Precampanya electoral

Polèmica aprovació del Règim Especial per a Balears

Excepte el PSIB-PSOE ningú està del tot satisfet amb el REB aprovat pel Govern de Pedro Sánchez, perquè deixa fora les reivindicacions fiscals i les inversions acceptades estan supeditades als futurs Presupostos Generals de l'Estat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Consell de Ministres d’aquest divendres dia 22 de febrer ha aprovat el Règim Especial de Balears (REB). Així ho ha assegurat la ministra portaveu, Isabel Celáa, en la roda informativa després de la reunió del Gabinet. El dia anterior, el dijous a l’horabaixa, la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, reuní a Palma a totes les entitats, sindicats i partits polítics que s’han implicat en la reivindicació del REB davant del Govern espanyol. Els explicà, a grans trets, què aprovaria l’Executiu central i tots l’aplaudiren, segons contaren les cròniques de la premsa local.

 

Polèmica

El problema del REB pretesament aprovat, però, és que gairebé ningú a les Illes entén molt bé què és el que s’ha aprovat que sigui tangible. Armengol va dir que s’ha “blindat el descompte per a residents del 75%” en bitllets d’avió i vaixell, però aquesta mesura ja està vigent i fou aprovada en realitat per la majoria parlamentària conservadora a instàncies del Govern de Mariano Rajoy i per mor de les exigències dels nacionalistes canaris a canvi del seu vot per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat.

Aleshores, i més enllà d’una declaració d’intencions polítiques, quina és la substància concreta del REB aprovat? Segons va dir Armengol suposarà la “immediata entrada en vigor” d’un conjunt d’ajuts al transport de mercaderies i inversions a través d’un anomenat “fons d’insularitat” que “col.locarà les Illes Balears en la mitjana d’inversions estatals” a les comunitats autònomes. Ara bé, l’endemà, Celáa deixa exactament això, segons EFE: “la dotació (pressupostària de totes les previsions d’inversió) s’inclourà en els Pressupostos Generals de l’Estat”. Quins pressupostos? Perquè deu dies abans havien caigut en el plenari del Congrés. Aleshores? Es referia als que aconsegueixi aprovar, per ventura, el futur Govern que surti de les eleccions del 28 d’abril? Se suposa que així és, però quina seguretat existeix, aleshores, que el REB anunciat tingui dotació econòmica de bon de veres? No hi ha respostes. Només queda la fe.

Encara pitjor és la part fiscal que el projecte de REB que s’havia redactat a Palma preveia. D’ençà 2017 Armengol i el seu Govern havia deixat entendre que el Règim Especial seria –d’aquí el nom- sobretot una forma de compensar la insularitat a l’estil canari, per tant amb “avantatges fiscals”, tal i com deia el document aprovat: “IVA reduït i súper reduït” per algunes activitats econòmiques. Doncs el Govern de Pedro Sánchez ha decidit separar totes les reivindicacions fiscals i aixoplugar-les sota un avantprojecte de llei... que no pensa tramitar. Talment ho va anunciat. Que com que hi ha dificultat jurídiques per acceptar les peticions balears de fiscalitat pròpia es farà l’avantprojecte però no es tramitarà, i ja serà “el futur Govern”, després de les eleccions generals, qui el tramiti. Clar, la pregunta és: si hi ha dificultats jurídiques, què passa, que les eleccions les faran desaparèixer? I si no és així, perquè és diu tal cosa?... Novament, quasi ningú a Palma entén què s’ha aprovat exactament.

Tot i així el PSIB-PSOE ha valorat com un gran èxit allò aprovat pel Govern de Pedro Sánchez, però és l’únic partit que ho veu amb tant d’optimisme. El seu soci a l’Executiu, Més per Mallorca, troba que “és una passa endavant” però “insuficient”. Més o menys el mateix ha valorat Podem, per qui allò important “és que s’ha aprovat”, si bé reconeix que “ara caldrà desenvolupar-lo”. El quart partit que dóna suport al Govern d’Armengol, Més per Menorca, no ha estat tan diplomàtic; el seu portaveu parlamentari, Nel Martí, en declaracions a IB3-Ràdio, avaluava el divendres que “el que s’ha aprovat no arriba ni tan sols al 10%” del que es va dir que seria el REB, i afegia que “havia de ser un instrument per compensar la insularitat i resulta que el fons a posta per això ha desaparegut del que ha aprovat Madrid” ja que de l’anomenat fons d’insularitat només queda una “partida teòrica”, que està “supeditada als pressupostos”, que pretén que Balears estigui en el futur a la mitjana del finançament autonòmic, cosa que, recordava Martí, “ja es va dir que així seria amb la reforma de l’Estatut de 2007 i que no s’ha complert mai”.

A l’oposició, com és fàcil de suposar, les paraules són més gruixudes. Jaume Font, del PI, feia un símil, en declaracions a la ràdio esmentada, per explicar com ho veu, tot plegat: “és quan saps que has d’anar a comprar per sopar i tens la botiga oberta durant tot el dia però hi vas a l’últim minut abans que tanqui, i enlloc de la carn i peix que volies comprar ja només hi trobes una lletuga rància: és més que res, sí, però... Això talment, idò, és el REB aprovat: tanta feina i tant de tot per només això”. El president del PP, Biel Company, encara era més mordaç: “què hauria de valorar, d’aquest REB aprovat? Perquè jo no hi veig res...”. I en la mateixa línia, Xavier Pericay, de Ciutadans, assegurava que “això no té res a veure amb el que es va dir que seria”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.