílies on fan de treballadores de la casa o de cuidadores d’avis, sovint sense contracte. Hi ha un sistema d’explotació i precarització, i el sistema econòmic i polític se’n beneficia. Cal que es reconegui, es valori, i que canviïn les lleis per evitar la precarització i l’explotació. Un element important és la llei d’estrangeria.
—L’extrema dreta i el feixisme créixen arreu, i això posa en perill els avenços en matèria de drets que s’han fet des del feminisme. Què s’hi pot fer?
—Això no és una cosa nova per a les feministes. En temes com el dret a l’avortament, els drets sexuals i reproductius, els drets del col·lectiu LGTBIQ, sempre hem hagut de lluitar. En dictadures o democràcies, sempre hem hagut de reivindicar els drets bàsics. Els drets, si no es defensen, no se sostenen en el temps. Hem de fer un treball pedagògic, consolidar espais als barris, a les universitats, als llocs de feina… Com hem fet sempre. I crear espais de debat perquè la gent no s'oblidi que les coses no venen donades, que s’han de lluitar. Sobretot ara que a les xarxes els missatges masclistes, racistes i individualistes van calant a la societat. També hi ha una part de responsabilitat dels mitjans de comunicació: es parla molt de l’extrema dreta als mitjans, però molt poc de les iniciatives comunitàries i de suport mutu, que també fan molta feina.
—El 54% dels joves creu que el feminisme «ha anat massa lluny» i gairebé la meitat no es considera feminista, segons el Centre d’Estudis d’Opinió. Com s’enfronta aquest repte?
—La responsabilitat d’això no és només de les feministes. Hi ha una responsabilitat col·lectiva de promoure l’esperit crític per tal que les generacions futures tinguin una sèrie de valors. El feminisme té un rol important per posar al centre temes que molesten al sistema, però també hem de promoure un sistema educatiu que potser en aquests moments ha perdut la capacitat de generar pensament crític. Cal una educació que ajudi que les persones aprenguin a pensar per si mateixes en relació amb la comunitat que habiten i no deixar-se emportar pels algoritmes de les xarxes socials. Creiem que cal un compromís pedagògic i un compromís social, siguis home o dona o identitat dissident, per a defensar els drets bàsics de les persones i del planeta.
—Cada vegada hi ha més denúncies de casos públics de violències de gènere i abusos de poder en sectors com el periodisme, el cinema, el teatre o l’esport. Aquest any, Gisèle Pelicot, el cas Rubiales, Errejón, el #MeToo del periodisme… És una bona notícia, que se’n parli?
—És bo que se’n parli a escala pública perquè visibilitza la impunitat que hi ha davant de les violències sexuals. Tot i que aquest plantejament mediàtic té riscos, perquè pot semblar que el subjecte agressor té unes característiques extraordinàries, quan sabem que les violències sexuals que passen diàriament les fan persones no excepcionals. Els agressors sexuals no són sempre cineastes o directors de mitjans de comunicació. Sovint són la persona amb qui convisc, el veí, el progenitor, un familiar, el company de feina...
Hem de ser conscients de la magnitud i la diversitat de les violències sexuals que patim les dones al llarg de la nostra vida. Cal abordar-ho, però no fer-ho des de l’excepcionalitat del personatge mediàtic, sinó des de saber que passa cada dia. És com amb els feminicidis, que són la punta d’un iceberg enorme.
—Què esperen de la manifestació de dissabte?
—Volem que s’envaeixin els carrers de Barcelona amb tota la diversitat que tenim i que, d’alguna manera, es pugui visibilitzar al carrer la força de les idees feministes i dels moviments socials que pensen que un altre món és possible, que cal sostenir la vida fora de l’explotació capitalista i que volen una societat inclusiva. Ocupem els carrers aquest 8M per totes les reivindicacions, que són moltes.