La dona, sempre ha estat un tema preferent en la trajectòria artística de Teresa Felip. Recordem una mostra , Dones Ocultes (1998), en la qual l’artista amb un conjunt de composicions abstractes realitzades amb teles de diferents textures i colors, ens parlava amb sentit metafòric de la condició de la dona sotmesa, independentment de la cultura a la que pertanyen, tant les que estan privades de llibertat, com les dones objecte.
Teresa Felip. Solcs
Museu de Reus
Raval de Santa Anna, Reus
Fins al 29 de febrer
Molt diferent tant formalment com conceptualment és aquesta mostra que presenta al Museu de Reus. Es tracta d’un conjunt de 67 retrats, gravats a la punta seca sobre cartonet d’envasar amb tetrapack, acompanyades d’una seriació de 10 obres del tema “la model amb cadira” treballades amb la tècnica del dripping. Aquest conjunt de dibuixos enllaça amb la seva mostra Dripping als rentadors (2015), una instal·lació de dibuixos sobre llençols penjats, amb els quals feia un homenatge a les dones que durant anys, independentment de les condicions climàtiques, varen rentar la roba en aquest lloc.

Solcs té com a protagonistes a 67 dones que estan relacionades amb la trajectòria vital i artística de la Teresa Felip. Podríem dir que és un univers de dones que cobreixen les diferents etapes de la vida, des de la infantesa fins a la senectut. Si tenim en compte les seves professions o les activitats que desenvolupen - pintores, escultores, metgesses, advocades, fotògrafes, models, professores, infermeres, arquitectes, gerents d’ateneus, gerents de museus, secretàries, sociòlogues, psiquiatres, filòsofes, estudiants botigueres, actrius, monitores esportives, lingüistes, historiadores de l’art, gestores culturals, mestres de plàstica, companyes del grup de dibuix, companyes del grup Urbansketchersreus i familiars - podem veure un ventall molt ampli que ens parla de l’ empoderament aconseguit per la dona a la societat actual. Els rols que elles compleixen en diferents sectors de la societat evidencia que el desenvolupament social i cultural no és una qüestió de gènere, sinó de capacitat emprenedora i determinació.

Importància dels retrats
Observants aquest conjunt de retrats, es pot comprovar una vegada més que el seu valor no ve donat per la similitud amb la persona retratada, sinó en la manera com l’artista amb el seu dibuix, amb les seves línies i el clarobscur, aconsegueix captar la psicologia, el món interior d’aquestes dones. És important destacar la força que desprenen, que moltes vegades transmet molt més que una imatge del tot acabada.
Cal pensar que el fet de realitzar un retrat es pot entendre com un acte social, perquè implica una relació amb una altra persona, en aquest cas amb una bona representació de l’univers femení actual, i mes concretament de la societat reusenca. Per altra part, un element molt important en l'art del retrat avui és el de la identitat, que entén el retrat no com la fidelitat en la representació d'un rostre, sinó com una presència, que ens parla del jo, del ser , del que defineix a una persona i la diferencia dels altres.
Molt poques d’aquestes obres es varen fer amb la presència de la persona retratada, la majoria varen enviar una fotografia que elles mateixes varen escollir. A partir d’aquí, l’artista va decidir com faria la seva representació, tenint en compte més que la imatge portada, el que ella coneix de cada una de les dones representades.
No vull deixar de parlar de l’estreta relació entre el títol de la mostra que fa referència a la tècnica utilitzada i el seu contingut. Solcs entès com el rastre que deixa l’eina quan dibuixa sobre el cartró d’envasar, però veiem que el conjunt d’aquests retrats és també el rastre que deixa la vida en el seu transitar.
La present mostra sorgeix per una invitació que va rebre l’artista del Museu de Reus, per a acompanyar l’exposició Negre sobre Blanc, una selecció de la seva col·lecció de dibuixos, en la qual podem veure obres de Fortuny, Tapiró, Hortensi Güell, Ramon Casas, Baldomer Galofré, Tomàs Bergadà, Joan Rebull, Modest Gené, Ramon Ferran, etc. Tanmateix, és una mostra que es converteix en un reconeixement de la seva ciutat i de la seva institució artística més important vers el seu treball i la seva trajectòria.