Compaginar els estudis del Conservatori Professional de Dansa i els obligatoris de l’ESO no és cosa fàcil. En el segon reportatge d’aquesta sèrie, Dansa i Escola, ens referíem a la trajectòria més habitual: combinar els horaris entre el centre de secundària i l’escola de dansa, amb algunes limitades facilitats que la legislació vigent preveu. La càrrega lectiva per a l’adolescent és considerable i la tasca orientadora dels diversos espais educatius implicats, molt necessària.
A Catalunya hi ha només un parell d’opcions que permeten tots els estudis de manera integrada, situats tots dos a la ciutat de Barcelona. L’Institut del Teatre, centre dependent de la Diputació de Barcelona i que completa la possibilitat amb els estudis posteriors del Conservatori Superior; i l’Institut Escola Artístic (IEA) Oriol Martorell, centre de la Generalitat de Catalunya i que ocupa dos edificis al districte de Nou Barris.
“És evident que ens va facilitar la decisió viure a la ciutat” ens explica Débora Morais, mare de dos estudiants de l’Oriol Martorell. Es tracta d’un projecte singular que incorpora la dansa (també la música) des de la primària i que permet, a partir de primer curs de l’ESO compatibilitzar l’horari amb els sis anys del Conservatori Professional. L’Alba, la filla gran, està acabant l’ensenyament secundari obligatori: “Mai li vam dir que seria fàcil. Ella ho va lluitar i ens demanava als nou anys que féssim un pas més, que no n’hi havia prou amb una extraescolar.”
Per accedir-hi, cal superar unes proves d’accés: “El nostre fill petit, el Bruno, es va incorporar un temps més tard, a tercer de primària. La veritat és que ho plantegen com un dia de taller i és fàcil de gestionar emocionalment. En tots dos casos era important preparar-los per a un no”. La competitivitat, tan pròpia en la història dels professionals de dansa, queda superada en un espai com aquest. “Al final, nosaltres, com a pares, només volem que els nostres fills siguin feliços. És una escola que ofereix aquests ensenyaments artístics, però sense oblidar tots els altres aspectes de la seva formació. I té caliu d’escola, just el que buscàvem. L’Alba sembla que té molt clar que vol ser ballarina. Però no passaria res si un bon dia canvia d’opinió”.
S’hi pot accedir des de tot el territori. “Clarament insuficient”, opina també la directora Montse Guri. “Però imagino que els deu resultar molt car. Pensa que entre música, dansa i el professorat dels ensenyaments primari i secundari som més de 100 professionals.” Durant el curs és un continu de demandes d’informació per part de les famílies. En això, segurament, cal encara més informació accessible. “Aquest és el primer curs en què arriben a sisè del professional de dansa: hem aconseguit tancar el cercle”. És una doble càrrega lectiva, perquè segueixen el currículum integrat: allò que han d’assolir en l’escolarització normal i l’especialitat de dansa. I ens assenyala tres moments especialment importants en tot aquest procés.
El primer té a veure amb les portes obertes i les proves d’accés a què fèiem referència abans. “Volem convidar-los a venir uns dies abans, faltar a la seva escola unes hores i viure per dintre com és el centre i experimentar una mica les classes de les tres especialitats: contemporània, clàssica i espanyola. No ens interessa tant el nivell que puguin tenir, com l’actitud i compromís que demostrin”—constatant, amb aquest esforç organitzatiu, que la tasca orientadora és central en l’IEA Oriol Martorell.
El segon és un aspecte que estan intentant fer entendre a l’Administració que seria necessari canviar: als dotze anys (en finalitzar la primària) per poder accedir al Conservatori Professional, els cal passar una prova. “És massa aviat, hauria de ser als catorze.” En qualsevol altre institut escola no caldria. Però aquí es defineix la idoneïtat per accedir als estudis del Conservatori. “Naturalment que intentem fer entendre als nois i noies que després de l’escolarització que han fet amb nosaltres, no hi ha d’haver cap problema per superar-la. Però no deixa de ser un motiu de nervis i preocupació.” Novament, l’aspecte orientador és clau: “Sempre hi ha alumnat que vol prendre altres camins, i els ajudem en la tria.”
El tercer té a veure amb aquella formació integral que ofereixen: les STEAM (Science, Technology engineering, Arts and Maths), projectes internacionals basats en l’aprenentatge cooperatiu, de pensament crític i avaluació formativa i sumativa. “En aquests blocs hi treballa diferent professorat de secundària, i els de música i els de dansa. Una tasca gens fàcil, però que dona uns resultats fabulosos.” Una transversalitat del tot necessària per a la formació completa dels futurs ballarins i ballarines. “Nosaltres formem professionals de dansa, no fem dansa” conclou la directora: #TheNextFuture, com resa el lema del centre.