El dimecres a primera hora del matí, la major part de les edicions digitals de la premsa britànica feien desdejunar amb la notícia que la superfamosa Meghan Markle, esposa del duc de Sussex i príncep del Regne Unit, Harry, era acusada de plagi per la batllessa d’un petit poble mallorquí, Porreres.
L’empresa de l’exactriu estatunidenca —American Riviera Orchard— havia presentat el dia abans, el dimarts, el primer llançament de productes propis, dedicats a la llar, cuina i jardí, una línia que ha batejat amb el nom de As Ever —'Com sempre'— i l'ha acompanyat d’un logo a posta que, si es compara amb l’escut de Porreres —un poble del Pla de Mallorca de quasi 5.900 habitants—, és evident que no pot ser una coincidència. Gairebé són calcats.
Xisca Mora és la batllessa de la localitat d'ençà del 2013, en representació del PI-Proposta per les Illes. En una conversa amb El Temps explica tot l’embolic que s’ha muntat sobre el plagi. Des del dimarts horabaixa no dona l'abast d’atendre periodistes que li telefonen de tot arreu.
—Com es va assabentar del plagi?
—Va ser el dimarts, mentre feia feina a l’Ajuntament, un company em digué que Totpla, el diari digital (totpla.cat) del Pla de Mallorca, que engloba catorze municipis, publicava que Meghan Markle havia presentat als Estats Units una línia de productes que llançava la seva empresa i que duia un logo que era quasi calcat al nostre escut, amb lleugeríssimes variacions.
Si t’he de dir la veritat, en primera instància no en vaig fer cap cas, estava molt enfeinada i, a més, me va parèixer una broma. Però al cap d’una estona em telefonaren de Totplai em confirmaren que havien comprovat la semblança entre el nostre escut i el logo. Va ser quan vaig veure que no podia ser una simple coincidència i que estava ben clar que el logo de Meghan Markle és un plagi del nostre escut.
—I com es pot explicar que Markle pugui plagiar des de Califòrnia l’escut d’un petit poble d’interior de Mallorca com Porreres?
— No ho sé, només puc fer suposicions. Sincerament, t’he de dir que no crec, o no vull creure, que hi hagi hagut mala intenció. Pens que deu haver estat la conseqüència d’un ús fàcil, per part de qualcú, de la intel·ligència artificial. Em fa tot l’aspecte d’això, que l’encarregat de fer el logo va recórrer a aquest mètode de feina i ves a saber per què li sortí el nostre logo i pensà que el podria aprofitar.
—Què pensa fer el seu Ajuntament?
—En realitat, no podem fer gaire. L’advocat de l’Ajuntament avui mateix em deia que no està convençut, ni tan sols, que poguéssim obligar-la legalment a canviar el logo. Però per ser sincera és que ni tenim doblers per iniciar el procés legal per arribar a intentar-ho. De cap manera ens ho podem permetre.
—No seria lògic que fos el Consell de Mallorca, que està per servir als ajuntaments de l’illa, el que assumís la defensa dels drets de Porreres?
—Idò mira, no seria mala idea. És ben ver que l’escut —igual que els de la resta de municipis mallorquins— està recollit oficialment per part del Consell —a més d’aparèixer, com tots els altres, al monestir de Lluc— i, per tant, queda clar que és el nostre oficialment. Sí, pensant-ho bé seria una bona manera de poder actuar legalment, a través del Consell. Ara bé, nosaltres tots sols, com a ajuntament, segur que no podrem fer res més que intentar enviar-li una carta.
—Intentar-ho?
—És que en aquest moment ni sabem on està la seu de l’empresa, ni res de res. Mirarem si ho podem esbrinar.
—I si obtenen una adreça, què li diran?
—Li explicarem que som una localitat de l’interior de Mallorca, què és el nostre poble, que va ser fundat al segle XIII, que l’escut apareix —segons m’ha explicat avui la historiadora medievalista doctora Maria Barceló i Crespí, que és de Porreres— en la documentació ja a finals del segle XVI i principis del XVII, que entenem que no hi ha per part seva cap mala intenció i que faci el favor de canviar el seu logo.
—Entenc que vostè no s’ho pren igual que ho ha fet algun premsa, com una broma.
—És que no ho és, una broma. Una cosa és prendre-s’ho amb humor, perquè davant del rebombori internacional —per exemple The Sun, que ho treu a tota portada— així t’ho pots prendre, i una altra és que qualcú pretengui reduir-ho tot a una broma. No, no estam parlant d’una broma sinó d’un plagi que afecta un escut oficial molt antic que és part de la nostra identitat i la meva obligació és defensar-lo.