—Què ha suposat la reunió a Madrid de la ultradreta europea?
—És la institucionalització del moviment a escala europea, el qual, com a conjunt, es relaciona amb els altres iguals a Amèrica, i tots estan d’alguna manera aixoplugats sota el victoriós líder internacional que és Donald Trump. Per descomptat, a cada país el moviment té una concreció diferent, adaptada, però el bessó és per tot el mateix: entrar a les institucions democràtiques per corcar-les des de dins i destruir-les. És el drama de les democràcies: no se’ls pot prohibir, però tots sabem que el seu objectiu és acabar amb les llibertats.
—Tan perillós és aquest moviment?
—El fenomen és perillós, consolidat i creixent. És igual que el pensament reaccionari del trànsit entre els segles XVIII i XIX que s’oposava radicalment als ideals de la Revolució Francesa, a les incipients llibertats i que aspirava al retorn al sistema de les monarquies absolutistes. Doncs ara el moviment ultradretà lluita contra la modernitat dels drets i la llibertat. El que vol és el retorn a la premodernitat, rebutja tots els drets i les llibertats que s’han assolit. Com feia el reaccionarisme d’aleshores, ven el retorn a un passat daurat que encara que sigui inexistent pretén ser la solució als problemes actuals: davant de la multiculturalitat creixent, ataca la immigració; davant dels drets laborals, contra els sindicats...
—Resulta curiós que intenti vendre la idea de la dualitat elit-poble quan hi ha pocs exemples més elitistes que Trump, Musk o, a l’Estat espanyol, Abascal, que porta tota la seva vida laboral en política...
—És que no els importa. Per a qualsevol seria una incongruència. No per a ells, perquè el que fan Trump als Estats Units, Le Pen a França, Abascal a Espanya... és vendre la modernitat com a font de tots els problemes actuals i la possibilitat del retorn a les desigualtats «naturals» com a solució. Per això els seus rics es presenten no com a elit, sinó com a lluitadors contra el que consideren les elits perilloses, formades per tots aquells que han aprovat les lleis modernitzadores, de drets humans i laborals, d’acolliment d’immigrats... Per això aquest moviment es declara en contra de la immigració, de l’eixamplament dels drets de les persones, és anti Unió Europea... perquè, a parer seu, tot això són les conseqüències negatives de l’actuació de les elits.
—Trump pot influir en un creixement del moviment a Europa?
—Pot tenir influència, sí. Té capacitat d’emmirallar electors europeus decebuts dels partits tradicionals i que vegin en el seu èxit una possibilitat de trencar amb tots els consensos que troben que estan en el fons dels problemes actuals. I no podem perdre de vista que a Europa aquest moviment ja té molta força. Ara imagina’t que amb l’exemple victoriós de Trump l’extrema dreta pujàs prou a Alemanya i, tot seguit, Le Pen guanyàs la presidència francesa. Com quedaria la Unió?
—Tot indica que l’objectiu de Vox és sobretot erosionar el PP...
—És clar. I s’aprofita de la posició tan dèbil que té Feijóo. Si el PP estigués sota el lideratge d’Ayuso, seria una altra cosa, perquè, com demostra a Madrid, tapa el discurs ultra amb el seu populisme. Però resulta que els que així ho pensen dins del PP no poden tornar a forçar un altre cop de palau com el portaren a terme contra Pablo Casado. Dues vegades seria excessiu, perquè llançaria un perillós missatge a una part important del votant que pensa que partiria cap a Vox. Tanmateix, com el lideratge actual és dèbil, les enquestes no fan altra cosa que detectar que Vox creix en intenció de vot a costa del PP. És una situació realment complicada per a Feijóo.
—I això a pesar que Vox és un desastre polític amb crisis en diferents territoris, amb la fuita del sector anomenat liberal, etc.
—És que, a efectes pràctics, té poca rellevància, perquè més que un partit, tal com entenem els altres, es tracta d’un moviment, d’una idea antisistema. Que la part orgànica pateixi tots aquests problemes té poca importància per als votants descontents amb el sistema que cerquen refugi en una força que pensen que és trencadora.
—I a les Balears què passarà en la relació Vox-PP?
—Per la banda de Vox passarà el que decideixi la direcció d’Abascal. Per la del PP de Marga Prohens ja passa que està desplegant el joc de les dues cares: amb una juga al regionalisme per atreure el votant moderat i amb la segona els seus dirigents fan gestos més radicals per tapar fuites cap a Vox, amb la idea que això —combinat amb la mala situació de l’esquerra— li permeti guanyar les eleccions amb prou força per seguir governant. Unes eleccions que cal no perdre de vista que podrien ser a principis de l’any que ve, juntament amb Castella i Lleó.