Turisme cultural i patrimoni

L’especial maridatge entre el vi i el paisatge

La Denominació d’Origen Penedès, la d’Alella o la del Pla de Bages reserven al visitant un maridatge especial entre el vi i el paisatge. La DO Penedès ocupa la terra baixa a recer de Montserrat. Com a epicentre del vi català, Vilafranca del Penedès exhibeix el Vinseum, el museu del vi. No lluny d’aquí, els castells d’Olèrdola i de Subirats conformen veritables miradors sobre la comarca. El Parc del Foix ens permetrà recórrer tranquil·lament en bicicleta els camins entre els castells de Sant Ramon de Penyafort i el de Castellet, on s’ubica el centre UNESCO. La DO Alella pobla els costers de la serralada litoral del sud del Maresme. Les restes romanes de Cella Vinaria, a Teià, conformen la tradició mil·lenària vitivinícola d’aquesta terra. I el pla de Bages, espai d’interior, a l’ombra de la imponent cara nord de Montserrat, llueix algunes de les mostres d’arquitectura tradicional més singulars del sector, les tines.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"A l’abric d’una doble serralada / s’estén, fèrtil de terres, un bell pla / on vinya i blat es van donant la mà / prop d’uns poblets de faç assolellada”. Així descriu el poeta Antoni Massanell i Esclassans el Penedès, cap com ella “tan feta a la mida de l’ull humà”, considera.

El Penedès és una regió natural, composta per les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Aquesta regió s’estén de cap a cap d’una àrea de 1.557 km2, segueix el contorn de la depressió prelitoral catalana i està delimitada per la serra prelitoral i la mar Mediterrània. Són precisament aquests límits naturals els que permeten que es desenvolupi un clima molt idoni per al cultiu de la vinya, per una banda la presència del mar i per l’altra el massís de Montserrat, que resguarda el Penedès dels vents freds del nord, i genera un microclima ideal per al cultiu de la vinya i la producció de vins de qualitat.

Vins de les millors vinyes de la zona conformen una denominació d’origen amb una varietat estrella: el xarel·lo. Als segles xviii i xix van prendre gran embranzida i van esdevenir el referent vinícola de Catalunya amb l’extensió de vinyes més gran, la major producció i la major projecció internacional, facilitada per la introducció del xampany.

El Consell Regulador de la Denominació d’Origen es funda el 1960. Actualment el Consell Regulador té inscrits als seus registres 5.700 viticultors, 270 cellers i 148 empreses dedicades a la criança i a l’exportació. Aquest contingent implica una producció anual d’entre un milió i mig i dos milions d’hectolitres de vi.

L'enoturisme és una opció que atreu visitants als camps de producció / GONZALO SANGUINETTI - DIPUTACIÓ DE BARCELONA

La DO Penedès destaca pels seus excel·lents vins blancs, frescos, afruitats i de graduació alcohòlica moderada, mentre que els negres són suaus, amb textura de vellut i amb caràcter. Els rosats també es mostren fragants i afruitats. Són notables els vins d’agulla d’aromes intenses i persistents. La varietat del raïm insígnia d’aquesta Denominació d’Origen, que destaca entre les 18 varietats autoritzades, és la del xarel·lo, convertida en l’estendard de la marca.

Com a epicentre del vi català, Vilafranca del Penedès compta amb el Vinseum, el museu del vi. No lluny d’aquí, els castells d’Olèrdola i de Subirats conformen veritables miradors sobre la comarca. El Parc del Foix ens permetrà recórrer tranquil·lament en bicicleta els camins entre els castells de Sant Ramon de Penyafort i el de Castellet, on s’ubica el centre UNESCO.

El Vinseum, primer Museu del Vi obert a l’Estat espanyol i un dels primers d’Europa (des de 1945), porta ja 80 anys explicant les cultures del vi a la ciutadania. Ubicat a l’interior d’un antic palau medieval del segle XII, ofereix al visitant un recorregut vital pel món del vi i la vinya, des dels orígens fins a la degustació final. Un passeig on comprendre els treballs que acompanyen els ritmes de la vinya, allò que l’home ha aportat al vi, com el vi s’obre al món i el món s’obre al vi, les sobretaules i la gent que ha fet i desfet els paisatges de la vinya. La visita inclou una degustació final de vi o de cava de diferents cellers catalans.

El massís de Montserrat, que resguarda el Penedès dels vents freds del nord, genera un microclima ideal per al cultiu de la vinya i la producció de vins de qualitat. A les vinyes s'hi pot fer enoturisme 

L’interès del Parc del Foix, de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, és doble. En primer lloc, la gran varietat d’ambients ecològics que s’han creat a l’entorn del pantà de Foix, una de les poques zones humides del Penedès. I en segon lloc, el ric patrimoni arquitectònic i històric vertebrat al voltant dels castells de Penyafort i de Castellet, de gran importància estratègica durant l’edat mitjana.

El castell de Castellet, seu de la fundació Abertis, va ser designat centre per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis en la resolució de la Conferència General de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) celebrada a París.

El castell de Castellet es troba a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), al sud de Barcelona i a pocs quilòmetres de Sitges i Vilanova i la Geltrú.

En l’estampa del nucli de Castellet, el castell ocupa una prominència rocosa a l’extrem de llevant del poble i, darrere el castell, s’aixeca l’església parroquial de Sant Pere. El paisatge al voltant de l’embassament del Foix acaba de dibuixar la imatge del poble.

Als segles XVIII i XIX els vins del Penedès van prendre gran embranzida i van esdevenir el referent vinícola de Catalunya amb l'extensió de vinyes més gran, la major producció i la major projecció internacional, facilitada per la introducció del xampany, l'actual cava

El Conjunt monumental del Castell d’Olèrdola, obert al públic des de 1971, és avui dia una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a més a més va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931 i Bé d’Interès Cultural (BIC), gràcies a la seva rellevància històrica, monumental i patrimonial. Forma part del Parc d’Olèrdola, un altre dels 12 espais naturals que gestiona l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona

Aquest enclavament arqueològic, ubicat estratègicament entre la plana del Penedès i el Garraf, és l’exemple més representatiu de l’evolució històrica de la comarca. Des de la prehistòria els seus pobladors han deixat empremta al llarg de la plataforma rocosa; vestigis de l’edat del bronze i del ferro, un poblat iber, una cisterna i una impressionant fortificació romana de caràcter militar, una ciutat medieval amb esglésies preromàniques i romàniques, un castell i tombes medievals antropomòrfiques excavades a la roca, formen part d’aquesta extraordinària mostra d’ampli ventall cronològic.

Si penseu en rutes vinícoles del Penedès, el web Turisme de Subirats divulga totes les sortides a fer. La més recomanable és l’Itinerari del Castell de Subirats, un dels més atractius d’entre les diferents rutes vitivinícoles. El recorregut s’inicia a l’Estació Vitivinícola de Lavern, el centre neuràlgic de les rutes que recorren el municipi de Subirats. Aquesta estació està situada a l’estació de ferrocarril de Lavern-Subirats. Durant el recorregut, que fa pujada, podem contemplar, a més de vistes espectaculars, les vinyes, altres conreus de secà com oliveres o ametllers, acompanyats d’alguna frondosa figuera: un autèntic tast de paisatge mediterrani. Les rutes vitivinícoles es poden fer a peu, en bicicleta, a cavall i en alguns casos en vehicle tot terreny.

L’aventura dels vins del Penedès és una aventura digna de ser coneguda, digué Jaume Ciurana, la de “la capacitat de canvi i transformació, per millorar constantment”.

El renaixement del Bages

L’any que Jaume Ciurana va publicar Els vins de Catalunya —1979— els de la comarca del Bages eren només coneguts pels vins d’Artés, perquè la cooperativa del poble va ser l’única que va mantenir-se activa, amb tant d’èxit que va esperonar els pagesos de molts pobles de la comarca a mantenir les seves vinyes. Aquell 1979 la zona encara no tenia denominació d’origen. Va caldre esperar vint anys més.

La invasió de la fil·loxera havia arribat al Bages el 1892, i la crisi vinícola va ser àmplia i de llarg efecte, a diferència d’altres zones vinícoles. Segons Ciurana, aquesta terra d’antiga i arrelada tradició vinícola, potser la de més arrelament a Catalunya, fora de les de l’Empordà i del Camp de Tarragona, fou víctima del seu allunyament del mar i del moderat grau alcohòlic, quan el mercat apreciava més el contingut alcohòlic que no pas la seva aroma el seu equilibri i la seva finor.

Però aquest llarg període d’estancament es va superar. Als anys 60 el camp va iniciar una època de grans transformacions motivada per l’esforç de tot el col·lectiu de viticultors, adequant vinyes i cellers, que va culminar l’any 1995, quan la Generalitat de Catalunya va atorgar la concessió de Denominació d’Origen als Vins del Bages, amb set cellers, ara ampliats a catorze.

Els cellers del Bages són majoritàriament explotacions familiars, i tots tenen vinya pròpia. Aquestes característiques impliquen una cura tradicional i molt personalitzada de la vinya que es tradueix en la qualitat dels seus vins. Els cellers de la DO ofereixen visites guiades, tastos de vins i activitats per enriquir la cultura del vi.

La varietat de raïm autòctona de la comarca és la picapoll, que dona un vi blanc afruitat, d’aroma fresca, d’esplèndides textura i personalitat. Aquest raïm ha esdevingut símbol d’identitat del Bages ja que és l’únic lloc de l’Estat espanyol on es conrea aquesta preuada varietat. Pel que fa als raïms negres, també s’estan recuperant les varietats autòctones picapoll negre, sumoll i mandó, que ajuden a consolidar el particular perfil de la zona.

Totes les Deonominacions d'Origen de la demarcació de Barcelona, Penedès, Pla de Bages i Alella ofereixen al turista la possibilitat de visitar els principals cellers elaboradors i, durant la verema, quan el raïm ja és ben madur, ajudar a convertir-lo en most // ©ISTOCK.COM / MORSA IMAGES

Dins d’un clima continental mediterrani de mitja muntanya, el Bages disposa de les condicions idònies per al conreu vinícola: un microclima excepcional, una pluviositat escassa i una forta oscil·lació tèrmica, a més d’un sòl franc argilós i calcari.

Els seus vins queden impregnats amb notes balsàmiques d’espígol, farigola i romaní. Aquestes plantes aromàtiques que poblen els boscos de pins, roures i alzines envolten les vinyes. Aquestes virtuts fan del Bages una zona òptima per a l’obtenció de vins de gran identitat.

©ISTOCK.COM / MORSA IMAGES

Una de les peculiaritats del Bages són les tines i les barraques de vinya, construccions de pedra seca que es van fer necessàries per als pagesos a la vista del treball continuat al camp, per guardar l’utillatge agrícola o bé per protegir-se de les inclemències del temps. Coincidint amb la notable expansió del conreu de vinya, es van aixecar moltes d’aquestes barraques, de les quals en queden al voltant de 4.000, la majoria molt ben conservades. Hi ha una Ruta de les Tines, de tres quilòmetres, que es pot fer a peu o en bicicleta, a les valls del Montcau. Informació, al poble de Mura.

 

L’esperançadora històrica DO Alella

L’any 1922, els nacionalistes de la Lliga, segons una sàtira apareguda en un diari de Terrassa, feien xerinola amb el cant dels Segadors, adaptant-lo al ritual dels banquets, tan populars entre els homes del partit. A mig himne, cantaven: “Ara és hora, segadors, / ara és hora de estar alerta / per quan vingui l’altre juny... / fer un tiberi a Vallvidrera. / ¡D’Alella el vi! ¡D’Alella el vi! / menjadors de la terra, / ¡d’Alella el vi!”.

El vi blanc dels banquets, a Barcelona i voltants, havia estat sempre l’Alella, un vi convertit en sinònim de vi clar. Tan blanc que va fer dir-li al poeta Josep Iglesias Guizard, des de les pàgines del periòdic La Tomasa, el 1890: “Ets pura com la poncella. / Tens de la neu, la blancura... / O millor dit, ets més pura / que un porró de vi d’Alella”.

DO Alella. Les vinyes d'Alella miren al mar, des de les faldes de les muntanyes de la Serralada Litoral, Parc Natural de la Xarxa de la Diputació de Barcelona. Des de fa molts anys lluiten per la seva supervivència en una admirable i desigual batalla contra l'expansió de la gran àrea urbana / ©ISTOCK.COM / PROFORMABOOKS

En efecte, tal com va recordar Jaume Ciurana, el vi d’Alella, associat a la vida de la Barcelona tradicional, va ser mut testimoni de les festes dels anys boigs de la Barcelona de 1914 a 1918, va ser el vi dels grans banquets polítics de la Lliga i dels temps de la Mancomunitat, i el vi amb què els indianos eixugaven l’enyorament, “comparable dins de les DO Catalanes a una petita miniatura, detallada i perfecta, que seria totalment exemplar, si no fos precisament per la seva dimensió reduïda”.

La proximitat amb Barcelona, que durant segles va ser beneficiosa per a les vinyes d’Alella i voltants, resultaria finalment negativa, a causa de la pressió urbanística, que n’ha reduït considerablement les hectàrees, fins a les actuals 223. Així, durant les darreres dècades, la DO Alella es va desdibuixar en el panorama vinícola català. Com es van anar desdibuixant moltes de les vinyes, amagades la major part de les que es mantenen productives entre urbanitzacions, amb una sola excepció, les de la vall de Rials, damunt de la població d’Alella. Però ara...

Ara, sembla que la caiguda ha tocat fons, ens diu la periodista d’Alella Montserrat Serra, i el futur és ambiciós i esperançador.

La renovada —enguany— Oficina de Turisme d’Alella n’és una prova: s’ha convertit en una enoteca, on cada mes es poden fer tastos de tres vins diferents de la regió. El visitant, a més, hi té a la seva disposició un material didàctic exhaustiu per conèixer el patrimoni vinícola actual i històric dels municipis adherits a la DO, amb guies de rutes i d’enoturisme.

El centre organitza, a més, tastos de vins i de most, per als infants, l’últim diumenge de mes.

L’esforç per promoure la denominació ha estat excepcional. Una mostra més: és l’única que compta amb una revista impresa, Papers de Vi, creada amb la voluntat de contribuir a reforçar i difondre la vida i la vitalitat creixent de la DO Alella, i a fer-la cada dia més visible, publicació que ja ha superat els deu anys d’existència, i que es pot trobar en molts cellers i botigues de vins de la regió i de Barcelona.

La DO Alella, creada el 1953, està formada per 96 viticultors i 8 cellers elaboradors, i abasta 18 municipis —tot i que alguns d’ells ja no tenen cap hectàrea de vinya— situats entre el Maresme i el Vallès Oriental, a l’altra banda de la Serralada Litoral, pertanyent a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Els nou cellers es concentren en quatre municipis, Alella, Tiana, Martorelles i Santa Maria de Martorelles. I la major part de la vinya es troba a Alella mateix.

El sauló és el sòl característic de la DO. És el derivat arenós d’un granit anomenat ull de serp que es degrada amb l’aire i l’aigua. Les arrels dels ceps han de penetrar ben a fons del terreny, que té poca capacitat de retenció de la humitat. Això fa que el drenatge de les pluges sigui òptim i el raïm creixi i maduri molt bé.

Les varietats blanques hi són les dominants i la pansa blanca, o xarel·lo, n’és la reina. Acompanyada amb chardonnay, garnatxa blanca o sauvignon blanc, en resulta un vi lleuger, equilibrat i sedós.

Dominants però, cosa encara no pou sabuda, no pas exclusives. El rosat i el negre hi han aparegut amb força aquests darrers temps. L’oferta es completa amb cava i vins dolços.

Qui no coneix el vi d’Alella, deia Jaume Ciurana, “s’està perdent cosa bona”. “Escrupolosament elaborats, tradicionalment presentats, asserenen, amb la seva suavitat i harmonia, els esperits neguitosos i les tensions infàrtiques”, assegurà l’enòleg.

Els orígens surten a la llum al Parc Arqueològic Cella Vinaria, de Teià, que compta amb el Centre d’Atenció Turística del CAT Teià, que, a més de l’excel·lent senyalització, hi fa visites guiades i teatralitzacions. Descobert el 1966, mostra com era un celler romà i els successius processos d’ampliació i especialització vitivinícola d’una típica vil·la romana laietana. El celler va ser actiu durant quatre segles llargs.

S’hi poden veure zones de producció de vi d’èpoques diferents, les dues premses romanes reconstruïdes més grans de la península Ibèrica i una vinya experimental per elaborar vi a la romana. Es feia amb una varietat antiga, el coccolobis, originària dels Balcans.

Un dels tresors trobats al jaciment és un segell de plom d’un dels propietaris que s’utilitzava per marcar els envasos. És a dir, la marca del vi, Lucius Pedanius Clemens.

A més del jaciment de Teià, el passat històric vitivinícola es fa present al magnífic Museu de Badalona, una visita enoturística obligada per copsar la importància de l’antiga Baetulo com a centre de producció i d’embarcament del vi produït a les antigues vil·les romanes laietanes.

Aquestes propostes i moltes més de les comarques barcelonines a la web de “Barcelona és molt més” de la Diputació de Barcelona www.barcelonaesmoltmes.cat

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.