El nombre de catalans que coneix el català va créixer durant el període 2018-2023 en 267.000 persones, però aquesta fita no compensa el creixement de la població del Principat en 398.500 persones. L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (EULP), presentada pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dibuixa un panorama on el català retrocedeix com a llengua inicial (la que es transmet a casa), com a llengua d’identificació (la que els enquestats responen que és la seva llengua) i com a llengua habitual (la que fan servir normalment en la seva vida quotidiana).
La llengua inicial
En el cas del retrocés del català com a llengua inicial, l’EULP reflecteix un fenomen que es va produir fa quinze anys. Com que l’enquesta es fa a persones de quinze anys o més grans de quinze, els resultats de 2023 fan evident un fenomen que es va produir entre 2003 i 2008, quan els pares van començar a parlar al seu fill en una llengua o una altra. Si l’enquesta de 2018 reflectia que el nombre de persones que havien tingut com a llengua materna únicament el català va ser de 2.010.400, ara la xifra passa a 1.967.300. La caiguda en nombres absoluts d’aquesta xifra arriba acompanyada del creixement del percentatge de joves que declaren que van ser educats en català i castellà (en totes dues llengües alhora): el percentatge es duplica i passa del 2,8% de 2018 al 5,6% de 2023.
En comparació amb l’espanyol, les xifres indiquen que el català és la llengua inicial del 29% de la població davant del 49,2% que van heretar el castellà com a llengua inicial a casa seva (3,33 milions).
Paral·lelament, creix lleugerament el nombre de persones que declaren que van ser educades en altres llengües (el 2018 va ser del 10,8% i ara és de l’11,7%) i apareix un nou fenomen —abans irrellevant perquè no arribava a l’1%— que és la combinació d'«altres llengües», la qual cosa pot voler dir —per exemple— català i àrab, o castellà i àrab o català i xinès, xinès i àrab, etc.: ja representen el 3%.
La llengua d’identificació
La llengua d’identificació és la que les persones identifiquen com la seva llengua i no té per què ser-ne només una: de fet, el 14,6% responien català i castellà, el 2023; i això suposa més del doble que en 2018 (6,9%) i gairebé el triple que el 2003.
Si fa vint anys el percentatge de persones que identificaven el català com la seva llengua, el 44,3%, era una mica menor que els que s’identificaven amb el castellà (47,5%), ara s’ha reduït la proporció i s’ha eixamplat la diferència: només el 30 % responen que el català és la seva llengua i el 40,4%, castellà. Totes dues xifres s’han reduït perquè la immigració ha portat altres llengües d’identificació, que ja representen el 7,9% i noves combinacions lingüístiques que l’EULP de moment no especifica (i que poden ser, combinant a l’atzar i com a exemple, català-anglès; castellà-italià, àrab-català, etc.). Cal recordar que les llengües més parlades a Catalunya, «de manera fluida» (no vol dir que siguen maternes), després del català i el castellà són, en aquest ordre, anglès, francès, àrab, italià, portuguès, alemany, gallec, romanès, amazic, rus, urdú, xinès, neerlandès, ucraïnès, basc i wòlof.
La llengua habitual
La llengua que més es fa servir en el dia a dia al Principat continua sent el castellà, tot i que ha baixat dos punts en cinc anys (del 48,6% al 46,5%). La dada preocupant és que el català ha baixat quatre punts en el mateix període i que ha baixat també en nombres absoluts, mentre que el castellà puja lleugerament.
El castellà ha perdut percentatge d'ús respecte del 2018 en els resultats de llengua inicial, llengua d’identificació i com a llengua habitual, però en nombres absoluts guanya parlants que la consideren la llengua habitual, possiblement perquè una part de nous immigrants la fan servir normalment en el dia a dia: guanya 50.000 parlants respecte a 2018, mentre que el català en perd 95.000. És cert que puja més la resposta de «català i castellà» —l'ús combinat de totes dues com a llengües habituals acaben sumant 636.000 (162.000 més que fa cinc anys)— i també la combinació d’altres llengües (passa de 192.000 a 374.000). El Departament de Política Lingüística, de fet, assegura que «la suma de parlants habituals de català únics i combinats es manté».
El conseller del ram, Francesc Xavier Vila va destacar que, si es mira amb detall l’ús del català que fan els parlars secundaris (és a dir, els que normalment parlen altres llengües, però que parlen minoritàriament parlen també en català) s'aprecia un augment important. Els que el parlen només entre l’1% i el 20% del temps creixen en 140.000 persones, però els que el fan servir entre el 21% i el 49% del temps pugen també en 117.000). El conseller valorava aquests avenços perquè «difícilment es pot passar de no parlar en absolut a ser parlant principal de català si no es transita pel segment dels parlants secundaris».
L’enquesta també és reveladora en l’estudi que fa per àmbits. Per una banda, evidencia que el català es fa servir més en aquells espais privats on els treballadors estan més preparats per parlar català. D’aquesta manera, l’ús exclusiu del català és molt més habitual en les entitats financeres (27,7%) o entre el personal mèdic (26,2%) que en el gran comerç (15,8%). El petit comerç té més bons resultats (19,7%) que les grans superfícies (l’esmentat 15,8%) i els bars s’acosten a aquests nivells (17,4%).
Pel que fa a les administracions públiques l’ús del català és més majoritari que el castellà als ajuntaments i entitats municipals (el 37,5% usa només el català davant del 30,6% que empra només l’espanyol) i en dependències de la Generalitat de Catalunya (35,9% enfront del 25,4%). Amb la policia local i els mossos d’esquadra els percentatges s’igualen (30,5% per cada llengua).
Finalment, és en les relacions socials (amb companys d’estudi, d’esport, de feina, amistats i veïns) on el català manté una preponderància: el 60% parla en català en aquests contextos, segons Política Lingüística.