Precampanya electoral

Vox pot ajudar Pedro Sánchez a ser president

Anàlisi del repartiment d'escons a les vint-i-quatre circumscripciones menys poblades, on la presència de Vox pot suposar fàcilment que el PP perdi entre 20 i 25 escons que en la seva immensa majoria anirien a parar al PP. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En un acte de precampanya electoral celebrat a Sòria, la setmana passada, el president del PP, Pablo Casado, advertia que “la fragmentació del vot” de dreta pot “beneficiar el PSOE”, sobretot “allà on es trien pocs diputats”, com passa justament a la província on era, que n’elegeix només dos. Era la primera vegada que el candidat conservador es referia al perill que votar Vox pot suposar per al seu partit en el territoris de menys població i que menys diputats envien al Congrés. En efecte, a les províncies menys poblades, optar per la papereta del partit ultradretà pot suposar llevar de vint a vint-i-cinc diputats al PP i regalar-los al PSOE, i podrien ser la clau perquè Sánchez pugui governar.

Les circumscripcions de menys escons

Ceuta i Melilla trien cadascuna un diputat. Després hi ha vuit províncies que n’elegeixen entre dos i tres cada una. I altres 14 n’envien al Congrés entre quatre i cinc cadascuna. Són les 22 províncies que menys escons elegeixen –sense comptar Àlaba i Lleida, que a pesar de triar-ne quatre cadascuna tenen un comportament electoral que les deixa al marge de l’objecte de l’anàlisi-, més les dues places africanes. Els 87 diputats que estan en joc en el conjunt d’aquestes 24 circumscripcions poden ser essencials a l’hora de definir la situació en què quedaran el PSOE i el PP en el futur Congrés i les respectives aspiracions de tenir la presidència del Govern espanyol. Són els territoris on el PP ha entès, ara, que la irrupció de Vox pot fer-lo baixar prou en vots com perquè el PSOE s’hi situï com la primera força quan sempre havia estat la segona. Més encara: entre els diputats que els socialistes hi sumin -en relació als que hi varen obtenir el 2016- i els que hi perdi el PP –en relació als que hi té- Pedro Sánchez podria tenir franc el camí cap a la investidura presidencial. I tot gràcies o per culpa de Vox, segons es miri des del cantó socialdemòcrata o conservador.

En aquestes circumscripcions, el PP hi ha estat el partit més votat, tradicionalment. En conseqüència, com que cada una tria tan pocs escons, s’emportava la majoria dels diputats, amb una proporció mínima de dos a u sobre els socialistes. La tercera candidatura, fos del partit que fos, tenia històricament moltes dificultats per assolir-hi algun escó. Només a les catorze províncies que n’elegeixen entre 4 i 5 a vegades podia ficar-hi cullerada. Les coses canviaren una mica el 2016 per mor de la caiguda global de vot cap el bipartidisme (PP-PSOE), que permeté –només en aquestes catorze províncies, no així a les altres que trien d’un a tres escons- que hi aconseguissin representació Podem i Ciutadans. Però, això sí, només un escó per cada una de les 14 províncies anà a un o l’altre partit. La resta se’ls quedaren PP i PSOE. A les 24 circumscripcions el 2016 el PP va ser la força que més rèdit hi obtingué: 47 escons, seguida del PSOE amb 26 i Podem, es quedà ja molt per sota, amb 12 diputats. Ciutadans només en pogué assolir dos.

Com pot afectar enguany la presència de Vox en aquests territoris menys poblats? Tot i que les enquestes no solen segmentar per províncies, la mitjana dels millors resultats per al partit ultradretà el situen al voltant del 12% del vot en el conjunt de l’Estat. A cap de les 24 circumscripcions referides tindria assegurat amb aquest resultat ni un sol escó. Hauria de superar els 14 o 15 punts percentuals per tenir esperances serioses d’assolir-ne algun. I ni així tindria seguretat de res. Per exemple, Ciutadans es quedà sense cap escó a Àvila –se’n reparteixen tres- el 2016 amb un 14% dels vots, a Burgos -quatre escons- amb un 14,6%, a Salamanca -quatre escons- amb un 15,7%... i n’assolí un a Lugo -quatre escons-, però perquè arribà a 17%, si bé menys car fou l’escó de Cantàbria -cinc escons-, que només li costà un 14,5%.

Un esforç semblant suposaren tots i cada un dels 12 escons que va sumar Podem: a La Rioja -quatre escons- hagué de sumar el 16,5% per tenir-ne un; a Albacete -quatre escons- li vingué de molt poc, però gràcies a que superà el 15% va quedar-se amb un altre escó; a Lleó -cinc escons- en sumà un sol amb un 17,5%... però a Conca -tres escons- amb un 13%, a Toledo -tres escons- amb un 18%, a Ciudad Real -cinc escons- amb un 13,5% o a Palència -tres escons- amb un 15% no en va fer ni un. Què vol dir tot això? Doncs que Vox hauria de superar el 15% per tenir garanties d’assolir algun escó, en aquestes circumscripcions. De moment, la mitjana d’intenció de vot general que li atorguen els sondatges es queda almenys a tres punts per sota.

Tenint en compte que, segons tots estudis demoscòpics, els suports de Vox li venen sobretot de la transferència d’antics votants del PP, cal deduir que el partit conservador minvaria en la mateixa proporció –o gairebé- aquests sufragis –que anirien a Vox- a cada circumscripció. Fixem l’atenció en l’exemple de la província de Lleó -quatre diputats en joc-, on històricament més fort ha estat el PP, i on el 2016, a pesar de la caiguda generalitzada a tot l’Estat, hi va obtenir el 40% dels vots -dos diputats-, mentre que el PSOE es quedà amb el 26% -un diputat- i Podem amb el 17,5%, també va assolir un diputat. Si la ultradreta li restés 14 punts percentuals als conservadors del PP, els socialistes serien la força més votada i sumarien dos escons, el PP un, Podem un i Vox cap. Es només un exemple teòric, però permet tenir una idea aproximada del potencial destructiu que pot suposar la formació ultradretana per al PP en aquestes 24 circumscripcions.

El nombre de diputats que en total trien els 24 territoris és de 87. Pràcticament una quarta part dels 350 que formen el Congrés. Si Vox hi obté una mitjana de vots de 12 a 14 punts percentuals, fàcilment faria baixar el PP de l’ordre de 20 a 25 escons. Dels 47 que hi va obtenir el 2016 podria ben bé quedar-se amb una xifra que estigués poc per sobre dels 20. Ni Podem ni Ciutadans se’n quedarien gaire més dels 14 escons que, tot dos, sumaren fa tres anys. Ara bé, el nombre de diputats socialistes es dispararia, possiblement obtenint una xifra molt semblant a la que el PP va sumar el 2016, gràcies a que seria la primera força a totes o quasi totes aquestes circumscripcions. I per tant seria la més beneficiada pel sistema d’Hondt, de conversió de vots en escons.

En resum: en aquestes 24 circumscripcions el PP podria baixar entre 20 i 25 escons per mor de Vox, i el partit ultradretà no en sumaria cap o, com a molt, un o dos. Afegit això a que les circumscripcions més poblades les expectatives que donen les enquestes al PP no son gaire bones, que el PSOE va a l’alça, que Ciutadans puja però difícilment podria compensar la caiguda conservadora a les 24 petites, que Vox tampoc podrà compensar-la per enlloc, el resultat seria que a Pablo Casado se li allunyaria definitivament la possibilitat de ser investit president després de les eleccions del 28 d’abril. Per això alerta ara sobre el perill que representa Vox per al seu partit, i per ell mateix. A la fi se n’han adonat, els seus estrategs, després de dos mesos de fer volar coloms pensant-se que la situació d’Andalusia es repetiria automàticament per tot. No té perquè ser així. Res està tancat i tot pot passar, és vera, però també és ben ver que Vox, si més no, podria ser a les circumscripcions menys poblades el botxí dels conservadors i el millor aliat fàctic del PSOE.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.