El poder de convocatòria d´esdeveniments recents com el MIRA Festival, el Llum BCN o el passat SónarCCCB demostren que Barcelona té set de cultura, música i experiències interactives.
El públic de la ciutat té ganes de sortir, de veure què passa al carrer i de redescobrir noves músiques en directe, és un fet. L´èxit d´espectadors del MIRA , de fa uns dies, les enormes cues de gent durant la darrera nit del Llum BCN, que va transformar tot el districte del 22@ del Poble Nou o la celebració del passat SónarCCCB amb grans xifres d´assistència, deixen clar que hi ha moltes ganes de tornar a viure la cultura en directe.
Així va ser com el MIRA va tornar a la Fabra i Coats després de dos anys de la seva darrera edició presencial, amb quasi totes les entrades venudes i un cartell arriscat que va desafiar les dificultats logístiques de la pandèmia. I quines ganes que teníem de tornar a trepitjar l´espai de l´antiga fàbrica de Sant Andreu, després de tants i tants mesos on no quedava gaire clar si en un futur proper podríem tornar a gaudir d´una nova edició del festival. No només per l'impacte evident de la pandèmia global que encara és ben present, sinó perquè després de l'edició de 2019 semblava que el festival no podria seguir tenint la Fabra i Coats com a escenari principal. Les icòniques columnes de ferro coronades per tots aquells reblons recoberts de capes de pintura ja formen part de l´imaginari musical experimental de la ciutat i atorguen a cada actuació d´aquest punt entre industrial i museístic tan especial. Les cares dels assistents revelaven aquest sentiment d´alegria, com si un cert esperit festiu ens hagués rodejat a tots, en ser ben conscients de com n´era d´extraordinari el fet de poder ser allà en aquell moment. Tenint en compte totes les dificultats que planteja a nivell logístic adaptar-se a les noves mesures de prevenció sanitària i la transformació de l´espai que això implica, no es va perdre comoditat ni varietat musical, tot i haver de sacrificar un dels escenaris present en edicions anteriors. El públic va entendre perfectament d´on veníem i es van concentrar en aprofitar l´ocasió per descobrir noves propostes i deixar-se portar pels sons i els llums de cada actuació a l´escenari principal.
Així seria com l´americà James Ferraro ens captivaria amb el seu xou audiovisual de làsers, que ens transportaria a d´altres estadis mentals i ens faria viatjar més enllà dels murs. El xou següent suposaria un canvi radical respecte al concert anterior: els kenians Duma descarregarien sobre l´escenari un arsenal sonor i lumínic altament hostil per a l´espectador. El seu és un discurs musical bastant extrem, volum màxim, bases repetitives, sons guturals, flaixos a dojo i un nivell d´agressivitat escènica que requereixen altes dosis d´aguant. Molta gent els va celebrar com un dels sets més interessants i trencadors del cap de setmana. Per sort, el directe d´Azu Tiwaline, amb el suport dels visuals de Defasten, van resultar un cop d'aire fresc després de tanta intensitat. La base rítmica africana de la seva producció musical ens va oferir moments sorprenents, com si fos la banda sonora d´una mena de dansa tribal, altament sofisticada. Una actuació refinada i intel·ligent que va deixar un gran regust a molts de nosaltres. Però la nit té les seves regles no escrites i una d´elles dicta que, a mesura que avança, el nivell de revolucions puja i això és exactament el que Aquarian —artista canadenc establert a Berlín— va fer durant el seu live. Ritmes ben frenètics i visuals al mateix compàs.
El programa de dissabte començaria amb la delicada i deliciosa veu d´Ana Roxanne, una meravella en tots els sentits quant a sensibilitat i detall . El firmament d´estrelles que l'embolcava per les pantalles ens van fer flotar a tots. Silenci absolut, quasi tothom assegut a terra i un d´aquells moments on oblides durant una estona que ets a un festival i desconnectes totalment. Un regal per a tots nosaltres vingut directament de Nova York.
L´alemany Pole ens faria tornar a connectar amb l´electrònica de caràcter més experimental amb aquell punt IDM que tots els amants del gènere han explorat en infinitat d´ocasions. Els visuals de Rainer Kohlberger farien la resta. La seva és una fórmula ja esdevinguda “clàssica” dins d´un espectre musical que ja no genera grans sorpreses, però que acostuma a tenir un tipus de públic bastant fidel.
Maxwell Sterling, per a molts dels assistents al MIRA, era un d´aquells noms més esperats, ja que quasi ningú havia tingut l´oportunitat de viure alguns dels seus treballs recents en directe. Un cop vist el resultat final, podem afirmar que una part del públic no va quedar del tot satisfet; potser esperaven més o un repertori diferent. Per sort, a més d´un, la decepció se li passaria ràpid amb els madrilenys VVV [Trippin´you] que segurament congregarien la quantitat més gran d´espectadors de tot el cap de setmana durant el seu concert. Homenatges gens dissimulats a l’electrònica hardcore, la música rave més gruixuda i una actitud provocativa fruit de la seva joventut i influències estilístiques. Jo no em puc incloure entre el nombrós grup de fans que van arrossegar a les primeres files i que se sabien quasi totes les lletres del seu àlbum Turboviolencia.
Fora de categoria quedaria el xoude Rian Treanor, sospitós habitual de segells com Planet Mu o Warp que no necessiten presentació per als especialistes. Leila Ziu seria l´encarregada d'acompanyar una actuació que a estones recordava showcases d´altres segells llegendaris com per exemple Raster-Noton.
El final de festa a la Fabra i Coats aniria a càrrec de l´asturiana JASSS i per als més valents el duet Overmono format pels britànics Truss i Tessela els esperava a un Razzmatazz ple de gom a gom.
Tot això que hem anat relatant no seria possible sense l´esforç i les ganes que els equips organitzatius de festivals com el MIRA, el Llum BCN o el Sónar han anat posant durant tots aquests mesos, per tirar endavant els seus respectius projectes. I també gràcies a la col·laboració dels equips municipals i departaments de cultura corresponents, que de segur que van fer tot el possible per ajudar que es fessin realitat. Si poséssim en marxa una enquesta entre molts dels assistents a totes aquestes cites culturals que han tingut lloc recentment a la nostra ciutat, ens sorprendríem de veure que una part important del públic ha volgut participar en totes elles. Que aquesta llum no s´apagui mai.