Ha engegat el festival anual Palma Dansa, coincidint amb el Dia Internacional, amb un doble objectiu en l’edició de la represa després de la pandèmia: escampar la dansa, de nou, per la ciutat de Palma; i reivindicar les necessitats de la professió. Una setmana d’actuacions, la gran majoria en espais tancats per garantir les mesures sanitàries i que duraran fins al 9 de maig. També s’hi han organitzat les primeres jornades professionals impulsades per la recentment creada Associació de Professionals de la Dansa de les Illes Balears (APDIB). Hem parlat amb la seva presidenta: Catalina Carrasco.
Abans que res, felicitar-vos per la iniciativallargament esperada, veritat?
Feia molts anys que ho havíem intentat, però el problema és la dispersió perquè molta gent treballant fora de les Balears. I la pandèmia té aquestes coses: ens ha aplegat i hem tingut temps per organitzar-nos.
La presentació oficial va ser el 29 d’abril, el Dia Internacional de la Dansa: com va anar?
Hem tingut una gran repercussió, sobretot en l’àmbit associatiu. Acabem de començar i ja som 25 sòcies (només 3 homes, de moment). Això vol dir que hi ha interès i una necessitat. I a la presentació va venir gent de Menorca, i això ens va fer molt contentes.
A l’actual Junta de l’APDIB hi ha una mica de representació de diverses generacions.
Des de Mariantònia Oliver, la pionera de la dansa aquí a Mallorca. Una primera generació seguida d’aquella que represento jo mateixa. I Maya Triay i Elena Susilla, que serien la nova fornada de ballarines i ballarins. Però hi col·labora més gent, no directament a la Junta, com ara la companyia UnaiUna i la creadora a qui enguany se li ha encarregat de llegir el Manifest del Dia de la Dansa: Eulàlia Bergadà.
Quins són els principals objectius que us heu marcat?
Sobretot el que volem és crear un ecosistema de la dansa a les Balears, amb un circuit i una programació estable per generar projectes. No només en l’àmbit de l’exhibició, sinó un suport explícit al treball de les companyies. Perquè sempre estem obligades a treballar fora i volem fer-ho al nostre territori, dignament.
Diries que aquest és la necessitat més específica de la dansa a les Illes Balears?
Ajudes a la creació i les companyies, en tenim. Aquest no seria el problema: del Consell de Mallorca o del Govern balear. Per a la producció i la projecció exterior. Hi ha espais com Es Baluard, el Museu Contemporani de Palma o la Fundació Joan Miró, on es fan projectes de tant en tant. I teatres amb programació de dansa: l’Auditòrium sa Màniga o a les ciutats d’Artà o Alcúdia. Però tot molt puntual: poc consistent, sense constància. Que sempre depèn de la voluntad política. Per això pensem que cal generar un diàleg molt directe amb programadors i representants electes.
Després està el tema de la formació. Però aquest seria un objectiu a mitjà i llarg termini. A les Illes Balears no hi ha cap centre de formació professional. Un tema complicat que caldria abordar algun dia. Sense oblidar-nos que cada poble, cada ciutat i illa del territori genera les seves pròpies necessitats, i aquesta és una característica molt importat que haurem de tenir present des de l’APDIB.
Per últim, ens plantegem abordar altres aspectes de la dansa que van més enllà: la investigació; la relació amb la salut; el desenvolupament comunitari i educatiu; temes tots ells que ens permetrien obrir la mirada.
Al Festival Dansa València, ara fa un parell de setmanes, es parlava d’un possible corredor per a la projecció de les companyies dels diversos territoris de l’arc mediterrani: com ho veus?
Sempre som els oblidats: els arxipèlags. I tenim creadores ben interessants que després tenen dificultats per fer conèixer la seva feina. A l’hora de constituir-nos com a associació ens hem fixat molt en l’experiència de la canària. També hem convidat aquests dies a la del País Basc. I tenim com a referència l’Associació de Professionals de dansa de Catalunya (APdC) i la de Valencià (APDCV), tot i que naturalment la dimensió i realitats són molt diferents.
Heu col·laborat amb el Festival Palma Dansa amb l’organització de les primeres jornades professionals, es pretén fer-ne més?
Sí: efectivament. Es tracta de la primera edició. I han estat possibles gràcies al suport de l’Ajuntament de Palma. La nostra intenció és poder continuar-les, de manera descentralitzada, així que ens plantegem que la següent fos a Menorca. Potser coincidint amb el Festival Menorca en Dansa que se celebra el mes de juliol. Estem imaginant-nos fer-la el 2022. Hi ha diverses accions en aquella illa en l’àmbit de la dansa i estan treballant perquè passin coses.
I quines propostes faríeu de futur per enfortir l’actual model de Festival, a Mallorca?
Creiem que caldria una direcció artística per donar continuïtat al projecte. Una Comissió s’encarrega de seleccionar les obres. Pensem que el Festival es faria més fort amb aquella figura professional. Tindríem un interlocutor encara més clar i amb un dibuix de programació més evident. Que inclogués plataformes d’intercanvi, suport a les companyies pròpies, de cocreació, etc.
“Trama” és el títol d’un dels plats forts del Festival d’enguany: arriba dijous, amb coreografia de la catalana Roser López Espinosa i altres quatre ballarins: al Teatre Principal. Una autèntica filatura de connexions emocionals, just allò que l’Associació acabada de crear pot aportar a l’ecosistema balear. També destaca la modalitat de solos de dansa ART JOVE, que tenen per objectiu premiar i donar suport a les joves emergents. I altres espectacles que s’expandiran en la programació més enllà d’aquesta setmana de dansa i que arribaran fins a finals de juny. Podeu consultar tota la programació aquí.