Ed Wood va estrenar l’any 1959 la pel·lícula Pla 9 de l’espai exterior, que està considerada una de les pitjors obres de la història del cinema, i ara, any 2021, Jordi Valls Pozo presenta un llibre que n’agafa l’esperit i l’amplia: Pla 10 de l’espai exterior (Edicions3i4). "Si hi ha hagut nou plans que han fracassat, almenys que el meu fracassi una mica millor", afirma, sorneguer. La proposta dialoga amb el llegat que va deixar el film, en part com a forma d’una nova evolució d’aquesta cadena còsmico-creativa que busca "noves conjuncions entre el cinema, el teatre, l'assaig i la poesia".
L'autor afirma que no té clar "si això és poesia o no". I que, cada vegada més, té la sensació que els gèneres s'estan trencant. "Trobo molt interessant que els poetes llegeixin altres gèneres, que siguin abduïts per altres matèries i no exclusivament la poesia". En aquest sentit, la intenció era escriure un llibre que no tingués cap mena d’argument. Sense impostures, ni floritures programàtiques.
"L’argument mata les possibilitats de l’escriptura. M’interessa allò que deia Carles Hac Mor, que calia parlar més d’escriptura que no pas de literatura. La lineatura ens limita, ens dirigeix al món del gènere, i jo volia defugir-lo. Al primer poema, de fet, demano al lector que m’inventi. Perquè ell, el lector, ha de tenir tota la llibertat del món".
Un ampli ventall de possibilitats i lectures
Aquesta llibertat es respira en cada gir, tall de vers o prosa poètica, i també és viva en moltes de les reflexions que sobrevolen el llibre, des d’un poema dedicat a Xirinacs a un altre on hi apareixen les accions viscudes a Urquinaona. "Tots els catalans som agents dobles, amb dues realitats: la del país que tenim i la del país que voldríem". I ens tranquil·litza: "sembla que les coses que fem no tinguin conseqüències, però en tindran en el futur, estem deixant pòsit".
D’efecte sorprenent, amb un ventall ben ample de possibilitats i de lectures, el darrer guanyador del Premi Octubre Vicent Andrés Estellés— vol generar això: inquietuds, efectes i disrupcions. "El text sempre ha d’aportar coses, no et pot deixar indiferent —diu—. La indiferència és el pitjor que li pot passar a un poeta". Entre dilemes, tensions i convivències, la paraula emergeix, com un gran organisme: "Tot allò que escrivim no deixa de ser un mateix llibre", rebla.
A Pla 10 de l’espai exterior hi trobarem una mirada surrealista, sardònica i juganera, amb l’aparició de vampirs i gossos, Bela Lugosi, desdoblaments, realitat i fake news, coliflors i cols de Brussel·les, l’operació biquini, la idea de l’amor romàntic. "Tot pot ser poetitzat", assevera. "Intento sorprendre’m a mi mateix, busco en molts poemes la relació entre dues idees que aparentment no encaixen. De fet, la vida és un puzle amb moltes possibilitats".
Escolta-ho a: