Precampanya electoral

El flanc eivissenc de les eleccions a Balears

Una part del progressisme polític eivissenc està preocupat per la dispersió de les candidatures d'aquest àmbit i reclama la unió en una coalició de tots els partits a l'esquerra del PSOE. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns passat hi hagué una reunió a Eivissa dels partits a l’esquerra del PSOE. Es tractava de parlar de la proposta plantejada de forjar una coalició  per concórrer tots junts a les eleccions autonòmiques i al Consell Insular del mes de maig pròxim. No hi hagué acord. No és la primera vegada. “Tot segueix igual i el temps s’està acabant”, diu una font coneixedora de les negociacions que es porten a terme a l’illa per assolir l’objectiu.

La proposta

L’assemblea de Guanyem Eivissa –formació de caràcter esquerrà i nacionalista- aprovà el passat mes de novembre proposar a la resta de partits a l’esquerra del PSOE una coalició per anar tots junts a les eleccions autonòmiques al Parlament per Eivissa i, també, al Consell Insular. A tal efecte representants d’aquesta formació es reuniren amb els d’Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera, Podem Eivissa, Esquerra Republicana d’Eivissa, Gent per Eivissa, Reinicia Sant Antoni i altres independents. L’assemblea de la formació eivissenca demanà “generositat a totes les formacions perquè aquest objectiu sigui viable” i apostà per “ deixar de banda personalismes i exigències per poder arribar a una entesa entre totes les sensibilitats” de l’esquerra del PSOE a l’illa. La coalició, segons digué Guanyem en un comunicat, tindrà de “base programática” la reivindicació del “taranna social, feminista, igualitaria i enfocat a la defensa del territori i el patrimoni, al dret al treball digne, a la justicia social, i la defensa de la cultura i la llengua pròpies de la nostra illa”.

Des d’aleshores ençà s’han celebrat un grapat de reunions formals i informals però totes han acabat igual: sense acord. Segons les fonts consultades, del progressisme polític eivissenc, “els de Podem no volen l’acord de cap de les maneres, donen per fet que perdran un diputat (ara en tenen tres) però están segurs que en conservaran dos, i l’únic que els interessa és això, encara que sigui a costa de la derrota del conjunt de l’esquerra a l’illa”.

El temor d’aquest sector progressista a perdre les eleccions es fonamenta en el bon coneixement de la història política eivissenca. Ha passat en més d’una ocasió que pel fet de ser una circumscripció tan petita i tan fortament abstencionista com és Eivissa la fragmentació del vot esquerrà ha suposat perdre davant la dreta. O dit d’una altra manera: si l’esquerra del PSOE assoleix una sola candidatura, les probabilitats de perdre es redueixen molt.

Fruit d’aquesta convicció ja el 1999 tota l’esquerra de l’illa, inclòs el PSOE, acordà la creació del Pacte Progressista, que fou essencial per a la creació del primer Pacte de Progrés (1999-2003) tant al Consell Insular com al Parlament i, per tant, per a la investidura de Francesc Antich com a president del Govern progressista.  El 2007 el PSOE no participà a la coalició que feren tots els partits locals a la seva esquerra, i aquesta unió va resultar decisiva per derrotar el PP tant a Eivissa com al conjunt de Balears, ja que feu possible el segon Pacte de Progrés (2007-2011), també liderat per Francesc Antich.

Pel contrari, la majoria de les vegades que l’esquerra s'ha presentat molt dividida, com el 2003 i 2011, la dreta ha guanyat còmodament. A l’illa i a vegades també, per mor de la victòria eivissenca, al conjunt de Balears. És cert, però, que el 2015, a pesar de la manca d’unitat dels partits d’esquerra, els progressistes es feren amb el control del Consell i enviaren dos diputat més que la dreta al Parlament balear. “Però no ens hauríem de deixar emmirallar per allò que passà fa quatre anys, allò fou un moment molt concret, una circumstància aïllada dins de l’evolució política insular”, diu la font consultada, que tem que si enguany no hi ha acord entre les formacions a l’esquerra del PSOE “podríem donar moltes facilitats a la dreta”.

El comportament electoral eivissenc és peculiar. Es tracta d’una societat fortament abstencionista  en una circumscripció molt petita: el 2015, per exemple, participà un poc menys del 50% del cens que suposà una mica més de 43.000 votants. Per tant, les xifres de vot que es manegen són molt baixes. L’última vegada, els comicis al Parlament es varen resoldre amb el PP recollint 14.002 sufragis, un 33% del total, gràcies als quals envià a la Cambra balear 5 diputats; el PSOE, amb 10.078, un 23,5%, va recollir 4 escons; i Podem, amb 7.397, 17,3%, es quedà amb 3 representants. El PI, amb 2.452 vots, un 5,7%, no va tenir representació, com tampoc l’assoliren Gent per Eivissa, que recollí 1.645 sufragi, un 3,8%, i Guanyem, amb 1.367, un 3,2%. Per enguany l’expectativa més raonable fa pensar –a l’espera d’enquestes d’intenció de vot- que Vox i el PI sumin una quantitat de suports –obtinguin o no escons- suficientment alta com perquè que sacsegi la resta de la distribució del vot. I una conseqüència d’aquesta sacsejada general podria ser ben bé –raonen les fonts consultades- que els partits d’esquerra perdessin representació que guanyaria la dreta. Una probabilitat que disminuiria moltíssim si es fes la coalició a l’esquerra del PSOE.

Però, de moment, no hi ha acord.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.