La Generalitat Valenciana impulsa la consulta —que es vol fer entre el 25 de febrer i el 4 de març— sobre si els pares volen l’ensenyament en català o en castellà, a conseqüència de l’aprovació de la Llei de llibertat educativa que va substituir l’anterior, la de plurilingüisme, la qual atorgava als consells escolars la decisió sobre la llengua vehicular del centre respectiu.
La polèmica que s’ha aixecat sobre el particular —amb l’oposició de l’esquerra política, Acció Cultural, Escola Valenciana...— recorda prou les campanyes de resistència de la comunitat educativa —i d’organitzacions civils i partits polítics progressistes— contra mesures per l’estil que diferents governs del PP han intentat portar a terme a les Balears i que han fracassat.
La més coneguda fou la «Guerra del TIL», quan el govern de José Ramón Bauzá (2011-2015) volgué imposar a l’escola l’ensenyament trilingüe a través d’un decret anomenat de tractament integrat de llengües, que es va fer famós per les seves sigles: TIL.
En teoria, el decret buscava implantar l’ensenyament en tres idiomes —català, castellà i anglès—, però a la pràctica el que feia era reduir —l’objectiu vertader — la presència de la llengua vehicular, la pròpia, contravenint tota la normativa existent fins aquell moment. Com que el Govern no tenia temps per canviar totes les lleis i canviar-les reglamentàriament, optà per tirar endavant sense gaires miraments i sense consultar a la Universitat de les Illes Balears —que és l’ens consultiu per a tot el que afecta l’idioma, segons l’Estatut— ni fer altres passes obligades, cosa que finalment va ser la raó que la justícia el deixés sense efecte.
Però el més important del TIL fou la «guerra» que Bauzá començà contra la comunitat educativa, la qual s’aixecà en contra de la pretensió d’imposar el TIL, així com contra tota la delirant política educativa i lingüística d’aquell Govern. Entitats com l’Obra Cultural Balear o la creada a posta Assemblea de Docents van tenir un enorme protagonisme en la resistència. Grans fites del moviment foren la vaga de docents, els nombrosos actes de resistència als centres escolars, concentracions massives davant del Parlament i, entre altres, la històrica manifestació —el 29 de setembre de 2013— contra les intencions governamentals, la de més concurrència de la història illenca; no debades sortiren als carrers més de 100.000 persones.
L’actual govern del PP, el de Marga Prohens, investida presidenta gràcies al suport del grup de vuit diputats d’extrema dreta, també ha introduït canvis en la situació legal de la llengua a l’ensenyament.
El primer fou l’elecció de la llengua d’escolarització del primer ensenyament. La va posar en vigor per al curs 2024-2025. Tota la comunitat educativa, així com l’oposició política i entitats cíviques com Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua i altres s’hi oposaren, però el conseller d'Educació, Antoni Vera, tirà endavant, perquè, va raonar: «És una promesa electoral» del PP. En efecte, ho era. Vox, el seu soci d’aleshores —ara estan barallats—, ho trobà insuficient. L’estiu passat, el Govern va fer públics els resultats de l’elecció per part de les famílies: el 83% havia triat el català i el 17% el castellà. Els ultres consideraren que el fracàs era culpa del Govern per no haver difós prou la possibilitat de triar. Ara pressiona perquè Vera asseguri que la informació arribarà enguany a totes les famílies, cosa que el conseller ha dit que farà.
Per altra banda, Prohens acceptà a instàncies de Vox imposar la «segregació lingüística» a l’ensenyament, segons l’han definida els sindicats educatius, l’oposició d’esquerres i, entre altres, associacions com l’Obra Cultural. El Govern diu que «no existeix cap segregació, sinó desdoblament», segons defensà Vera. En síntesi, el pla Vera —tal com se’l coneix— introdueix la possibilitat que cada centre decideixi si vol fer algunes assignatures en castellà, sempre de forma voluntària i amb certs condicionants.
Des de l’oposició i el catalanisme social s’ha advertit que és un pla il·legal. L’Obra Cultural l’ha dut a la justícia, perquè, a parer seu, contravé la normativa vigent. Així i tot, el Govern, per satisfer Vox, l’imposà per aquest curs 2024-2025 en el nivell de primària. Els resultats, però, deixaren molt insatisfeta —novament— la ultradreta. Perquè només s’hi van adherir 11 centres educatius —tots privats— que fan primària, dels 339 que hi ha a totes les Illes.
Sindicats, entitats cíviques i l’oposició parlamentària titllaren de «fracàs» el resultat de la iniciativa del Govern, impulsada per la ultradreta. Però Vera la considerà «un èxit absolut». Segons el conseller, el pla «no pretén imposar res, ni segregar ni anar contra el català ni contra l’escola pública ni afavorir la concertada», sinó, «simplement», que els «centres puguin triar» i, com que «així ho han fet», el resultat «no ha estat un fracàs», sinó tot el contrari.