Precampanya electoral

Els polítics balears, en el mercat

Ciutadans i Vox busquen fitxar antics membres d'altres partits a Baleares amb la intenció de pegar cops d'imatge que deuen pensar que afavoreixen les respectives expectatives electorals. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre Vox i Ciutadans estan convertint la política balear en una mena de mercat, a l’estil del de la compravenda de futbolistes, on sovint interessa més el cop d’efecte immediat que no el que és, el que representa i el potencial del fitxatge. No passa només a les Illes, és cert, però a l’arxipèlag el fenomen amenaça a convertir-se en una mena d’epidèmia durant les pròximes setmanes.

El cas més conegut aquests dies és el de l’expresident José Ramón Bauzá, però també destaca el de l’exsocialista Joan Mesquida i, entre d’altres que es podrien anunciar en breu termini, el d’un diputat del Parlament balear, Antoni Camps.

Fitxatges

Fins fa poc els fitxatges de candidats que no militaven en el propi partit es limitava a casos puntuals, de gent amb prestigi i solvència reconeguda en el seu àmbit professional. Per exemple fou el cas del jutge Juan Pedro Yllanes, que fitxà com a cap de llista de Podem al Congrés per Balears i que ara serà el número u al Parlament balear. A tot arreu i a tots els partits s’han esdevingut casos semblants. Però enguany, tant Vox com sobretot Ciutadans, estan canviant el sentit que tenia fins ara aquest tipus de fitxatges. Han incorporat una nova modalitat: la de fitxar a qui s’havia quedat sense futur polític amb l’objectiu no d’arrossegar vots cap a les pròpies sigles –perquè cap dels fitxatges arrossega massa més que el seu vot- sinó de fer mal -i és molt de suposar que sigui així-, encara que només sigui per qüestió d’imatge, al partit de què prové el personatge.  

El cas més sonat és el de José Ramón Bauzá. L’expresident balear, segons alguns dels seus excompanys de militància, es va oferir al mateix temps a Ciutadans i a Vox. A la formació taronja a Balears no el volien veure ni en pintura. “No és el tipus de perfil que ens interessa, Bauzá és el passat del PP i no el veig a Ciutadans”, va dir en públic el líder de C’s a les Illes, Xavier Pericay. Quan abandonà el PP va fer passes cap a Vox, però volia que el fitxés la direcció central a Madrid de la formació ultradretana. La raó era doble: per una banda perquè, com és conegut, no té massa bona sintonia amb el líder ultra local, Jorge Campos –que va ser director general del seu Govern (2011-2015)-, i, per altra banda, perquè el seu objectiu era més ambiciós que només fer política a les Illes, perquè li devia resultar poca cosa. Els últims quatre anys a Madrid, com a senador en representació autonòmica, essent tan ben tractat com ha estat per part dels mitjans ultraconservadors de la capital espanyola –Intereconomia, Trece TV, Libertad Digital, La Gaceta, etc.- li han obert horitzons més amples que les estretes fronteres baleàriques. Diuen en el seu antic partit, a Palma, que vol anar al Parlament Europeu i que amb aquesta intenció s’oferí als de Santiago Abascal. Però, afegeixen, no tancava alhora la porta a fitxar per Ciutadans. La setmana passada, el cap ultra de Balears, Campos, en una roda de premsa, digué que “tenim les portes obertes per a Bauzá”. Pareixia que el fitxatge era imminent. Tothom, almenys, el donava per fet a Palma. I se suposava que seria o bé per anar al Parlament Europeu o al Congrés per Balears. I de cop sorgeix, el passat dijous, la notícia que també estava negociant directament amb Albert Rivera la seva incorporació a Ciutadans. Com si fos un extrem dret anhelat per dos partits alhora, això sí, amb una capacitat de joc molt limitada. Perquè en aquests moments el nombre dels seus seguidors ha de ser per força molt baix: a l’últim acte públic que organitzà, en un bar, hi acudiren unes quinze persones.

Més o menys el mateix potencial en vots aporta Joan Mesquida a Ciutadans. El flamant cap de llista al Congrés per Balears de la formació taronja és un ex del PSOE, del sector conegut com “els de Calvià”, que fa vint anys tingué un pes relativament important en el si del Partit Socialista, però no per ell individualment sinó pel fet de fer part d’aquest grupet que, d’alguna manera, liderava la batllessa de Calvià, Margarita Nájera. Mesquida fou conseller d’Hisenda en el Govern de Francesc Antich durant el primer Pacte de Progrés (1999-2003), posteriorment intentà fer carrera a Madrid, on José Bono l’apadrinà, i fou nomenat, en el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2008), director de la Guàrdia Civil i la Policia. Més tard, en el segon executiu del president socialista (2008-2011), assumí la Secretaria d’Estat de Turisme. En quedar-se sense càrrec tornà a la seva plaça de funcionari de l’Ajuntament de Calvià, però la seva ambició devia ser més elevada. Intentà crear un corrent intern en el PSOE per presentar-se a la secretari general i fracassà. Així com la influència de Bono en el partit s’esvaïa, ell veia cada cop més a prop la fi de la seva carrera política.

Fins que ara fa un any anuncià que deixava de militar en el Partit Socialista. Ningú en va fer molt de cas i tothom a Palma donà per fet que acabaria fitxant per Ciutadans, amb la possible intenció de ser candidat a l’Ajuntament de la capital. No hi ha hagut, en el temps transcorregut des d’aleshores, cap enquesta que doni als taronges l’opció real d’assolir la batllia. Mesquida, a la fi, serà el cap de llista al Congrés, i té gairebé la seguretat que obtindrà l’escó, no debades el 2016 el partit va obtenir el 14,5% dels vots i un dels vuit diputats en joc. Molt malament li haurien d’anar les coses com per fracassar. Mesquida, com Bauzá, no vol fer carrera política a les Illes sinó que fixa el seu interès a Madrid, on Albert Rivera ja ha dit que en el cas que Ciutadans governés el mallorquí seria el ministre d’Interior.  

Encara hi ha hagut un nou fitxatge, aquesta setmana, a Balears. Que no ha merescut tanta atenció mediàtica ni té la brillantor que alguns atribueixen al Madrid polític, però que no deixa de ser prou rellevant a escala insular. El diputat del Parlament illenc pel PP Antoni Camps ha anunciat que abandona el partit després de més de vint anys de militància per ser candidat número u per Menorca de Vox a la eleccions autonòmiques. El partit ultra està intentant fitxar altres noms més o menys coneguts que han quedat descol·locats en el PP o que l'han abandonat. A Camps podria seguir-lo algun altre durant les pròximes setmanes. Això sí, sempre dins del mateix perfil. Antoni Camps va ser un dels diputats illencs que entre 2011 i 2015, juntament amb la seva companya de partit a la Cambra Aina Aguiló, que més es varen significar durant l’ofensiva del PP de Bauzá contra el català. Aguiló s’ha ofert –segons informacions de la premsa local- en repetides ocasions “a d’altres partits” després d’abandonar el PP el febrer de 2018.  Però no és ella a qui persegueix Vox, tot i que no cal descartar que la fitxi finalment, sinó que intenta que un o dos altres antics militants del PP, entre un reduït grup d’excàrrecs públics del partit conservador, sempre enquadrats en el sector més anticatalanista de la formació, passin a les seves files.

Aquest és el minut i resultat del mercat de primavera de polítics a les Illes. Segur que hi haurà moltes més novetats durant les pròximes setmanes.   

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.