Elena Tarrats assegura que'Sandra', l'obra que està fent a la Sala Beckett, és un “regal”. I ho diu perquè la peça de Daniela Feixas ens col·loca en un jardí, una nit freda, amb dos personatges que no es coneixen i que amaguen moltes coses. Tarrats té només 27 anys i ja ha participat a peces memorables, com 'Les tres germanes', 'Jerusalem', 'Maremar' i 'L'ànec salvatge'. També fa música, com la que escoltem de fons. I té moltes coses a dir.
Aquesta temporada, tan estranya, haurà estat molt profitosa per a l'actriu. Fa uns mesos encarnava la Irina, la petita de 'Les tres germanes', en el muntatge txekhovià de Julio Manrique al Lliure. Un caramel de personatge, segurament el motor de la peça de l'autor rus. Ara és Sandra en aquesta obra contemporània que no té res a veure amb aquella. Però que l'obliga a treure el millor d'ella mateixa.
“M'encanta desaparèixer perquè em permet captar l'estructura interna que mou aquest personatge”, assegura. I és que Tarrats és una actriu que es mimetitza amb el paisatge, que sap esperar i mirar, escoltar i intervenir quan ha de fer-ho, que no roba escenes, però que aprofita les seves.
També és una actriu molt conscienciada, que no accepta qualsevol paper. “He d'estar d'acord amb el fons d'un projecte”, afirma. Ella, a més, manté un projecte musical paral·lel. En els últims mesos ha publicat dos discos. L'un, amb Marc Vilajuana, titulat 'Gaudeamus Omnes'. L'altre, a Galícia, amb el contrabaixista Pablo Pérez, 'Ben Vennas Maio'.
Tema d'obertura: 'Tempelhof', d'Alexandrae
Escolta-ho a: