Dossier

Un Pirineu sense llar

A les comarques del Pirineu hi ha gairebé tants habitatges com persones que hi viuen. Això, paradoxalment, no blinda el dret al sostre digne als veïns de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. Els habitatges d’ús turístic, els lloguers de temporada i les segones residències saturen el mercat i generen un augment dels preus, que cada vegada són menys assequibles per a aquells que hi voldrien viure tot l’any.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan a la Marta Soler, que és professora, li va tocar anar-se’n a treballar a Sort, al Pallars Sobirà, els companys la van felicitar. «Estaràs genial i, a més, allà viure és molt barat», li van dir. Poc s’esperava que, de quinze anys ençà, la situació hauria canviat completament a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. «Volia anar a viure a Esterri, però només hi havia tres pisos, un de 500 €, un de 700 € i un de 800 €. Eren apartaments de 40 m² amb una habitació o dues», explica. Hi havia molt poca oferta i era cara.

Va llogar el més ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi