L'autor de 'Martínez el Facha' il·lustra 'Quaranta maneres de cardar', un tractat satíric i eròtic del segle XVIII.
Durant molt temps, la intensa dedicació del dibuixant Joaquim Aubert Kim -un dels membres fundacionals d'El Jueves- a la seva emblemàtica creació Martínez el Facha pot haver fet certa ombra al seu immens potencial com a historietista i il·lustrador. Aparegudes durant lustres a un ritme de dues pàgines setmanals, les desventures -entre la sàtira política i el costumisme- d'aquest personatge amb una notable retirada a José Sazatornil Saza partien de la sàtira d'un estereotip humà que sovintejava en els temps de la Transició, però inevitablement van anar caient en la reiteració. Cal dir, però que -per desgràcia-, l'actualitat local i internacional ha tornat a donar vigència al que durant molt temps ha semblat un tipus -el fatxa- caduc i extingit, de manera que la longevitat de Martínez el Facha potser ha estat visionària.
L'any 2009, la carrera de Kim va conèixer una benvinguda fita gràcies a L'art de volar, la seva primera novel·la gràfica, escrita pel guionista i assagista Antonio Altarriba. En l'estela de grans obres tan influents com el Maus d'Art Spiegelman, L'art de volar narrava la història del pare d'Altarriba, anarquista que havia lluitat a la Guerra Civil i que es va suïcidar l'any 2001 a la residència on va passar els darrers anys de la seva vida. L'acollida a L'art de volar va ser entusiasta i va guanyar diversos premis, entre ells dels de Millor Obra, Millor Guió i Millor Dibuix al Saló del Còmic, el Premi Nacional de Catalunya en la modalitat de còmic i el Premio Nacional del Ministeri de Cultura.
El tàndem creatiu amb Altarriba va prosseguir amb El ala rota (2016), que en aquesta ocasió girava al voltant de la vida de la mare de l'escriptor -devota catòlica-, i que complementava el seu fresc sobre la història d'Espanya al segle XX. I, l'any passat, Kim va publicar una novel·la gràfica ja escrita i dibuixada per ell: Nieve en los bolsillos, una crònica autobiogràfica en la qual recorda els seus temps d'immigrant a Alemanya, a començaments dels anys seixanta.
Lluny de la profunditat dramàtica d'aquestes obres de maduresa, Kim ha publicat recentment un divertimento, una curiosa frivolitat: Quaranta maneres de cardar (Dibbuks), subtitulada Dedicades al clergat de França. La gènesi del projecte arrenca quan un amic italià del dibuixant, Andrea Acquarone -col·leccionista de llibres eròtics i receptaris de cuina antics- descobreix un llibre francès aparentment publicat a finals del segle XVIII on documenta de manera sorneguera un catàleg de postures coitals. No es tracta d'un volum amb la intenció transcendent i espiritual d'un Kama-sutra sinó -de manera coherent amb la repressora visió del sexe de la tradició cristiana- d'un pamflet satíric i burlesc, d'esperit gamberro i intencions amablement transgressores.
Quaranta maneres de cardar recopila posicions sexuals batejades com L'ovelleta, La catalana, La dolça empalada, La mà odalisca o El carretó, totes elles amb la penetració com a eix, i que compten amb descripcions breus i desenfadades, més disposades a provocar somriures que ereccions.
Però la gràcia del llibre rau sobretot en les precioses il·lustracions de Kim, uns dibuixos entre el realisme i la caricatura que beuen tant dels gravats del segle XVIII com de l'underground americà de Robert Crumb -una de les seves influències de sempre-, i els quals desplega tant el seu virtuosisme com el seu esperit lúdic. Kim -que confessa haver-se pres el llibre com un entreteniment al qual es podia dedicar en estones poc enfeinades i sense haver de dependre d'un guió- evita la pornografia -als dibuixos no hi apareixen genitals de forma explícita- i fa evident el seu amor pel detall en la recreació del mobiliari i de la indumentària de diverses classes socials i professions de l'època. Una benhumorada celebració de la joie de vivre.
