Ençà i enllà

Vicent Martí: «Ens han volgut furtar l’horta i l’ànima»

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El rostre de Vicent Martí es va fer famós el 29 de setembre de 2015. Aquell dia, Mónica Oltra, que aleshores ja era vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, el va invitar a presentar-la en un acte organitzat pel Fòrum Europa on hi havia el bo i millor de la classe política i empresarial. Martí no es mossegà la llengua i aprofità l’ocasió per denunciar, en to enèrgic, el maltractament que històricament ha patit l’horta i va aprofitar per criticar la hipocresia de la classe dirigent. També, davant l’estupefacció de l’auditori, criticà obertament Mercadona i les empreses que “han destruït l’agricultura de proximitat”. Han passat quasi quatre anys des d’aquell parlament i Martí assegura que no es tornaria a prestar a fer aquella al·locució. Se sent, diu, “decebut” perquè considera que el Consell del Botànic “no ha mirat en aquests anys per la preservació de l’horta”. “S’han omplert la boca de paraules però els llauradors no hem notat res. M’és igual que ho diguen en castellà o en valencià”, es lamenta aquest llauradors fill i net d’agricultors que viu en una alqueria en el terme municipal d’Alboraia

Martí és un dels pioners de l’agricultura ecològica al País Valencià. “Em vaig enverinar dues voltes amb els productes químics que posava al camp i vaig decidir que em passava al que aleshores es coneixia com l’agricultura verda. Vaig trobar-me molta incomprensió; tothom pensava que no me’n sortiria”. Junt amb un grup de col·legues muntaren la Cooperativa Terra Viva i va començar a explorar els mètodes de producció que, en altres indrets d’Europa, ja estaven normalitzats. 

Martí s’ha mantingut ferm en la seua aposta. Radicalment ferm. Avui no utilitza cap tipus de fertilitzant ni de producte químic. Fins i tot ha renunciat a utilitzar maquinària mecànica per llaurar els seus camps. Tot ho fa amb la seua egua i el seu matxo. “L’horta és una filosofia de vida”, assegura. Avui compta amb una bona pila de clients que s’alimenten amb les caixetes d’hortalisses que ell els proporciona. Tot el que posa a disposició dels seus compradors és cent per cent ecològic per bé que ell prefereix fugir de les etiquetes perquè “ha acabat per pervertir-se el sentit de la paraula ecològic”. “Ens cal un canvi en les pautes de consum i posar en evidència la perversió de la indústria agroalimentària. Una bona alimentació és la millor medicina”, assegura aquest llaurador inquiet de 64 anys que ha consagrat la seua vida al camp. “Ens han volgut furtar el territori i amb ell l’ànima”, assegura, taxatiu, abans d’acomiadar-se per tornar als seus quefers diaris. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.