Judici i conflicte català

El món mira el judici i el conflicte català

La premsa internacional segueix ocupant-se del conflicte entre Catalunya i Espanya i del judici que s'està desenvolupant en el Tribunal Suprem, a Madrid, contra els líders independentistes catalans . 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El diari més antic de França, Le Figaro, recull la declaració de Mariano Rajoy davant del Tribunal Suprem espanyol i centre el seu interès en el fet que “l’exprimer ministre conservador espanyol acusà aquest dimecres els separatistes catalans de voler ‘liquidar la sobirania nacional’ quan organitzaren un referèndum el 2017 sobre la independència de la regió”. Destaca, així mateix, que Rajoy va dir que “ells (els independentistes) eren plenament conscient que (...) mentre (jo) fos president del Govern no hi hauria un referèndum per liquidar la sobirania” espanyola. Recorda el diari que “el resultat del referèndum no va ser verificable” i contextualitza per als seus lectors que “degut a una singularitat espanyola” pot existir “l’acusació popular” que “en aquest judici (en el Tribunal Suprem) exerceix, amb un paper controvertit, el petit partit d’extrema dreta Vox, que explota la crisi catalana per prosperar”. Igualment, Le Figaro aporta un resum de la intervenció, anterior a Rajoy, de l’antiga vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, destacant de tot el que va dir que “tothom pot tenir les seves opinions i expressar-les, però el que no es pot fer és violar la llei, les decisions judicials i generar episodis violents”. Finament, també recull la declaració d’Artur Mas, “president de Catalunya entre 2010 i 2016”, i la centra en el que va dir respecte que “sempre actuàrem amb el desig d’evitar la més mínima violència” i en el fet que reconegué que “em vaig equivocar al pensar que el Govern central mai no enviaria a la policia”, però ho pensava perquè “era quelcom tan poc intel·ligent atès que podria fer malbé la seva imatge arreu del món”.

Al mateix país, Le Monde dedica l'anàlisi editorial de les dues primeres setmanes del procés que es desenvolupa en el Tribunal Suprem espanyol, a Madrid. Assegura que la capacitat de la Fiscalia de demostrar el “delicte de rebel·lió sembla cada cop més fràgil”, i ho interpreta a partir de l’actuació dels fiscals que se centren més en preguntar qüestions “referides als altres delictes, els  de desobediència i malversació” que no sobre la rebel·lió. Es demana el rotatiu parisenc si “tot el procés (judicial) no s’estarà desinflant”. Una idea que al seu parer pren consistència després de l’actuació que ha tingut el Ministeri Fiscal a l’hora de preguntar als acusats: “s’està desinflant” l’acusació més important, conclou.

A Escòcia, el diari The National destaca que “Mariano Rajoy, del Govern conservador que envià milers de policies antiavalots a Catalunya per intentar impedir el referèndum d’independència d’octubre de 2017, diu al tribunal que ‘no hi hagué referèndum’”. Recorda que el president va ser substituït “l’any passat en una moció de censura per part del Partit Socialista de Pedro Sánchez”, i que durant el seu mandat “s’oposà al referèndum”, al mateix temps que en la seva declaració en el judici assegurà que no va existir: “vaig dir que no hi hauria referèndum i, de fet, no hi hagué referèndum. El que hi hagué no va ser un referèndum. L’1 d’octubre va ser una convocatòria il·legal. Eren conscients (els independentistes) que jo mai no autoritzaria un referèndum per liquidar la sobirania d’Espanya”. Segueix narrant el diari que “Rajoy defensà durant la seva declaració la decisió que va prendre de desplegar policies nacionals i oficials de la Guàrdia Civil a Catalunya, on utilitzaren porres i bales de goma contra persones que intentaven emetre el seu vot, afirmant que la policia es defensava a si mateixa i a la Constitució”. El diari escocès dóna rellevància al fet que “en resposta a les preguntes de l’advocat Andreu Van den Eynde, en representació de l’exvicepresident Oriol Junqueras, i de l’exministre (conseller) de Relacions Exteriors Raül Romeva, es referí a la violència a Catalunya (l’1 d’octubre de 2017) intentant distanciar-se de l’actuació policial: ‘mai no he pres una decisió sobre una operació policial, això és cosa d’aquells que configuren les operacions’ i assegurà que ‘si les persones no haguessin estat convocades a un referèndum il·legal no hauríem vist les lesions d’algunes persones (votants) o dels agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat’”. The National contextualitza que “després del referèndum i d’una declaració d’independència catalana, Rajoy va prendre la mesura sense precedents d’imposar un govern directe sobre la rica regió nord-oriental en virtut de l’article 155 de la Constitució espanyola. Poc després d’això, convocà eleccions regionals amb l’esperança que l’impuls de la independència perdés força, però fou contraproduent” perquè els ciutadans votaren “una majoria a favor de la independència en el Parlament català”.

A l’altra banda de l’Atlàntic, The New York Times dedica una extensa anàlisi a l’actitud que té l’independentisme català en relació al Govern del PSOE i els perills que poden esclatar si les eleccions generals del 28 d’abril obrin la porta a un Govern del PP amb suport de Vox i Ciutadans. Sota el títol de “Es convertirà Espanya en víctima dels independentistes catalans?”, Omar G. Encarnación analitza que “en forçar al Govern socialista a convocar eleccions anticipades i, així, a encaminar cap a la possible caiguda del Govern de Pedro Sánchez –qui arribà al poder el mes de juny després d’una votació de censura contra l’aleshores president, Mariano Rajoy, del conservador Partit Popular-, els separatistes catalans semblen disposats a perdre la millor possibilitat que han tingut en dècades de millorar l’autonomia catalana”. Recorda que “el Govern de Sánchez ha donat suport al diàleg amb els separatistes” i que “ha fet passes que podrien esvair-se ràpidament si el Partit Popular retorna al poder”.  Segons el Times novaiorquès “hi ha probabilitats” que “un nou Govern de dreta a Madrid sigui més intolerant davant del separatisme del que ho era el de Rajoy. Des de la sortida de Rajoy (del Govern), el Partit Popular ha endurit la seva postura front el separatisme, en bona mesura degut a l’ascens de Vox, un nou partit d’extrema dreta amb un discurs que combina la retòrica contra la immigració amb una línia dura sobre la crisi de Catalunya, fins i tot defensa abolir per complet el sistema d’autonomia regional que hi ha a Espanya i de prohibir que hi hagi partits separatistes”. Davant d’aquest potencial panorama, es demana l’autor, “per què els separatistes haurien de voler tot això?” i contesta acte seguit: “pel simple fet que encara no hi ha un camí viable per assegurar la independència catalana (...) així que els separatistes estan ara apostant per la victimització política com la millor estratègia per reiniciar el projecte d’independència. Per assolir-ho, necessiten presentar Catalunya com la víctima de l’opressió brutal de Madrid, amb l’esperança que així puguin obtenir el suport internacional que necessita la seva causa”. I per això “en lloc de diàleg i compromís, els separatistes semblen desitjar la intolerància i la intransigència, fins i tot per ventura una dosi de violència. Amb altres paraules: volen un govern del Partit Popular amb suport de Vox i Ciutadans, un partit de centredreta que s’oposa amb vehemència a la independència catalana”. Assegura que “les conseqüències d’una coalició de govern encapçalada pel Partit Popular que incorporés Vox s’estendrien més enllà de l’assumpte de Catalunya. Seria la primera vegada que l’extrema dreta entrés en el Govern espanyol des de la mort de Franco, i els estralls per a la democràcia espanyola serien enormes. Podria posar en risc els drets de les dones, dels immigrants i de la comunitat LGTBI, obtinguts després de molts d’esforços. També es podria desfermar una onada de nacionalisme (espanyolista) mai no vista des del règim franquista, que faria malbé no només el Govern de Catalunya sinó també el d’altres regions, com el País Basc”. I conclou que “els separatistes haurien de considerar que no és gens clar que un Govern de dreta els acostaria a la independència. De fet, el resultat de l’estratègia de victimització podria ser la debilitació de la democràcia a tota Espanya”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.