Tot i el pas dels segles, no han canviat gaire –gens– la concepció que els éssers humans tenim del luxe i la utilitat que li donem. Per molt que el nostre món no tingui res a veure amb el seu, els humans de principis del segle XXI entenem el luxe i ens hi relacionem més o menys de la mateixa manera que l’entenien i s’hi relacionaven un rei assiri, una princesa fenícia o un noble persa de fa més de dos mil anys. Vull dir que avui, igual com segurament ha passat sempre des que el sàpiens és sàpiens, el luxe continua sent una forma de riquesa, un símbol d’estatus, una font de plaer íntim (i d’enveja aliena), un emblema del poder i una marca de fortalesa individual i comunitària.
Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran Caixaforum, Barcelona Fins a l’11 d’agost
Concretat al llarg dels segles en tota mena d’objectes valuosos, cars, refinats, singulars, preciosos o raríssims, el luxe ha servit sempre, i continua servint encara ara en el nostre món de sobreabundàncies efímeres i d’obsolescències opulentes, per demostrar amor a l’estimat o a l’estimada, per mostrar afecte i retre homenatge a qui admires o respectes, per ostentar davant dels teus semblants i demostrar-los o fer-los creure que en realitat no sou tan semblants com ells es pensen, també per humiliar l’enemic (i per això li espolies tantes coses luxoses com pots o l’obligues a lliurar-te un botí d’escàndol)... Res de nou sota el sol. És cert que avui i aquí el luxe s’ha democratitzat –no en el sentit que està a l’abast de tothom sinó que qui més qui menys té la seva concepció personal del que és luxós i del que no ho és–, i és cert també que per a molta gent el luxe entès en un sentit clàssic i ostentosament superflu i rutilant s’ha convertit en una pura expressió barroera i risible del kitsch, però això no exclou tot el que he assenyalat abans. N’és una prova Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran, una exposició muntada amb dos centenars d’objectes provinents del fons del Museu Britànic que es podrà veure al CaixaForum de Barcelona fins al proper 11 d’agost. L’exposició està concebuda com un recorregut per la història de l’Orient Mitjà antic, el melic del món, el territori on va fer-se el món tal com el coneixem, el punt de connexió entre la Mediterrània i l’Àsia. Al llarg de sis-cents anys, els que van del 900 fins al 300 AC, aquella vasta extensió de territoris va ser l’escenari de batalles, conquestes i saquejos, però també d’influències de tota mena, intercanvis comercials i interessos de vegades enfrontats i de vegades afins.
