Notícies de la Nàdia i la Vàlia Sokolova

Acabava el meu article sobre la Nàdia Sokolova anunciant una recerca sobre la Vàlia Sokolova, la pintora, i des que ho vaig escriure han aparegut noves dades que justifiquen aquesta inèdita immersió en l’avantguarda surrealista de l’entorn d’ADLAN.

Poc després d’aparèixer l’article, caminant per Barcelona, trobo Josep Massot i Juan Bufill. Massot em diu que la Vàlia va ser amant del Joan Prats, segons va confessar a la Maria Lluïsa Borràs l’Adelita Lobo, secretària d’ADLAN. Efectivament, en una entrevista que l’any 1975 la  Borràs fa a l’Adelita, aquesta li diu dues coses que no acaben de quadrar en aquest misteri: “La primera secretària de GATPAC va ser la Sokolova, que era un amor d’en Prats. A la seva pintura, hi posava pits de dona per tot arreu” (Fons Maria Lluïsa Borràs, MACBA). Com la primera secretària del GATPAC no va ser la Sokolova, sinó una altra russa, Galy Galadinoff, ben bé podria ser un error de l’Adelita Lobo el que expressa en aquestes manifestacions. O potser va confondre la Sokolova amb la secretària que va substituir la Galadinoff del GATCPAC que va enamorar l’arquitecte Torres Clavé.

Una altra novetat de la Vàlia és que apareixen dues pintures inèdites de les exposades a la joieria Roca, una descoberta excepcional sobre el nostre patrimoni surrealista.

El 10 de març de 1934, la Nàdia comunica a ADLAN que es dona de baixa de l’entitat. Ho fa en una nota adreçada a Adelita Lobo: “Querida Adelita. Siento mucho tener que dejar de pertenecer a vuestra entidad”. Aquesta nota manuscrita està escrita com a postdata d’una carta amb capçalera de Walter M. Walters, on també comunica la mateixa baixa. Aquest financer nord-americà tenia el seu despatx al passeig de Gràcia, 76, i era vocal de la cambra de comerç americana a Espanya.

La Vàlia i la Nàdia comparteixen el cognom, així que poden ser germanes. Cal investigar-ho a fons i em poso a introduir-me en els arxius de Moscou. Després de molta recerca trobo l’expedient universitari del seu pare amb totes les novetats fins a 1915. Descobreixo que l’any 1908 el professor Sokolov, ja vidu, adopta un fill, que es diu George i que porta el seu cognom. A la Universitat gaudeix d’un gran prestigi, amb diverses condecoracions i amb una pensió anual de 3.000 rubles i un apartament d’executiu al mateix recinte universitari. Sokolov i Marie Madeleine Ernestine s’havien casat el 23 de gener del 1911, i després del naixement de la Nàdia marxen a Moscou, on segueixen la vida acadèmic del professor.

La Revolució del 1917 canvia la placidesa de la família, i mare i filla es veuen obligades a tornar a França, en un itinerari ple de dificultats i de trams fets a peu. Totes dues són acollides per la família Branch-Ternat, que procura el seu benestar i els estudis de la Nàdia.

El 9 d’agost del 1926, la Nàdia és batejada a la parròquia de Marcoussis-Le Ronee.

La tia de la Nàdia, Marie-Thérese Ternat, va tenir una gran influència en l’adolescència de la poetessa, ja que es va casar amb Blyte Walker Branch, membre d’una família americana de Richmond amb molts negocis i una gran fortuna, Vivien a Neuilly-sur-Seine en un hotel particular i van acollir la Nàdia i la seva mare en el retorn trasbalsat de Rússia.

Tot això del suport d’aquesta família Ternat ho descobreixo per pur atzar. Com que preparo una mostra sobre la col·lecció fotogràfica de la Chantal Grande i David Balsells, truco a la Chantal per aclarir algun detall de la llista d’obres. “On ets ?”, li dic. “A Corrèze”, respon. Llavors jo li explico que la Sokolova vivia a Corrèze, però no sabia si era a la comuna de Corrèze o a la regió. Penjo. Em truca excitada, la seva germana Ganièle era al seu costat i sabia de què parlava. Ella havia visitat la Sokolova a la residència on va morir. Coneixen l’amiga intima de la Nàdia i prometen visitar-la. Ara és de vacances a Biarritz, just on va néixer la Nàdia. Excitació aquelles hores. Mme. Josette Verdier-Peyrat torna de vacances i explica com, quan la Nàdia va morir, es va buidar la seva casa, i com ella va rescatar de la brossa el poc material documental que va poder.

Mme. Josette explica com la Nàdia va ser acollida per aquesta família Ternat. Parla del seu divorci del primer matrimoni, i de la vida amb el seu segon marit, el naixement del seu fill i la mort que va trasbalsar l’harmonia familiar. Parla d’amants, del germanastre, però en cap cas de la Vàlia. Sabem, doncs, que la Nàdia torna de Nova York el 1938, que viu al carrer Olivier de Serres a París i signa els papers del seu divorci el 1941.Un canvi molt significatiu és el naixement del seu fill  Betrand Paul Constant de Schönborn-Bucheim el 3 de desembre del 1942. Els cognoms pertanyen a qui serè el segon marit de la poetessa. Viuen a la casa Ternat, a Corrèze, que havia estat restaurada per Blythe Walker Branch. Un fet dramàtic va ser la mort del seu fill en un accident el 19 de desembre de 1971 a Boulogne Billancourt.

Mme. Josette no esmenta per a res la Vàlia, i la Nàdia li parlava sempre del seu fill, del marit i del germanastre. Això em fa tornar a dubtar del parentiu. En l’expedient del professor Sokolov no apareix la Vàlia el 1915. En les cròniques dels concerts de la Vàlia a Barcelona del 1931 es diu que era jove; però, en aquesta data, si la Vàlia va néixer després del 1915, tot just tindria 15 anys. Un document inèdit aclareix el misteri. Es tracta d’una fotografia de la Nàdia i la Vàlia amb la mare, que confirma el parentiu i més o menys la diferencia d’edat. Ara ja sabem que eren germanes.

La Nàdia va morir amb 94 anys i va gaudir d’un període de creació plena de 7 anys, entre Barcelona i Nova York, després del naixement i la mort del seu fill, que concentra l’atenció d’una vida misteriosa ara desvetllada.