La setmana passada, el cap del moviment ultradretà espanyol, Santiago Abascal, reafirmava que «no aprovarem els pressupostos» dels governs del PP en minoria, llevat que els de Feijóo «trenquin amb els socialistes de forma explícita» a Brussel·les. Es referia al trencament del pacte europeu que, a parer seu, els dos grans blocs polítics de la Unió mantenen vigent per imposar la política immigratòria que Vox rebutja de pla, en especial en tot el que fa referència als menors no acompanyats.
Tot i que la direcció ultra porta des del mes de juliol dient el mateix, ara Abascal insisteix —després de la reunió a Madrid de les formacions europees d’extrema dreta— i ho fa amb més vehemència i determinació que abans. Això i la cada cop més estreta sintonia amb Donald Trump l'està allunyant del discurs del PP.
Si portés fins a les últimes conseqüències la seva amenaça els governs territorials del PP en minoria, veurien esvair-se les opcions que es poguessin aprovar els pressupostos d’enguany respectius.
En el cas balear, el govern de Marga Prohens inicià des de principis d’any una campanya de gestos cap a Vox per facilitar la reobertura de les negociacions per aprovar els comptes per enguany. Entre d’altres, acceptà, com li demanaven els ultres, fer una intensa campanya per facilitar que totes les famílies que han de triar la llengua del primer ensenyament dels seus fills per al curs vinent ho puguin fer «en llibertat», com diuen els ultres. I, sobretot, s’acabaren les invectives que tant la presidenta, Marga Prohens, com diferents consellers havien llançat durant la tardor contra el grup parlamentari d’extrema dreta. Per si qualcú tenia dubtes del gir del PP cap a Vox, el responsable d’Economia i portaveu del Govern, Antoni Costa, certificava el mes passat que negociarà els comptes amb el grup ultra «de forma discreta» per mirar d’arribar a un acord.
A pesar dels esforços del PP balear, si l’amenaça d’Abascal s’imposa, Prohens es quedarà sense pressupostos. Té aprovats els de l’any passat i no li suposaria un drama prorrogar-los novament. La qüestió, però, seria si podria aguantar sense convocar eleccions.
Durant tot el 2024, cada cop que va esclatar una crisi de relació amb el grup parlamentari de Vox, la presidenta negà la possibilitat d’avançar els comicis. «Ara les coses han canviat», diu el politòleg Eli Gallardo. «La posició de Prohens és dèbil parlamentàriament i ja sap que si Vox no li aprova el pressupost li serà impossible aguantar» tot el que resta de legislatura, fins al maig de 2027.
«Aguantarà», deia fa dos mesos a El Temps Joan Huguet, membre del comitè regional —consell polític— del PP balear i exdirigent de la formació, a més d’antic vicepresident del Govern, president del Consell menorquí, senador i diputat del Parlament. «Passi el que passi en la relació amb Vox aguantarà», insistia.
Pareixia que les opinions a favor i en contra d’avançar les urnes eren una mera qüestió teòrica sense possibilitats de convertir-se en realitat. No obstant això, les coses han canviat recentment. A Madrid han aparegut informacions a la premsa digital dretana —The Objective, Vozpopuli... — que indiquen que la direcció espanyola del PP ja està avaluant la possibilitat d’unificar algunes eleccions autonòmiques avançades. Segons aquesta versió, Feijóo i el seu estat major valoren que si Vox juga a incrementar la tensió, serà molt difícil aguantar a aquests governs i, a més, podria ser interessant en aquest escenari potencial fer coincidir diferents comicis anticipats amb els que s’han de celebrar de forma regular el febrer de 2026 a Castella i Lleó. O fins i tot avançar aquests últims uns mesos i convocar-los tots junts per a la pròxima tardor. Una altra de les informacions parlava de la possibilitat que es fes el mateix, però més endavant, fent coincidir diferents eleccions amb les andaluses, que de forma regular haurien de ser el juny però que es podrien avançar alguns mesos.
«És una possibilitat que no s’ha de menysprear. Per a Feijóo pot ser molt interessant fer coincidir un grapat d’eleccions avançades allà on sap que guanyarà en vots i on és probable que l’esquerra en perdi en relació amb 2023», raona el politòleg consultat.
És cert que existiria el risc, com podria passar en el cas balear, que el PP no arribàs a la majoria absoluta i hagués de tornar a negociar amb Vox, però, així i tot, el fet que quedés per l’estil, però que el PSOE perdés suports «podria ser temptador» per a Feijóo, diu Gallardo, «pensant en clau electoral» espanyola.
Quines serien les comunitats que podrien convocar eleccions anticipades el mateix dia? Descartat el País Valencià —per ara—, les mirades —segons la premsa dretana madrilenya— van cap a Castella i Lleó i Extremadura, fins i tot Andalusia; i Gallardo pensa que, en cas d’una convocatòria unificada a dues o tres bandes, «també les Balears s’hi sumarien perquè així Feijóo podria convertir-la en una mena de primera volta de les futures generals», pensa el politòleg.
A més, Gallardo està convençut que en un escenari com aquest Marga Prohens també s’hi sumaria per una raó autòctona prou rellevant, que així «seria poc probable que Francina Armengol» pogués tornar a ser candidata.
Val a dir que la socialista serà proclamada a finals de març, durant el congrés del PSOE balear, com a reelegida secretària general del PSIB perquè, tal com es preveia, ningú s’ha presentat en contra seva i, per tant, no caldrà que hi hagi votació. També ha dit que «està a disposició del partit» per ser la futura candidata. Per tant, si vol, ho serà. El 2027. Aleshores tot indica que podria abandonar la presidència del Congrés sense problemes. Però, i si Prohens convocàs a urnes per a finals d’enguany o principis de l’any que ve?
Aleshores les coses es complicarien per a la socialista. Al respecte el periodista Josep Pons Fraga publicava recentment un article en el diari de Palma Última Hora en el qual assegurava que els socialistes tenen un tapat per si Armengol no és finalment candidata. Es tractaria del menorquí Marc Pons, diputat del Parlament. Val a dir que Pons Fraga és també l’editor del Diari de Menorca i, per tant, té prou coneixement dels moviments profunds de la política menorquina.