La Terra Ferma, per molts catalans, és, encara, aquella gran desconeguda. La frontera que comença a la Panadella i s’endinsa des de les Garrigues al Pirineu. Una terra de contrastos geogràfics, històrics i socials, que alguns afortunats, gaudeixen com seva.
Unes comarques, eminentment agrícoles, que nodreixen de paisatge, menjar i vida al rerepaís. Aixecat pedra a pedra per la gent que ha triat quedar-se i lluitar per la seva terra.
En un espai de frontera, entre la plana i la Catalunya central, hi trobem el Santuari del Miracle. Un extraordinari, conjunt monumental, a la comarca del Solsonès, que bé mereix una desviació de la ruta marcada o una visita. De l’aparició Mariana a dos nois d’una masia de la zona, deu el seu nom el santuari.
Un emplaçament on s’hi barreja la devoció, el monacat, l’hospitalitat, el Renaixement i el Barroc. Les impressionants construccions de pedra, alguna d’elles inacabada, guarden en el seu interior un conjunt patrimonial de primer nivell, format en part per un conjunt de retaules – el major de Morató i el renaixentista de la capella del Santíssim-.
El Santuari és l’inici de la Ruta del Barroc, que ressegueix els nuclis habitats del terme de Riner i voltants, per conèixer una de les col·leccions de patrimoni Barroc més destacades de Catalunya.
La comarca més gran del país, la Noguera, té la seva capital a la bora del riu Segre. Balaguer, una de les ciutats més importants de l’antic comtat d’Urgell, exposa al Museu de la Noguera el seu ric passat medieval. Llegat que s’expandeix cap a la trama urbana de la població amb les restes de la muralla, l’església de Santa Maria i el castell Formós.
Entre els diferents equipaments del Museu de la Noguera, destaca el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre. Un espai, òbviament proper al riu, on, amb una mica de sort, el visitant pot trobar algunes micres del valuós mineral. Un espai on sentir-se dins de la febre de l’or de l’oest de Catalunya.
Enfilant cap a la muntanya, on els Pirineus es converteixen en l’omnipresència del paisatge, trobem la Vall Fosca. Una de les quatre unitats municipals que configuren la comarca del Pallars Jussà.
Tot i la riquesa de la flora i fauna de la comarca, aquest espai fou un dels centres de la modernització de Catalunya. En ella s’estellaren algunes de les primeres centrals hidroelèctriques del país. Destaquen les centrals de Molinos, Plana de Mont-ros i la de Capdella; aquesta última dins de la llista dels 100 “Elements de Patrimoni Industrial de Catalunya”. La central de Capdella també té el privilegi de ser la primera de l’estat, oberta el 1914.
La situació privilegiada de les diferents centrals i l’encant de la descoberta d’una part encara força silvestre dels Pirineus, fan de l’emplaçament de la Vall Fosca un dels destins més recomanables per un estiu calorós. Fins i tot que compta amb una forma diferent d’accedir a la natura. El telefèric, aixecat el 1989 per la construcció d’una nova central hidroelèctrica, que permet un accés ràpid, i pensat per mandrosos, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
No podríem deixar un viatge per aquesta zona del país sense arribar a la Vall d’Aran. Un dels territoris de Catalunya amb una personalitat pròpia més marcada, gràcies, en part, a la conservació de la seva llengua i cultura pròpia.
Per conèixer i descobrir les gents, tradicions i costums d’aquesta entitat territorial singular, el millor és anar al Musèu dera Val d'Aran. Obert el 1984 i instal·lat a la casa fortificada del general Martinhon. Museu que compleix la funció de porta d’entrada a altres equipaments de la vall.
Una proposta de viatge per alguns dels racons de la demarcació de Lleida i Aran, que mereixen la pensa i on potser, especialment als de muntanya, no passareu gaire calor aquest estiu.