Llibres de captiveri

El pres que no lluita per sortir de la presó

Rosa dels Vents publica ‘Tres dies a la presó’, un diàleg entre Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural en presó preventiva des del 16 d’octubre de 2017, i la periodista Gemma Nierga, mantingut en tres trobades a la presó de Lledoners entre el 23 de novembre i el 18 de desembre de 2018.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Quan mires un arbre, què hi veus? Ho veus tot? Hi veus les fulles, les branques, el tronc, però ningú no hi veu les arrels. Les arrels. La presó m’ha anat bé per reafirmar-me en les arrels”. Són paraules de Jordi Cuixart, recollides en un passatge de Tres dies a la presó (Rosa dels Vents, 2019), i que marquen una manera de viure el captiveri, de pensar l’acció cívica i política, i de créixer com a gran referent d’un moviment que busca lideratges ferms, compromesos i il·lusionants. Amb la certesa que la clau són les arrels: per no perdre l’equilibri, per no rendir-se, per mantenir-se fort, per revitalitzar-se, per tenir un punt de subjecció en una realitat on tots els elements sembla que hi van en contra.

Apassionat, obert i amb els peus arrelats a terra. Així es mostra el president d’Òmnium Cultural en un llibre franc i despullat, amb confessions i confidències, amb dies bons i d’altres de dolents, amb certeses i també amb contradiccions. Un llibre que és fruit de les ganes de parlar, d’explicar-se i de fer sentir una veu silenciada per l’aparell judicial de l’Estat espanyol. Tres dies a la presó recull les converses mantingudes a la presó de Lledoners entre finals de novembre i finals de desembre del 2018 amb la periodista Gemma Nierga, un contrapunt indispensable de tot el relat, per on ressonen les paraules de Cuixart després de més de 500 dies de captiveri, i just ara que el Judici de l’1-O ens torna a fer presents les cares, la veu i les conviccions dels presos polítics catalans.

Al llarg de 202 pàgines, veiem els orígens familiars i la trajectòria professional de Cuixart, compresos en la primera part del llibre, “Qui és Jordi Cuixart”: dels dies d’escola i amics, fins a convertir-se en empresari, passant per l’esplai, la formació, les relacions personals, l’activisme i, finalment, per la seva faceta més publica ja com a directiu i, posteriorment, com a president d’Òmnium Cultural, entitat que compta amb més de 140.000 socis.

De la identitat a la llibertat

A la segona part, “A la presó”, Cuixart detalla les experiències viscudes a les presons de Soto del Real i Lledoners, amb episodis que ens parlen de les rutines, de la manera d’aguantar l’aïllament del món, d’anècdotes i totes aquelles coses que s’aprenen convivint en un microcosmos tan emocionalment contundent com el que es viu entre reixes, privat de llibertat. La darrera part, ‘Política’ se centra en la dimensió política dels fets que van ocórrer a Catalunya els dies 20 de setembre, a la conselleria d’Economia, l’1 d’octubre, en la votació històrica del referèndum, i el dia 27 d’octubre del 2017, quan es va declarar la independència de Catalunya.

“El que vam fer el 20 de setembre i l’1 d’octubre va ser reaccionar davant d’una situació injusta”, explica Cuixart en la segona conversa, datada el 5 de desembre de 2018. “I amb els meus actes d’aquells dies no tan sols vaig legitimar la meva desobediència civil, sinó que ho vaig fer per reservar drets fonamentals, com el de manifestació (el 20 de setembre) o el dret a la dissidència política (1 d’octubre). I si això va en contra de la llei vigent, aleshores tinguem en compte que hi ha drets, drets fonamentals com aquests, que estan per sobre de la llei”. Reflexions que ens posen en alerta sobre el valor de la democràcia, sobre quin pes té la legislació per sobre d’un bé comú o d’una injustícia.

Converses que acaben sent lliçons de vida, que no defugen la situació personal de Cuixart, empresonat quan acabava pràcticament de tenir un fill, l’Amat. I de com la presó pot ser una oportunitat d’ensenyar-lo en la distància i separats per un vidre o amb un contacte de només 40 minuts, perquè el “millor regal que pots fer als altres és l’exemple de la teva pròpia vida”. Un llibre que tampoc no defuig el tema identitari —“soc una barreja d’identitats”, confessa—, i on veiem un Cuixart gens predisposat a lluitar per símbols que no van carregats d’accions, de futur o de les lluites compartides que tant ha defensat i promogut: “A mi la independència de canvis de banderes no m’interessa. Tinc cada dia més al·lèrgia a les banderes”, diu, per afegir que “no hi ha cap bandera que em representi”. “No puc renunciar a res. No vull renunciar a la Feria de abril”, rebla.

El vitalisme del futur

Pàgines d'una llarga conversa on Cuixart també parla del seu futur, ara que sembla destinat per bona part de l’opinió pública a ser un líder. “No puc formar part d’un partit”, diu, tallant de soca-rel aquesta idea, però mantenint-se ferm en seguir en la primera línia de la lluita, ja sigui a Òmnium o en qualsevol altra causa que aglutini moltes inquietuds.

Un Cuixart que no lluita per sortir de la presó, sinó “per aconseguir que la situació es resolgui”. Tal com ha deixat escrit i tal com es va encarregar de dir en la seva intervenció al Suprem. La lluita d’un home carregat d’ideals, disposat a esperar el seu torn, amb fermesa. “He trobat la meva llibertat a la presó. He sabut què és ser una persona lliure; en una situació adversa com és estar a la presó, m’he trobat a mi mateix. Ser lliure vol dir ser amo del teu interior”. Un llibre que és un esclat de vitalisme i el retrat d’un líder que se sent arrelat a una societat diversa, que somia un futur millor, més digne, més feliç i millor no només per a ell i els seus, sinó per a tothom.

Tres dies a la presó.
Un diàleg sense murs

Jordi Cuixart
Gemma Nierga
Rosa dels Vents
Barcelona, 2019
202  pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.