La 4a edició de la Setmana Modernista d’Alcoi se celebra entre el 20 i el 26 de setembre de 2021 sota el lema ‘La màgia del passat’. Enguany està dedicada a l’artista Francesc Laporta i Valor. La ciutat reconfigura l’imaginari de l’època del Modernisme en funció de l’actual context. El CAEHA, l’Associació Cultural Samarita i el Grup de Danses Sant Jordi són les entitats que hi col·laboren i organitzen aquest certamen anual amb la regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi.
Alcoi forma part de la Ruta Europea del Modernisme des de l’any 2010. El Modernisme d’aquesta ciutat perviu en nombrosos edificis, a les festes de Nadal i de Moros i Cristians, que és l’època en què naixen, i al cementiri. Els principals artífexs de la transformació urbanística foren Timoteu Briet Montaud i Vicent Pascual Pastor. Ho pagarien els industrials amb els diners que suaven els treballadors de les fàbriques.
A la llarga de la Setmana Modernista, gaudirem de diversos actes a la històrica ciutat dels ponts, Alcoi. La Fira Modernista tindrà lloc el cap de setmana. Els alcoians es bolquen per rememorar l’esplendor industrial. Es vesteixen d'antics burgesos i recorren els carrers que trepitjaren els treballadors i les treballadores de les fàbriques. Les xerrades i les conferències són nombroses. Les Xerrades a l’abric del Modernisme estan disponibles a YouTube. La Fundación Mútua Levante dona supor a la Setmana Modernista amb una exposició sobre Georges Méliès (1861-1938) fins al pròxim 30 de setembre: Méliès, el mag del cinema. No oblidem que foren temps d’innovacions tecnològiques i avanços científics.
Des de la Regidoria de Turisme, es pretén fomentar les compres a les tendes del centre de la localitat. Cal color i vistositat. La ruta de la indumentària consisteix a ornamentar els aparadors amb vestits i objectes propis de l’etapa modernista. La ruta del vermut, acompanyat d’unes tapes, pot resseguir-se als bars d’Alcoi. El vermut era la beguda característica de finals del segle XIX i principis del XX.
El diumenge 26 de setembre tenim dues cites. A les 10 hores, ens esperen Elisa Beneyto i Lluís Vidal per guiar-nos en la Ruta de les animetes, una visita al cementiri de Cantagallet d’Alcoi que conclou amb uns balls de vetllatori a càrrec del Grup de Danses Sant Jordi. Cal inscripció prèvia per motius d’aforament. Elisa Beneyto és historiadora de l’art i s’ha doctorat aquest 2021: Els cementeris com a reflex de la societat industrial: el Cementeri d’Alcoi. A les 11.30 hores, l’Orquestra Simfònica d’Alcoi, sota la direcció de Gregori Casasempere, interpreta Música i Modernisme al Teatre Calderón de la ciutat.
Aquesta 4a edició no pogueren celebrar-la l’any passat a causa de la pandèmia per la COVID-19 i decidiren ajornar-la al setembre de 2021. No són pocs els actes que s’han desestimat. Els alcoians dedicaven la Setmana Modernista a l’artista Francesc Laporta i Valor. I això s’ha mantingut.
Francesc Laporta i Valor
Francesc Laporta i Valor (Alcoi, 1850-1914) és pintor, gravador i fotògraf. Col·labora amb les seues il·lustracions en publicacions periòdiques de renom. Ens referim a les seves col·laboracions en La Ilustración Española y Americana entre 1873 i 1877 i en El Globo, Diario Ilustrado entre 1875 i 1876. Hi apreciem incursions de Laporta en la temàtica costumista i els tipus populars de la província d’Alacant.
Laporta dibuixa de meravella i, afortunadament, és testimoni de l’arrastrà de l’alcalde d’Alcoi Agustí Albors, de malnom Pelletes. Laporta fa uns croquis de la còlera letal reivindicativa i venjativa dels ‘arrastralcaldes’, durant la Revolució del Petroli (8 a 13 de juliol de 1873). Ja exposàrem l’esdeveniment en l’article «Pelletes i els ‘arrastralcaldes’» en El Temps de les Arts. Hi reproduírem les il·lustracions de Laporta. Les publica La Ilustración Española yAmericana (24/7/1873 i 01/08/1873).
Laporta es presenta al certamen que l’esmentada revista convoca l’any 1875, però obté el segon accèssit de la secció de Belles Arts amb el dibuix sota el lema Galatea, que publica La Ilustración Española y Americana el 8 de maig de 1875, i amb el dibuix que porta per lema Lepanto.
La Ilustración Española y Americana s’edita entre els anys 1869 i 1921 a Madrid. Fou una veritable escola de gravadors. Segons la BNE, ha estat considerada la principal revista il·lustrada de mitjan segle XIX a l’estat espanyol.
També trobem el nom de Francesc Laporta a partir del número 150 del diari il·lustrat El Globo (28/8/1875). Publica dibuixos i gravats com ara el carreter alacantí (21/1/1876), l’alcalde de Polop (27/1/1876) o el guarda forestal (27/4/1876).
Guarda forestal. Dibuix de F. Laporta. El Globo. Diario ilustrado (27/4/1876).
Emilio Castelar (1832-1899) funda El Globo. Diario ilustrado. Constitueix el principal òrgan del possibilisme que representa el Partit Republicà conservador i unitari. Aquest periòdic comença el seu recorregut l’1 d’abril de 1875 i l’acaba el 31 de maig de 1932. És considerat el primer diari espanyol que incorpora de manera sistemàtica els gravats informatius i il·lustratius.
Alcoi ha parit molts pintors. En trobarem al Museu de Belles Arts Gravina (MUBAG) de la ciutat d’Alacant. Podem contemplar-hi dos olis sobre llenç de Francesc Laporta i Valor: L’alquimista i Rosa mística. Laporta es trasllada a Madrid per estudiar en l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. El Govern li ofereix una pensió per continuar la seva formació a Roma en virtut d’una destacable aptitud, però la rebutja per amor a la seua futura esposa i a la terra que l’ha vist nàixer. L’oli sobre llenç L’alquimista és una prova del seu virtuosisme aleshores. Només cal donar-hi una ullada. Destaca el tractament de la llum.
L’alcoià tindrà una cita amb la Belle Époque. L’any 1880 arriba a París, la capital cultural del món en aquell moment. Oh, là là! El Modernisme: l’imaginari femení, les corbes, la natura, els motius vegetals... Laporta incorpora l’estètica simbolista a la pintura alacantina. Ho constata l’oli Rosamística (1894) que podem gaudir al MUBAG. Les roses es desfullen sobre les faldes d’una Mare de Déu de mirada inquietant, voltada de signes esotèrics. Laporta té predilecció per la temàtica religiosa. Jesús a casa de Marta i Maria i La predicció de sant Pau a l’areòpag són dos llenços que l’any 2011 tornen al seu indret originari: la capella de l’Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats d’Alcoi. Una vegada ha tornat de París, ell i el seu germà obrin el primer taller de fotogravat de Madrid: Laporta Hermanos. Laporta acabarà per exercir de professor a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi entre 1894 i 1910. Més avant, esdevé catedràtic a la de Barcelona l’any 1913. Fuig cap al nord per raons polítiques.
El record del Modernisme i Laporta recorre els carrers d’Alcoi. Ens topem amb la casa Laporta al número 26 de l’avinguda País Valencià. La projecta Timoteu Briet. Està considerada la primera edificació de tendència modernista a la ciutat. La construeixen l’any 1904. El seu propietari és el germà de l’artista, José Laporta i Valor. En la primera dècada del segle XX, Laporta dissenya els vestits de les filaes Marrakesch (1901) i Vascos (1909) que podem veure en abril a les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. També dissenya el vestit d’alferes de la filà Chano (1903). Els directius de la festa el fan assessor artístic de les festes a les darreries de la seva vida.
Potser aquestes actuals recreacions modernistes de les ciutats responen a una necessitat de Modernisme perquè les nostres terres ara són febles. No tenim un gran creixement, més aviat tot el contrari. Aquella fou una època productiva, i de feina i patiment també. Lorena Zambrano, regidora de Turisme d’Alcoi, declara en maig de 2020 que «un dels fonaments de la Fira és servir d’atracció de turistes i, per tant, de motor econòmic de la ciutat».
F. T. Marinetti considerava el turisme l’activitat econòmica més perniciosa de totes, estèril comerç de nostàlgies. Escriu l’any 1910: «Guardeu-vos d’atreure sobre Espanya les grotesques caravanes de rics cosmopolites, que passegen el seu esnobisme ignorant, el seu inquiet cretinisme, la seua sed maligna de nostàlgia i els seus sexes reticents en lloc d’emprar les últimes energies i riqueses en la construcció del futur [...] Us calen grans ports comercials, ciutats industrioses i camps fertilitzats pels vostres sucosos rius encara sense canalitzar». Arcaisme i sortida fàcil.
Mentrestant, el Molinar s’esfondra i la natura s’imposa i devora les escletxes d’uns amos que suaren les fàbriques, d’uns fills que les gaudiren i d’uns nets que les van fondre.
