Llarga vida a la passió marciana!

Quan els responsables de les exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona demanaren als responsables de la NASA de fer coincidir l’aterratge a Mart de l’astromòbil Perseverance amb la inauguració de l’exposició Mart, el mirall vermell, els americans primer arrufaren el nas, després ponderaren les dificultats de l’assumpte i, a la fi, acceptaren: “Ok, fellas”, es veu que van dir, “tot sigui per treballar globalment a favor de la divulgació científica”.

Mart, el mirall vermell
Comissari: Juan Insua
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Fins a l’11 de juliol de 2020

És conya, és clar. Que la inauguració del CCCB s’esdevingués una setmana després de l’emocionant aterratge –o potser se n’hauria de dir amartatge?– del Persevearance sobre la superfície color vermell rovellat del planeta Mart va ser una pura coincidència: una coincidència causada per l’endarreriment de la mostra, que s’havia d’inaugurar l’any passat però que finalment hagué d’ajornar-se per culpa de la pandèmia. Sigui com sigui, la publicitat gratuïta que ha suposat per a l’exposició l’expedició espacial de la NASA no es pot negar. De la mateixa manera, tampoc no es pot negar que una exposició sobre Mart no necessita gaire publicitat per generar interès i atreure el públic.

La fascinació de l’ésser humà per Mart –igual que pel cosmos en el seu conjunt, tot i que Mart, igual que la Lluna, en molts de moments ha semblat condensar i focalitzar del tot aquesta fascinació– ha transcendit de molt la pura curiositat astronòmica. Mart no és, ni ha estat mai, només un planeta del nostre sistema solar del qual des de fa segles hem cregut que valia la pena estudiar-lo, primer amb telescopis i després enviant-hi sondes espacials, per mirar de saber-ne el màxim de coses sobre la seva composició geològica, la seva orografia, la seva atmosfera, etcètera. Mart també és, i ha estat des de fa segles, una font de mitologia divina, un riu cabalós d’imaginació i d’inquietud, un divertimento pop de possibilitats inesgotables i un projecte de futur –no debades, un dels temes més candents en la relació dels terrícoles amb Mart ha estat i continua sent la seva hipotètica habitabilitat, i la qüestió, de moment no resolta, de si és possible que en el passat hagués acollit vida o, fins i tot, hagués estat un dels centres d’operacions d’alguna incerta, i per ara inconcebible, civilització intel·ligent.

L’exposició del CCCB té l’ambició d’abastar –de consignar, d’explorar, de fer viure– la pràctica totalitat de l’imaginari humà de Mart, des de la nostra aproximació científica al planeta veí fins a la dimensió cultural amb què l’hem treballat, i això inclou des de les divinitats grecoromanes de la guerra –Ares i Mart– fins a l’excitant novel·la La guerra dels móns d’H.G. Wells i, per descomptat, la saviesa melancòlica, humanista, visionària i desconcertant de Les cròniques marcianes de Ray Bradbury.

Comissariada pel director del CCCBLab, Juan Insua, l’exposició Mart, el mirall vermell proposa una aproximació necessàriament multidisciplinària –cultura i ciència, recerca científica i imaginació fabuladora, els terrors imaginats per la fantasia i els terrors reals d’una crisi climàtica cada cop més palpable– al tema de Mart. Està organitzada en tres grans àmbits –“Mart en el cosmos antic”, “Ciència i ficció del planeta vermell” i “Mart en l’Antropocè”– i inclou més de quatre-cents ítems, des d’estàtues de déus de fa més de dos mil anys fins a incunables i primeres edicions valuoses de clàssics imperibles, passant per un meteorit marcià. Durant els mesos que es podrà visitar –fins al mes de juliol–, l’exposició estarà complementada per un extens i notable programa paral·lel, que inclourà debats, projeccions audiovisuals i activitats educatives.

Vistosa i instructiva, la mostra té la gràcia d’oferir una immersió marciana heterogènia i integral: una estatueta de bronze d’un Mars Balearicus, l’Almagest de Ptolomeu, l’àudio de l’escandalosa i brillant adaptació radiofònica que Orson Welles va fer de La guerra dels móns, les troballes decisives de Copèrnic, la pel·lícula Trip to Mars produïda per l’inventor Thomas Edison, la col·lecció de revistes pulp de l’artista Norman Saunders, diverses fotografies de Mart i diverses fotografies de la Terra preses des de Mart, alguns dels projectes –entre la ciència esperançada i la temptativa utòpica– sobre un hipotètic futur de la humanitat al Planeta Vermell, el meteorit KG 002, les nombroses missions espacials tant de russos com d’americans, el paper de Mart com a taula de salvació per a l’emergència climàtica que cada cop tenim més ominosament a sobre...

Mart, el mirall vermell és una exposició estimulant i entretinguda, que atiarà encara més les passions marcianes dels espectadors.